Katsuhiro Otomo | biografia

Biografia

Va nàixer a Hasama, a la prefactura de Miyagi, el 14 d'Abril de 1954. De petit llegia mangues com Tetsuwan Atom i Tetsujin 28-go. Estudià a l'institut Sanuma, tal com feren alguns dibuixants japonesos de renom. La seua trajectòria com a dibuixant començà als 17 anys amb un conte clàssic de Hans Christian Andersen, The Little Match Girl. A 1973 es graduà de l'institut i se n'anà cap a Tokyo, amb la voluntat de convertir-se en mangaka. El 4 d'octubre de 1973, amb 19 anys, publicà el seu primer manga, titolat The Guy Report o Jyu-sei, una adaptació de la novel·la breu Matteo Falcone de Prosper Mérimée.

La seua adolescència estigué marcada per una sèrie de conflictes i protestes socials que es produïren arran del rebuig a l'anomenat "AMPO 1970" (revisió del tractat de seguretat entre Japó i els Estats Units). Les protestes entre els bàndols ben organitzats originaren confrontacions de gran violència; en un any es practicà la detenció de vora 6.000 estudiants, es convocaren nombroses vagues i es prengueren llocs simbòlics per part dels universitaris. Però no fou sols una qüestió estudiantil sinó també una qüestió política per les rivalitats dels partits, que provocaren més violencia, ferits i fins i tot assassinats.[3] Tots aquests fets, transmessos pels mitjans de comunicació, foren captats per un jove Otomo, que posteriorment els reflectiria a les seues obres.

El 1979, i després d'escriure diversos relats breus per a la revista Action, Otomo creà la seua primera obra de ciència ficció, Fireball, de més de 50 pàgines d'extensió, la qual esdevindria la base de la seua obra següent, l'exitós Dōmu[3]. Dōmu fou publicat relligat l'any 1983, i rebé el guardó Nihon SF Taisho Award, l'equivalent nipó del Nebula Award estatunidenc, que fins aleshores només havia premiat novel·les i no pas manga. Aquesta mateixa obra rebé el 1984 un nou reconeixement, el premi Seiun.

L'any 1982 Otomo s'estrenà en el món de l'anime, treballant com a dissenyador de personatges per a la pel·lícula Harmagedon, dirigida per Rin Taro. L'any següent endegà el seu manga més aclamat i conegut, Akira, que no enllestí fins vuit anys més tard, el 1990. Aquesta obra, de més de 2000 planes d'extensió, guanyà el 1984 el premi Kōdansha i fou un èxit al Japó. Otomo decidí realitzar-ne l'adaptació cinematogràfica, fet que dugué a terme el 1988 encara amb el manga sense finalitzar, i esdevingué la pel·lícula d'animació més cara del Japó de l'època.

El 1987 Otomo continuà fent anime, aleshores per primer cop com a director: un segment inclòs a l'antologia Neo Tokyo, titolat Construction Cancellation Order, del qual també n'escrigué el guió i en dibuixà l'animació. Seguidament realitzà dos segments més per a una altra antologia, Robot Carnival. El 2004 estrenà una nova pel·lícula de gran pressupost, Steamboy.

El 20 de juliol de 2013 aparegué Short Peace, una pel·lícula conformada de 4 curt-metratges, dels quals Otomo n'és el realitzador del primer, Combustible, i el guionista del segon (Buki yo Saraba, "Un adéu a les armes", realitzat per Hajime Katoki).

Otomo aborda el camp cinematogràfic des de la discomformitat, l'observació, els records i les vivències, a través de la ciència-ficció i el ciberpunk i d'una manera directa i sense floritures. Com a cineasta, fa un ús de la bellesa visual esplèndid, dotant així d'una visió d'art fílmic en la que el seu interés està sobretot a l'enquadrament.

Si bé és cert que després d'Akira Otomo no dibuixà pràcticament cap manga, no abandonà pas els guions. El 1991 en compongué els de Rōjin Z i Mother Sarah.

Altres idiomes