Projecte Manhattan | història

Història

Concepció del Projecte

Els científics nuclears Leó Szilárd, Edward Teller i Eugene Wigner, refugiats jueus provinents d'Hongria creien que l'energia alliberada per la fissió nuclear podia ser utilitzada per a la producció de bombes pels alemanys, pel que van persuadir a Albert Einstein, el físic més famós als Estats Units, perquè advertís al president Franklin D. Roosevelt d'aquest perill per mitjà d'una carta de la qual Szilárd va fer un esborrany i va ser enviada el 2 d'agost de 1939. En resposta a l'advertiment, Roosevelt va incrementar les investigacions sobre les implicacions en la seguretat nacional de la fissió nuclear. Després de la detonació sobre Hiroshima, Einstein comentaria: "hauria de cremar-me els dits amb els quals vaig escriure aquella primera carta a Roosevelt."

Inici del Projecte

Roosevelt va crear un Comitè de l'Urani específic a càrrec de Lyman Briggs, llavors cap del National Boureau of Standards, el qual va iniciar les seves investigacions el 1939 al Naval Research Laboratory de Washington, on el físic Philip Abelson va investigar la separació dels isòtops d'urani.

A la Universitat de Colúmbia, el físic Enrico Fermi va construir prototips de reactors nuclears utilitzant diferents configuracions de grafit i urani.

El 1940 Vannevar Bush, director de l'Institut Carnegie de Washington, va organitzar el Comitè d'Investigació de la Defensa Nacional per a mobilitzar els recursos científics dels Estats Units cap al suport de les investigacions orientades a la guerra.

El Consell d'Investigació de la Defensa Nacional es va fer després càrrec del "Projecte Urani", com es coneixia el programa de física nuclear, i el 1940 V. Bush i Roosevelt van crear l'Oficina de Desenvolupament en Investigació Científica amb la finalitat d'ampliar aquests esforços.

El 9 d'octubre de 1941, Roosevelt va autoritzar finalment el desenvolupament de l'arma atòmica.

Desenvolupament del Projecte

Panells de control i operadors del sistema de càlcul principal del Projecte Manhattan situat a Oak Ridge, http://smithdray.angeltowns.net/or/go.htm

El 7 de desembre de 1941 amb l'atac japonès a Pearl Harbor, Estats Units va entrar en la Segona Guerra Mundial. Un dia abans, V. Bush va crear el Comitè S-1 amb l'objectiu de guiar les investigacions.

Els esforços per a obtenir material per a la bomba es van incrementar en el Laboratori de Metal·lúrgia de la Universitat de Xicago, el Laboratori de Radiació de la Universitat de Califòrnia i el Departament de Física de la Universitat de Colúmbia. Per obtenir isòtops radioactius s'ha de bombardejar amb neutrons l'urani-235, amb la qual cosa es produeix una reacció nuclear i s'obtenen isòtops radioactius d'urani i plutoni. El 1942 es van construir enormes plantes en Oak Ridge (Lloc X) Tennessee i Hanford (Lloc W) Washington per obtenir plutoni i urani.

A principis de 1942 el físic i Premi Nobel Arthur Holly Compton va organitzar el Laboratori de Metal·lúrgia de la Universitat de Xicago per a estudiar el plutoni i les piles de fissió. Compton va sol·licitar al físic teòric J. Robert Oppenheimer de la Universitat de Califòrnia que s'encarregués de realitzar els càlculs sobre neutrons d'alta velocitat, essencials per a la viabilitat de l'arma nuclear. John Manley, un físic del Laboratori de Metal·lúrgia de la Universitat de Xicago, va ser designat per a ajudar a Oppenheimer a trobar respostes contactant i coordinant diversos grups de físics experimentals dispersos en tot el país.

La primavera de 1942, Oppenheimer i Robert Serber de la Universitat d'Illinois van treballar en els problemes de la difusió de neutrons (moviment de neutrons en la reacció en cadena) i hidrodinàmica (comportament de l'explosió produïda per la reacció en cadena). Aquest estudi preliminar va ser revisat el mateix estiu per un grup de físics teòrics integrat per Hans Bethe, John Van Vleck, Edward Teller, Felix Bloch, Emil Konopinski, Robert Serber, Stanley S. Frankel i Eldred C. Nelson qui van concloure que la bomba de fissió era viable. Els científics van suggerir que la reacció podia iniciar-se acoblant una massa crítica, ja sigui disparant dues masses subcrítiques de plutoni o urani; o per mitjà d'implosionar o comprimir una esfera buida dels mateixos materials.

AL mateix temps, Teller va contemplar la possibilitat de fabricar un dispositiu molt més poderós o Superbomba a l'envoltar la bomba de fissió amb deuteri i triti, no obstant això, el dispositiu no seria provat fins a 1952 ja finalitzada la guerra.

En aquest temps, Teller va esmentar la possibilitat que la bomba atòmica pogués incendiar l'atmosfera al desencadenar la hipotètica reacció de fusió del aquí en anglès) per Konopinsky, Marvin i Teller, que va ser desclassificat el 1973. Malauradament, aquesta informació va arribar fins a Washington D. C. qui van mantenir la pregunta tot el temps. Després, el 1975 la possibilitat va reviure en un article d'H. C. Dudley, qui va obtenir la idea d'un informe de Pearl Buck sobre una entrevista que va sostenir amb Arthur Compton el 1959, en el qual va malentendre completament a Compton. La preocupació, no obstant això, es va mantenir en la ment d'alguns fins que es va detonar la prova Trinity; encara que si Teller hagués tingut raó, mai ho hauríem sabut.

El resultat d'aquestes reunions va ser resumit per *Serber en "*The Los Alamos Primer" (La-1 en línia), i van subministrar la base teòrica original per al disseny de la bomba atòmica, la qual va esdevenir la tasca principal de Los Alamos durant la guerra; i la idea de la bomba H, que es va mantenir en el laboratori durant la postguerra.

Al setembre de 1942 les dificultats oposades al desenvolupar investigacions en universitats disperses per tot el país van fer evident la necessitat de crear un nou laboratori dedicat exclusivament a aquesta tasca, no obstant això, aquesta necessitat va ser posada en segon pla donada la demanda de plantes que poguessin produir suficient urani i plutoni per a crear les bombes atòmiques.

Les operacions a gran escala relacionades amb el projecte van ser assignades a l'exèrcit pel president Roosevelt, i el Cos d'Enginyers de l'Exèrcit va assignar al Coronel James Marshall per a supervisar la construcció de fàbriques per a la separació d'isòtops d'urani i producció de plutoni.

En aquest temps, l'únic mètode que semblava adient per a la separació a gran escala era la separació electromagnètica, desenvolupada per Ernest Lawrence en el Laboratori de Radiació de la Universitat de Califòrnia, no obstant això, els científics van continuar estudiant altres mètodes alternatius a causa del seu alt cost i que era improbable que pogués produir suficient material abans del final de la guerra.

L'exèrcit va determinar que una ubicació prop de Knoxville Tennessee seria el lloc més apropiat per a construir la planta de separació, però degut al fet que els oficials a càrrec desconeixien quina extensió seria necessària, es va retardar la seva adquisició.

D'igual forma, a causa de la seva naturalesa de projecte experimental, el projecte no va poder competir amb les altres prioritats de l'exèrcit en temps de guerra, com la demanda d'acer per a la construcció de fàbriques, la qual cosa li va causar retards.

Culminació del Projecte

El projecte Manhattan va aconseguir el seu objectiu de produir la primera bomba atòmica en un temps de 2 anys 3 mesos i 16 dies, detonant la primera prova nuclear del món (Prova Trinity) el 16 de juliol de 1945 prop d'Alamogordo, Nou Mèxic. La continuació del projecte va conduir a la producció de dues bombes A conegudes com a Little Boy i Fat Man amb pocs dies d'interval, les quals van detonar a Hiroshima el 6 d'agost de 1945 i a Nagasaki el 9 d'agost respectivament.

Encara que el Projecte Manhattan va deixar d'existir el 31 de desembre del 1946 amb l'entrada en vigor, l'1 de gener del 1947, de la Comissió de l'Energia Atòmica dels Estats Units, el Districte Manhattan va continuar fins que també va ser abolit del 15 d'agost del 1947.

Altres idiomes
azərbaycanca: Manhetten layihəsi
français: Projet Manhattan
Bahasa Indonesia: Proyek Manhattan
한국어: 맨해튼 계획
македонски: Проект „Менхетн“
Bahasa Melayu: Projek Manhattan
مازِرونی: پروژه منهتن
norsk nynorsk: Manhattanprosjektet
português: Projeto Manhattan
srpskohrvatski / српскохрватски: Projekat Manhattan
Simple English: Manhattan Project
slovenčina: Projekt Manhattan
slovenščina: Projekt Manhattan
српски / srpski: Пројекат Менхетн
татарча/tatarça: Манһэттен проекты
Tiếng Việt: Dự án Manhattan