Volta

Per a altres significats, vegeu «Volta (desambiguació)».
Voltes gòtiques a l'església de Santa Maria del Mar, Barcelona

La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes. La seva geometria pot ser amb simple o amb doble curvatura. Els materials de construcció poden ser: cairons formant dovelles, pedra, totxos o maons, amb un material aglomerant o morter.[1]

En la història de l'arquitectura les voltes tingueren un paper preeminent que han perdut amb la generalització de les tècniques i materials de construcció moderns: primer el ferro i després el formigó armat.

Els tipus més coneguts de voltes són:

  • La volta de canó de forma cilíndrica (simple curvatura), emprada en l'arquitectura romana i romànica.
  • La volta de quart de canó: les tribunes són freqüents en les esglésies de peregrinació amb la finalitat d'augmentar la seva capacitat. Les voltes que cobreixen aquestes tribunes són les voltes de quart de canó i tenen com a funció passar l'empenta de la nau central cap a l'exterior. Les obertures d'aquestes sobre la nau central es denomina trifori.
  • La volta d'aresta, formada per la intersecció de dos voltes de canó o cilíndriques.
  • La volta de creueria: en l'arquitectura gòtica, les voltes per aresta es formen per la intersecció de voltes apuntades o ogivals, és a dir, la directriu de cada volta són sengles arcs apuntats en el bell mig de la volta o generatriu més alta.
  • La cúpula o volta esfèrica (doble curvatura) és una esfera per l'interior. Fou emprada en l'Arquitectura bizantina i del Renaixement.
  • La volta de quadrant d'esfera o de racó de forn és la formada per un quart d'esfera. Sol utilitzar-se per cobrir absis i absidioles
  • La volta de quatre punts o volta falsa vaïda (doble curvatura) és formada per una generatriu corba, generalment un arc rebaixat, que es desplaça paral·lelament a ell mateix recolzant-se sobre una directriu també corba, generalment altre arc rebaixat, mantenint el seu pla en la mateixa orientació.[2]
  • La volta catalana o de maó de pla es realitza disposant els maons per la part plana, és a dir, per la cara de superfície més gran formada pel llarg i el través del maó, la qual cosa fa que sigui molt més lleugera que les voltes construïdes amb altres mètodes o sistemes constructius. Els tipus més corrents són, geomètricament, voltes cilíndriques amb l'arc directriu rebaixat, o una voltes de quatre punts amb arc generatriu i l'arc directriu rebaixats.
Altres idiomes
العربية: قبو
asturianu: Bóveda
azərbaycanca: Tağ (termin)
беларуская: Скляпенне
беларуская (тарашкевіца)‎: Скляпеньне
brezhoneg: Bolz
bosanski: Svod
čeština: Klenba
dansk: Hvælving
Deutsch: Gewölbe
Esperanto: Volbo
español: Bóveda
eesti: Võlv
فارسی: طاق
suomi: Holvi
français: Voûte
Gaeilge: Boghta
hrvatski: Svod
magyar: Boltozat
Ido: Vulto
日本語: ヴォールト
ქართული: კამარა
한국어: 궁륭
Latina: Camera
Lëtzebuergesch: Verwëllef
македонски: Свод
Nederlands: Gewelf
norsk nynorsk: Kvelv i arkitekturen
polski: Sklepienie
português: Abóbada
Runa Simi: P'aqchi
русский: Свод
srpskohrvatski / српскохрватски: Svod
Simple English: Vault (architecture)
slovenčina: Klenba
slovenščina: Obok
српски / srpski: Свод
svenska: Valv
Türkçe: Tonoz
українська: Склепіння
中文: 拱頂