Exobiologia

L'exobiologia (del grèc: exo = exterior , bios = vida e logos = paraula/sciéncia), també coneguda com astrobiologia (del grèc classic astron = estela) o xenobiologia (del grèc: xenos = fòra), es un camp scientific interdisciplinari que met en relacion las sciéncias coma l'astrofisica, la biologia, la quimia, la geologia, l'informatica o l'antropologia. Son camp d'estudi es larg e se dedica principalament cercar l'origina de la vida e de la Tèrra e la possibilitat qu'aqueles processus ne faguèron naisser d'autres dins lo monde. Es considerada coma l'unica disciplina seriosa que tracta de la recerca de vida extraterrèstra, a diferéncia de l'ufologia.

Qualques questions que l'astrobiologia tracta de respondre sont aquelas:

  • Com va sorgir la vida en la Terra?
  • Cossí evoluciona e se desvolopa?
  • Quin es lo futur de la vida sus la Terra e dins d'autres luòcs?

Aquelas questions fan que l'astrobiologia es una sciéncia amb de prigondas implicacions filosoficas.

Descripcion

La disciplina de l'astrobiologia es pas mai de sciéncia ficcion. Diferentas institucions scientificas e universitàrias pel monde entièr s'ocupan seriosament de la recèrca de vida sus d'autras planetas.

Encara que l'astrobiologia siá un camp emergent, la question de saber se la vida existís o non endacòm dins l'univèrs es una ipotèsi verificable, e alara, es un camp viable per l'investigacion scientifica. L'Astrobiologia preten pas èsser una disciplina scientifica pura o dura, coma la Fisica o la Biologia, mas representa un esfòrç per de cercaires de diferentas disciplinas per temptar respondre a de questions sus la vida se basant su la coneissença de diferents camps scientifics.

Coma avèm pas qu'un exemple de vida (aquí sus teèrra), la majora partida del trebalh es fòrça especulativa, mas stotjorn se basant sus de leis fondamentalas de la fisica e (bio-)quimica, o la coneissença actuala de la Biologia.

Un cas concret de recèrca astrobiologica actuala es la recèrca de vida sus Mart. Existís una creissenta quantitat de pròvas que suggerisson que sus Mart i aviá abans una importanta quantitat d'aiga a la superfícia; l'aiga es considerada un davancièr essencial pel desvolopament de la vida, mas fins ara se'n trobèt pas.

De missions especificament dessenhadas per la recèrca de la vida dins d'autras planetas son, per exemple, aquelas del programa Viking, o las sondas Beagle 2, totas dirigidas cap a Mart. Los resultats de Viking son pas conclusent, e aquela de Beagle 2 falhèt al moment de transmetre, perque se seriá esclafada. Una mission futura poiriá èsser Jupiter Icy Moons Orbiter, o "orbitador de las lunas geladas de Jupiter", destinat a estudiar las lunas congeladas de la planeta dins qualques unas poiriá existir d'aiga liquida.

La descobèrta mai recenta es aquela menada per la Phoenix Mars Lander Mission, que mostrèt l'existéncia d'aiga als pòls de la planeta roja.

Other Languages
Afrikaans: Astrobiologie
asturianu: Astrobiología
azərbaycanca: Astrobiologiya
žemaitėška: Astrobioluogėjė
беларуская: Астрабіялогія
български: Астробиология
bosanski: Astrobiologija
català: Astrobiologia
čeština: Astrobiologie
Cymraeg: Astrofioleg
Deutsch: Astrobiologie
Ελληνικά: Βιοαστρονομία
English: Astrobiology
Esperanto: Astrobiologio
español: Astrobiología
euskara: Exobiologia
français: Exobiologie
hrvatski: Astrobiologija
Bahasa Indonesia: Astrobiologi
italiano: Esobiologia
日本語: 宇宙生物学
қазақша: Экзобиология
한국어: 우주생물학
Кыргызча: Астробиология
Lëtzebuergesch: Astrobiologie
Lingua Franca Nova: Biolojia estrateral
lietuvių: Astrobiologija
latviešu: Astrobioloģija
македонски: Астробиологија
Bahasa Melayu: Astrobiologi
Nederlands: Astrobiologie
norsk nynorsk: Astrobiologi
português: Exobiologia
română: Exobiologie
srpskohrvatski / српскохрватски: Astrobiologija
Simple English: Astrobiology
slovenčina: Astrobiológia
slovenščina: Astrobiologija
српски / srpski: Астробиологија
svenska: Astrobiologi
Türkçe: Astrobiyoloji
українська: Астробіологія
oʻzbekcha/ўзбекча: Astrobiologiya
Tiếng Việt: Sinh học vũ trụ