Bateria (instrument musical) | bateries acústiques
English: Drum kit

Bateries acústiques

La bateria acústica és el tipus de bateria més representatiu a més de ser la més utilitzada en la música contemporània, gràcies a la qual ha obtingut una gran popularitat. Per altra banda, la bateria acústica és anterior a les altres dues: la sorda i l'electrònica, que de fet han agafat les característiques bàsiques de l'acústica, al mateix temps que han aportat millores i facilitats.

Primerament s'explicaran els elements que forma aquesta bateria i les seves característiques:

(1) Bombo · (2) Tom basse o Goliat · (3) Caixa · (4) Tom-toms · (5) Hi-hat · (6) Crash · (7) Ride

Els instruments que formen la bateria es divideixen en dos grups: idiòfons i membranòfons.

Membranòfons

Tot i que hi ha molts tipus de membranòfons, els que constitueixen la bateria acústica tenen dues membranes: una que es troba en la part superior i una altra en la part inferior de l'instrument, les quals estan unides mitjançant una estructura o carcassa i fixades amb uns tensors. D'aquesta manera, s'obté un cos completament tancat, amb l'excepció d'uns forats que es poden trobar a la carcassa, que permeten el moviment de l'aire entre l'interior i l'exterior del membranòfon.

Producció del so: Per començar, hi ha diverses maneres de produir un so mitjançant una membrana: fregant (simbomba), bufant (mirlitó), o com en els membranòfons d'una bateria acústica, donant un cop a la membrana per fer-la vibrar.

Per produir el so d'aquests membranòfons, primer percudim la membrana superior de l'instrument amb una baqueta. D'aquesta manera, la superfície, en rebre el cop, transmet les vibracions a l'aire que es troba a la part superior de dins de l'instrument, fet que farà que aquest aire baixi amb una força deguda a la pressió, cap a la membrana inferior i, en conseqüència, la faci vibrar. Així doncs, el so que s'obtindrà serà doble però sona únic gràcies a la rapidesa de transmissió de l'aire. A més, un dels membranòfons de la bateria, la caixa, inclou a la membrana inferior uns bordons, els quals xoquen amb la membrana quan aquesta vibra.

Membranes: Actualment hi ha un gran ventall de membranes amb trets completament diferents. No obstant això, les característiques principals són les següents:

  • Les membranes han de ser molt fines, aproximadament d'uns 2 mm de gruix, depenent del tipus de membrana.
  • Han de tenir la superfície llisa.
  • Qualsevol membrana ha de permetre el rebot de les baquetes en ser percudida.

Antigament les membranes eren fetes de pell d'animal adobada, però amb l'arribada dels polímers, s'han anat fabricant amb materials sintètics i malles de teixit artificial.

Per acabar, és important explicar que per aconseguir el màxim rendiment sonor d'un membranòfon, les seves membranes han de vibrar lliurement, ja que si una d'aquestes estigués en contacte amb una altra superfície, el seu moviment seria irregular i projectaria un so de baixa qualitat. La major part de membranòfons tenen les membranes en posició paral·lela a terra, fet que crea la necessitat de mantenir els membranòfons elevats, ja que si aquest toqués a terra, s'aturaria la vibració de la membrana inferior i, en conseqüència, sonaria malament. Per aquest motiu, els membranòfons d'una bateria han de tenir la membrana inferior mantinguda a l'aire amb uns suports.

Instruments: Els membranòfons que hi ha en una bateria són: el bombo, la caixa, els tom-toms i el tom base o Floor tom, anomenat sovint goliat per les seves dimensions.

Idiòfons

Per un costat, actualment hi ha un munt d'idiòfons, sobretot en instruments de percussió (campanes, castanyoles, gong, xilòfon, etc.). No obstant això, els que s'utilitzen en les bateries acústiques sempre són uns instruments anomenats plats, els quals, originàriament eren fets de bronze. Els plats són rígids, de forma circular i amb una ondulació en el seu centre anomenada campana.

Igual que les membranes, per tal que un idiòfon tingui el màxim rendiment, aquest no ha d'estar en contacte amb cap superfície exterior, ja que els idiòfons necessiten que tot el seu cos estigui vibrant per produir el seu so, de manera que si aquest toca amb algun altre cos, la seva vibració serà irregular. Per tal que això no succeeixi, els plats d'una bateria es mantenen suspeses a l'aire mitjançant un peu, el qual acaba en forma d'eix prim i llarg on el plat s'hi ha d'aferrar. Per això, els plats tenen un forat en el centre, a través del qual aquest s'introdueix a l'eix i, posteriorment es fixa mitjançant una rosca de papallona.

Producció del so: Hi ha diverses maneres de produir un so amb idiòfons: puntejats (arpa jueva), fregats (violí clavecí), bufats (clavecí aeri). No obstant això, tots els idiòfons utilitzats en una bateria són percudits, és a dir, s'ha de donar un cop al plat perquè aquest produeixi el seu so.

Instruments: Tal com s'ha dit anteriorment, tots els idiòfons que hi ha en una bateria són plats, tanmateix, són de característiques molt diferents. Les principals diferències són les polzades de diàmetre que tenen. Els plats que es poden trobar en una bateria acústica normalitzada són el hi-hat, el crash i el ride.

Història

La bateria acústica, tal com es coneix, va ser creada als EUA. Tot i això, els instruments que la formen no procedeixen pas d'aquesta regió concreta, sinó que els seus orígens estan sitauts en llocs ben dispersos del món. Així doncs, el bombo i els plats provenen de l'antic Imperi Otomà (Orient Mitjà), els tom-toms de l'Xina i la caixa d'Europa. Les primeres formacions en què s'utilitzaven aquests instruments eren les orquestres clàssiques i les bandes, en les quals, cada instrument era tocat per un sol intèrpret, és a dir, hi havia una persona dedicada a la caixa, una altra als plats de xoc i un altre al bombo. Tanmateix, a mesura que els instruments s'anaven endinsant en altres estils musicals, aquests van anar adquirint noves propietats i característiques, fets que van generar una major comoditat i facilitat per a ser tocats (pe: invent del pedal). Així doncs, gràcies a aquestes aportacions, en el 1930, ja es va aconseguir que aquests instruments fossin tocats junts per a un sol intèrpret, donant a llum a la bateria.

Per acabar, amb el sorgiment del vessant Rock dels anys 1980, la bateria ha anat incloent altres instruments i mecanismes, fet que ha provocat que cada vegada sigui més inusual veure una bateria acústica normalitzada.

Altres idiomes
Alemannisch: Schlagzeug
አማርኛ: ከበሮ (ድረም)
العربية: طقم طبول
azərbaycanca: Zərb qurğusu
Boarisch: Schlogzeig
беларуская: Ударная ўстаноўка
беларуская (тарашкевіца)‎: Ударная ўстаноўка
বাংলা: ড্রাম কিট
brezhoneg: Bateri
bosanski: Bubnjevi
čeština: Bicí souprava
dansk: Trommesæt
Deutsch: Schlagzeug
Ελληνικά: Τύμπανα
English: Drum kit
Esperanto: Drumo
فارسی: درام (ساز)
suomi: Rumpusetti
føroyskt: Trummusett
Bahasa Indonesia: Drumset
íslenska: Trommusett
한국어: 드럼 세트
Lëtzebuergesch: Batterie (Musek)
Lingua Franca Nova: Bateria (percute)
latviešu: Bungu komplekts
македонски: Комплет тапани
മലയാളം: ഡ്രംസ്
Nedersaksies: Drums
Nederlands: Drumstel
norsk nynorsk: Trommesett
norsk: Trommesett
polski: Perkusja
sardu: Bateria
Scots: Drum kit
srpskohrvatski / српскохрватски: Bubnjevi
Simple English: Drum kit
slovenščina: Tolkalska baterija
svenska: Trumset
ślůnski: Szlagcojg
தமிழ்: விபுணவி
Türkçe: Bateri
українська: Ударна установка
Tiếng Việt: Dàn trống
中文: 爵士鼓