Granada | geografia
English: Granada

Geografia

Localització

El terme municipal està situat en la part més oriental de la depressió de Granada, en contacte amb el peu de serra Nevada (formació d'uns 87,8 km².).[12] La depressió se situa estratègicament al solc Intrabètic. D'aquesta forma, a partir del passadís d'Iznalloz, té accés al congost de Despeñaperros, que comunica Andalusia amb el centre de la península Ibèrica; a partir de Valle de Lecrín, té accés a la costa subtropical granadina; pel port de la Mora té accés a les foies de Guadix i Baza i, per tant, a Almeria i Múrcia; i finalment, a partir del passadís de Loja té accés a la depressió d'Antequera i a la depressió Bètica.

Límits del terme municipal de Granada
Nord-oest: Atarfe Nord: Maracena, Pulianas, Jun i Víznar Nord-est: Huétor Santillán i Beas de Granada
Oest: Santa Fe i Vegas del Genil
Brosen windrose-fr.svg
Est: Dúdar
Sud-oest: Churriana de la Vega i Armilla Sud: Ogíjares, La Zubia, Huétor Vega i Cenes de la Vega Sud-est: Pinos Genil

Relleu

Mapa de relleu del terme municipal de Granada

El relleu del municipi està marcat per la seva localització al límit oriental de la depressió de Granada. Les serres de Huétor, Arana i Nevada exerceixen de capçalera d'aquesta conca sedimentària.[13]

La gènesi d'aquest relleu es remunta al plegament alpí, en el qual es van plegar els sediments dipositats en una gran fossa oceànica que ocupava el que avui són els sistemes bètics. La depressió va sorgir per l'enfonsament de diversos blocs a causa de l'efecte de les falles que l'envolten completament i a la major densitat dels materials que la componen respecte a les zones muntanyoses circumdants. Aquest substrat va ser reblert gradualment al llarg del terciari i Quaternari per sediments erosionats de les joves serralades creades en el plegament alpí.[14]

Un dels seus relleus més característics i emblemàtics és el denominat formació o conglomerat Alhambra, constituït per sediments detrítics molt gruixuts lligats a ventalls al·luvials. La intensa erosió fluvial durant el Pliocè va provocar el brusc dipòsit de materials, formant muntanyes de conglomerats de fins a 300 metres de gruix, caracteritzats per la grossor i el desordre dels seus cants a causa de la rapidesa i intensitat de l'erosió.[15]

Ja durant el Quaternari, aquestes formacions del peu de la muntanya van tornar a ser erosionades i configurades morfològicament per la xarxa hidrogràfica, produint el paisatge actual. En alguns casos, l'acció dels rius ha permès excavar profunds congostos, mostrant els diferents estrats de conglomerats, com ocorre al barranc dels Negres.

Finalment, la xarxa hidrogràfica, jerarquitzada pel riu Genil, ha modelat i perfilat una gran plana de sedimentació, formada per materials detrítics on predominen les sorres, llims i argiles, en funció de la proximitat al centre de la conca. Aquesta plana al·luvial és de gran riquesa des del punt de vista de l'agricultura i, junt amb els jaciments aurífers lligats als rius Darro i Genil, van provocar la seva ràpida població.[16]

Hidrografia

Mapa hidrogràfic del terme municipal de Granada

A causa de l'intens aportament de vessament de les zones muntanyoses del voltant, les escasses precipitacions no es tradueixen en escassetat d'aigua. La capçalera del Genil està formada per una espècie d'amfiteatre muntanyós integrat per Sierra Nevada i Sierra de Arana. De Sierra Nevada parteixen en ventall el Genil i els seus afluents del marge esquerre, el Monachil i el Dílar. Al nord, l'amfiteatre continua amb la Sierra de Arana, on neixen per desembocar al Genil els rius Beiro i Darro, els cursos dels quals estan encaixats per la proximitat de Sierra Nevada i per la seva activitat sísmica. Aquesta angostura també es manifesta als barrancs provocats per corrents fluvials extints per filtració o captació.[17]

Per tant, el terme municipal està completament integrat a la conca hidrogràfica del riu Genil, subsidiària de la del Guadalquivir. La xarxa hidrogràfica granadina, la conformen, junt amb el Genil, els rius Darro, Beiro, Monachil i Dílar, entre altres xarxes hidrogràfiques.

  • El Genil, amb 358 km de longitud, és el segon riu més llarg que discorre íntegrament per Andalusia, per darrere del Guadalquivir, al qual desemboca com a principal afluent. Neix a la cara el nord del pic del Mulhacén i les seves aigües són captades per a regadiu en entrar a Granada pel sistema hidràulic establert durant l'època musulmana. Travessa el casc urbà seguint la direcció est-oest.
  • El Darro neix a la Sierra de la Alfaguara per a després endinsar-se al terme municipal de Granada, on conflueix amb els rius de l'Abellar i de Beas. És el principal proveïdor de l'Alhambra. Solca la ciutat de nord a sud i després flueix cap a l'oest per la zona de Jesús del Valle. Desemboca al Genil dins del casc urbà.
  • El Beiro, procedent de Sierra Harana, discorre soterrat sota el casc urbà de nord a oest. A la superfície, s'endinsa a la Vega de Granada, on aflueix al Genil.
  • El Monachil neix a Sierra Nevada i presenta un curs continu al llarg de tot l'any. És un dels principals afluents del curs alt del Genil, dins d'aquest terme municipal.
  • El Dílar és també afluent del Genil. Entra a la ciutat per Purchil.
  • Les séquies conformen una xarxa hidrogràfica artificial de gran complexitat, que té l'origen a l'època musulmana. Les principals són les de Tarramonta, Arabuleila, Aynadamar, Real i Gorda del Genil.[18]

També són importants els aportaments hídrics del subsòl, ja que la conca detrítica permet la filtració de l'aigua i la formació d'aqüífers. La capa freàtica està en moltes ocasions molt a prop de la superfície i en zones pròximes al llit fluvial es produeixen sorgiments de deus naturals.

Clima

El clima de Granada és de tipus mediterrani continentalitzat: fresc a l'hivern, amb abundants gelades; i calorós a l'estiu, amb màximes sobre els 35°C. L'oscil·lació tèrmica és gran durant tot l'any, superant moltes vegades els 20°C un dia. Les pluges, absents a l'estiu, es concentren a l'hivern i són escasses durant la resta de l'any. Aquestes característiques peculiars, que són més patents si les comparem amb el clima de la costa subtropical granadina, a tan sols 50 km de Granada capital, es deuen a la seva situació entre cadenes muntanyoses, i a la seva altitud mitjana, d'uns 685 msnm.

El 2007, al costat de Cadis, va ser la quarta ciutat més assolellada d'Espanya, amb 3.016 hores de sol, segons es desprèn de les dades dels que disposa l'Institut Nacional d'Estadística, recollit al seu anuari estadístic.

Valors climatològics normals a l'observatori de l'aeroport de Granada[19]
1971-2000 Gen. Febr. Mar Abr. Maig Juny Jul. Ag. Sep Oct. Nov. Des. Mitjana
Temperatura mitjana (°C) 6,7 8,5 11,0 12,8 16,8 21,4 24,8 24,5 20,9 15,5 10,7 7,6 15,1
Mitjana de temperatures màximes diàries (°C) 13,0 15,3 18,6 20,1 24,6 30,0 34,4 33,9 29,4 22,7 17,2 13,5 22,8
Mitjana de temperatures mínimes diàries (°C) 0,3 1,8 3,4 5,6 9,0 12,9 15,2 15,0 12,4 8,2 4,2 1,8 7,5
Precipitacions mitjanes (mm) 41 38 30 38 28 17 4 3 16 42 48 53 357
Temperatura

La seva temperatura mitjana és de 15,1°C, cosa que suposa uns 3°C de diferència amb les zones de sota el Guadalquivir i el litoral mediterrani. Quant al règim tèrmic, l'hivern és llarg i fred, i es prolonga durant els mesos de desembre a febrer amb menys de 10°C de mitjana, i el mes més fred és gener amb 6,7°C. L'estiu també és una estació llarga, amb temperatures mitjanes superiors als 20°C durant els mesos de juny a setembre. El mes més càlid és juliol amb 34,4°C de mitjana.

Els mesos més freds i més càlids s'esdevenen al principi de les estacions, clar exemple de la llunyania del mar i de la seva acció de suavització tèrmica, atenuada encara més per l'efecte de barrera de les cadenes muntanyoses. L'escassa durada i representativitat de les estacions equinoccials és un altre tret més de la continentalitat del seu clima.

Quant a les temperatures extremes, es pot assenyalar la importància de les gelades que sofreix, arribant a ser bastant tardanes, cosa que suposa un seriós limitador per a alguns cultius. Encara al mes d'abril la mitjana de les temperatures mínimes és de 5,6°C, havent-hi aquest més riscs de gelades en ple procés de floració.

Valors climatològics extrems en Granada/aeroport[20]
Concepte Valor Data
Precipitació màxima un dia (l/m²;) 68,2 2 de juny del 1986
Temperatura mínima absoluta (°C) -14,2 16 de gener del 1987
Temperatura màxima absoluta (°C) 42,6 22 de juliol del 1995
Precipitacions

Els trets generals de les seves precipitacions són l'escassa quantia anual -357 mm- i la seva gran irregularitat interanual, que provoca molts períodes de sequera. Quant al règim de precipitacions, la principal característica és la sequera estival, pròpia de tots els climes mediterranis, prolongant-se de forma brusca durant els mesos de juliol i agost, en què es produeixen precipitacions inferiors a 5 mm. Aquests mesos coincideixen amb els de temperatura més alta, fins al mes de setembre, que trenca aquesta dinàmica d'extrema sequedat amb precipitacions associades a les tempestes del final de l'estiu, que també endolceixen les temperatures.

A causa de la singularitat del clima mediterrani continentalizat per la prolongació de les precipitacions des d'octubre fins a maig, la doble influència mediterrània i atlàntica provoquen una màxima equinoccial -desembre amb 53 mm- de component mediterrani i una màxima hivernal -gener amb 41 mm- de component atlàntic. Malgrat tot, les precipitacions són bastant regulars al llarg d'aquest període, si bé el volum no és comparable amb les zones del baix Guadalquivir, obertes a les masses d'aire oceàniques.

Flora i fauna

Jardí Botànic de la Universitat de Granada
Flora

Les seves principals zones verdes urbanes són el bosc caducifoli de l'Alhambra i els jardins com el Generalife, el Parc García Lorca i el Jardí Botànic de la Universitat recentment restaurat. Entre els amb millors jardins, es troben el Carmen de los Cipreses, el d'Acosta, el de Nuestra Señora de las Angustias i el de Manuel de Falla.

Als jardins i boscos nassarites, conviuen unes 300 espècies i híbrids, de més de 90 famílies i alguna cosa més de 210 gèneres, on predominen arbusts com la murtra i el boix, utilitzats en la formació de tanques, així com el xiprer, emprat en parets i escultures vegetals. Altres espècies que es troben, són la rosa, el marfull, l' evònim, el baladre, l' olivereta, el llorer, el taronger amarg o l'heura.

Per preservar aquesta riquesa biològica, s'està projectant un banc de germoplasma que recopilarà i conservarà material biològic de les seves espècies vegetals més representatives, així com un viver que gestionarà material biològic destinat a la plantació. Ambdues iniciatives s'emprendran pel Patronat de l'Alhambra, en col·laboració amb la Universitat de Còrdova. Es preveu que el centre comenci a funcionar el 2009 i que, una vegada actiu, recopilarà llavors amb interès històric del conjunt palatí, i del Generalife, així com de les hortes dels rius Darro i Genil. Per realitzar el projecte, el Patronat rebrà la col·laboració del Banc de Germoplasma Vegetal Andaluz, dependent de la Conselleria de Medi Ambient de la Junta d'Andalusia, i del Jardí Botànic de Còrdova.[21]

Esquirol, rosegador habitual al bosc de l'Alhambra
Fauna

La seva fauna més significativa és la que té l'hàbitat a la zona de l'Alhambra i el Generalife, on s'ha creat amb el pas del temps un ecosistema artificial que propicia la vida d'una important varietat d'espècies, gràcies als boscos que envolten la fortalesa, els buits i cavitats dels murs, les estances fosques i ombrívoles i la multitud de fonts, estanys i aljubs existents al lloc. A més d'aquesta zona, tenen una fauna diferenciada el riu Darro, Jesús del Valle, el Llano de la Perdiz i el Parque perirubano de la Dehesa del Generalife.[22]

Les aus pròpies del clima mediterrani són els principals llogaters de jardins, merlets i palaus que hi ha a Granada, espècies com el xoriguer petit, la merla comuna, junt amb pardals, coloms, orenetes i falciots, que volen, en tots els seus espais verds. El tallarol de casquet és una de les aus dominant als boscos de l'Alhambra, així com el cargolet, que aprofita les especials condicions microclimàtiques de les arbredes i, finalment, també el pit-roig, un ocell que està distribuït per tota Europa. Els coloms s'han apropiat de molts dels espais edificats, principalment edificis històrics, arribant a representar un problema per a la conservació d'estructures arquitectòniques, ja que els seus excrements àcids provoquen importants nivells de corrosió en la fusta i la pedra. Els boscos de l'Alhambra s'han convertit en refugi d'algunes espècies d'aus que normalment volen per serra Nevada, l'Alfaguara i la serra d'Huétor. A vegades, s'han vist també aus migratòries que es dirigeixen cap a l'Àfrica o Europa utilitzant les seves garrigues com a parada migratòria.

Així mateix, és també refugi i hàbitat de més de 300 espècies de vertebrats que troben un lloc on viure, refugiar-se i reproduir-se en temps de temperatures extremes. Exemple d'això és l'esquirol vermell i altres animals com gats, eriçons, ratolins de camp o microtus, fins i tot es produeixen incursions ocasionals de guillots procedents del Cerro del Sol i del Parque Periurbano del Generalife. Entre els rèptils i amfibis, destaquen el llangardaix ocel·lat i la sargantana cuallarga així com algunes serps, en especial la d'escala, però en quantitats mínimes, ja que no suporten bé la presència humana. Quant als amfibis, es troben als jardins granadins diverses espècies de granotes i gripaus, les primeres als estanys, sobretot del Partal i el Generalife, i els segons en la totalitat de les zones enjardinades. Els peixos formen també part de la fauna granadina; als seus estanys hi ha comunitats de carpí daurat, espècie de la família dels ciprínids originari d'Àsia, denominat també peix vermell.[23]

Altres idiomes
Afrikaans: Granada
አማርኛ: ግራናዳ
aragonés: Granada
العربية: غرناطة
مصرى: جرانادا
asturianu: Granada
Aymar aru: Granada
azərbaycanca: Qranada
تۆرکجه: قرانادا
беларуская: Гранада
беларуская (тарашкевіца)‎: Гранада
български: Гранада
বাংলা: গ্রানাডা
brezhoneg: Granada (Spagn)
کوردی: گرانادا
čeština: Granada
Cymraeg: Granada
dansk: Granada
Deutsch: Granada
Zazaki: Granada
Ελληνικά: Γρανάδα
English: Granada
Esperanto: Granado
español: Granada
eesti: Granada
estremeñu: Graná
فارسی: گرانادا
suomi: Granada
Gaeilge: Granada
Gàidhlig: Granada
galego: Granada
Hausa: Granada
Hawaiʻi: Granada
hrvatski: Granada
Kreyòl ayisyen: Grenade (Grenad)
magyar: Granada
հայերեն: Գրանադա
Bahasa Indonesia: Granada
Interlingue: Granada (Hispania)
íslenska: Granada
italiano: Granada
日本語: グラナダ
Jawa: Granada
ქართული: გრანადა
Qaraqalpaqsha: Granada
Taqbaylit: Granada
қазақша: Гранада
한국어: 그라나다
kernowek: Granada
Ladino: Granada
Lëtzebuergesch: Granada
lietuvių: Granada
latviešu: Granada
Malagasy: Granada
македонски: Гранада
मराठी: ग्रानादा
Bahasa Melayu: Granada
эрзянь: Гранада
Plattdüütsch: Granada
नेपाली: ग्रानाडा
Nederlands: Granada (stad)
norsk nynorsk: Granada
norsk: Granada
occitan: Granada
ਪੰਜਾਬੀ: ਗਰਾਨਾਦਾ
پنجابی: غرناطہ
português: Granada (Espanha)
Runa Simi: Granada
română: Granada
русский: Гранада
संस्कृतम्: ग्रानाडा
sicilianu: Granada
Scots: Granada
srpskohrvatski / српскохрватски: Granada
Simple English: Granada
slovenčina: Granada
slovenščina: Granada
shqip: Granada
српски / srpski: Гранада
Kiswahili: Granada
தமிழ்: கிரனாதா
Türkçe: Granada
татарча/tatarça: Гранада
Twi: Granada
українська: Гранада
اردو: غرناطہ
oʻzbekcha/ўзбекча: Granada
Tiếng Việt: Granada
Volapük: Granada
Winaray: Granada
吴语: 盖纳达
中文: 格拉纳达
粵語: 格蘭納達