Joan Manuel Serrat i Teresa | serrat i la cultura popular

Serrat i la cultura popular

Dintre del repertori serratià, diversos discos rescaten cançons populars:

  • Cançons tradicionals, editat el 1968, un conjunt de cançons populars del folklore català, amb la seva interpretació de La presó del rei de França.[11] A més, també ha cantat la cançó de bressol La lluna, la pruna, que va interpretar el 1974 durant l'enregistrament al Casino l'Aliança del Poblenou de l'especial A su aire per a Televisió Espanyola.
  • Cansiones, del 2000, signat per Tarrés|Serrat, el seu alter-ego, que és una antologia llatinoamericana, amb la interpretació de cançons d'autors com Violeta Parra i Víctor Jara. Diverses fonts assenyalen que aquest disc estava projectat per a la dècada dels setanta, però les convulsions de l'època van fer que es posposés.

Serrat ha interpretat en viu altres cançons del cançoner popular de Llatinoamèrica en les seves presentacions:

  • Volver a los 17, de Violeta Parra, interpretat en el concert que va oferir a l'Estadi Nacional de Xile, el 1990, després de disset anys d'absència forçada arran de la prohibició que contra ell pesava per la dictadura d'Augusto Pinochet. Serrat va dir que en aquells moments la cançó tenia una nova lectura. El retorn a un país prohibit.
  • Del cançoner d'Atahualpa Yupanqui: La tarde, Milonga del solitario, Coplas del payador perseguido, Milonga del peón de campo, Canción de los horneros, Luna tucumana, Zamba del grillo, Caminito del indio, Vendedor de yuyos.

Serrat i la copla

La copla és un dels gèneres de referència en l'educació musical de Serrat. L'escoltava a la ràdio i la sentia cantar a la seva mare i les seves veïnes quan era un nen, així ho declara en multitud d'entrevistes. Les veus de Concha Piquer, Juanita Reina, Miguel de Molina, Angelillo o Juanito Valderrama formen part de la seva banda sonora personal. Va assistir personalment a l'enterrament de Concha Piquer, i prologà el llibre Juanito Valderrama: mi Espanya querida d'Antonio Burgos.[12]

Ha compartit escenari amb Juanito Valderrama, Lola Flores (Ay pena, penita, pena), Rocío Jurado (cantant l' Himno de Andalucía). Ha cantat en solitari les coples No me quieras tanto, La niña de puerta oscura... Ha gravat el seu pasdoble Qué bonito es Badalona a duo amb Manolo Escobar, amb Juanito Valderrama el tema Pena mora en el disc Homenaje a Juanito Valderrama, la copla Antonio Vargas Heredia en duo postmortem amb Carlos Cano, en el disc d'homenatge Que naveguen los sueños, i ha participat en l'homenatge pòstum a la figura de Bambino en el disc Bambino, por ti y por nosotros. Totes aquestes manifestacions mostren la seva vinculació musical amb els cantants que van ennoblir la copla.

Serrat i el tango

Un altre dels gèneres que es troben en la memòria musical de Serrat és el tango, que conegué mitjançant el seu pare, que n'era un gran afeccionat. Serrat ha demostrat el seu amor pel tango interpretant-lo en nombroses ocasions, especialment en les seves visites a l'Argentina:

  • Cambalache d'Enrique Santos Discépolo, durant diversos concerts de la gira de 1983 a Espanya que va quedar plasmat en el seu disc En directo (1984).
  • El último organito en Cansiones (2000).
  • Fangal en Cansiones (2000).
  • Sur (1970) - Caño 14 de Buenos Aires (amb Anibal Troilo)
  • A Buenos Aires (1970), en el programa de la televisió argentina Sábados circulares.
  • Amablemente (34 punyaladas) el 1985, al programa de TV3 Cap d'any.
  • Melodía de arrabal (1988), en directe en el Teatre Albéniz de Madrid, amb l'Orquestra De Osvaldo Pugliese.
  • Malena (1990) i Margot (1990), al programa Querido Cabaret de TVE.
  • Taconeando (1990), a Querido Cabaret.
  • Ninguna (a cappella el 1990), a Querido Cabaret.
  • Cuando me entres a fallar i Afiche (2000), a cappella en el Programa del Troesma.

També hi ha la influència del tango en Cançó per a Joan Salvat-Papasseit, quan comença: «Per ell la meuca es posava la roba de quan fou verge...»

Serrat i el bolero

El bolero és també un gènere amb rellevància per la seva popularitat a Espanya entre els anys quaranta i seixanta del xx, anys d'infantesa i primera joventut de Serrat. El seu mitjà de difusió era la ràdio, igual que els anteriors gèneres. Les veus d'Antonio Machín, Juanito Segarra, Bonet de San Pedro, Jorge Sepúlveda, Lorenzo González o José Guardiola arribaven a tots els racons.

Serrat i la bachata

La bachata és un gènere musical recentment introduït a Espanya. L'any 2004, amb el disc “Bachata entre amigos” (bachata entre amics) del cantautor dominicà Victor Victor, Serrat canta la seva cançó "Lucia" a ritme de bachata.

Altres idiomes