Verola

Infotaula de malaltiaVerola
Smallpox.jpg
Nen amb verola
Tipus infecció vírica i Malaltia infecciosa Poxviridae
Especialitat infectologia
Associació genètica WDR92, ZNF827, MNAT1, MAMLD1, TIMELESS, KCND3, COL4A4, RAB14, PHEX, LTBP1, UBE2D2, LPP, PTCHD1, DIP2C, ATP8A1, SGK1, DAPK1, DYNC1I1, DNAH3, DAB1, BCO2, ARHGAP10, GFRA3, PRR16, COL1A2, MTHFD2L, SLC15A1, COL28A1, RAB6B, DCHS2, XKR4, RFT1, CNTN5, GRIN2B, DAGLA, BCAS3, CAMKMT, SLC4A5, SLC6A20, MEX3C, PDE4D, BLK, MKX, ZHX2, SPIRE1, GREM2, CSMD1, RUNX1, RASAL2, IL5RA, PRKCQ, CYP2C8, UNC13C, CACNA2D3, RAB10 i BCR
Afecta humà
Causat per Variola virus
Classificació
CIM-10 03
CIM-9 050
ICPC2 A76
Recursos externs
DiseasesDB 12219
MedlinePlus 001356
eMedicine emerg/885
Patient UK Smallpox
MeSH D012899
NDL 00573369
UMLS CUI C0037354
DOID DOID:8736
Modifica dades a Wikidata
Micrografia electrònica del virus de la verola.

La verola o pigota (en llatí variola o variola vera) fou una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en alguns casos podia causar la mort. Es té constància de la seua existència almenys des de fa 3.500 anys, i es va propagar per tot el món matant un de cada tres infectats fins que es va eradicar l'any 1980. [1]

Particularitats

No hi havia tractament especial per a la pigota i l'única forma de prevenció era la vacunació. El nom verola prové de la paraula llatina variola, que significa "tacat" i es refereix a les bombolles que apareixen en la cara i en el cos d'una persona infectada. El nom "pigota" prové també de l'aparença de grans "pigues" d'aquestes bombolles.

Les formes clíniques de la verola són dues, [2] a saber: variola major és la forma greu i més comú de la pigota, que ocasiona una erupció més estesa i febre més alta. Hi ha quatre tipus de verola major: la comuna (és la més freqüent i s'observa en 90% o més dels casos); la modificada (lleu, i s'observa en persones que s'havien vacunat); la llisa; i, finalment, l'hemorràgica (aquests dos últims tipus són rars i molt greus). Històricament, la verola major ha tingut una taxa general de mortalitat d'aproximadament el 30%; no obstant això, la verola llisa i l'hemorràgica solen ser mortals. La verola menor és un tipus menys comú de la pigota i una malaltia molt menys greu, les taxes de mortalitat de la qual han sigut històricament d'un 1% o menors. [3]

Durant milers d'anys hi ha hagut ocasionalment epidèmies de verola; no obstant això, després d'un reeixit programa de vacunació mundial es va aconseguir eradicar la malaltia. [4] [5] Als Estats Units, l'últim cas de verola es va registrar el 1949, mentre que l'últim cas ocorregut de forma natural al món es va detectar a Somàlia el 1977. [1] [6] Una vegada que la malaltia es va eradicar a tot el món, es va suspendre la vacunació habitual de tota la població perquè ja no hi havia necessitat de prevenir-la.

La verola la causa el virus de la verola que va sorgir en poblacions humanes fa milers d'anys. Excepte per les reserves existents en alguns laboratoris, [7] el virus variola ha estat eliminat. No obstant això, arran dels successos de setembre i octubre de 2001 ha augmentat la preocupació que el virus de la verola podria utilitzar-se com a agent de terrorisme biològic. Per aquesta raó, el govern nord-americà està prenent precaucions per poder fer front a un possible brot de pigota.

Generalment, perquè la pigota es contagiï d'una persona a una altra, és necessari que estiguin en contacte directe i prolongat. La pigota també pot transmetre's per mitjà del contacte directe amb fluids corporals infectats o amb objectes contaminats, com ara llençols, fundes o roba. Poques vegades la pigota s'ha propagat pel virus transportat per l'aire en llocs tancats com edificis, autobusos i trens. Els éssers humans són els únics portadors naturals del virus de la verola. No es coneixen casos de pigota transmesos per insectes o animals.

Una persona amb pigota a vegades és contagiosa quan comença la febre (fase pròdrom), però aconsegueix la seva màxima capacitat de contagi quan comença a aparèixer l'erupció. Generalment, en aquesta etapa la persona infectada està molt malalta i no pot desplaçar-se. La persona infectada és contagiosa fins que li hagi caigut l'última crosta de pigota.

Altres idiomes
Afrikaans: Pokke
Alemannisch: Pocken
aragonés: Picueta
العربية: جدري
مصرى: جدرى
অসমীয়া: বৰআই
asturianu: Viruela
Aymar aru: Chuqu usu
azərbaycanca: Təbii çiçək
башҡортса: Ҡара сәсәк
žemaitėška: Raupā
беларуская: Натуральная воспа
беларуская (тарашкевіца)‎: Натуральная воспа
български: Едра шарка
bosanski: Boginje
Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄: Tiĕng-huă
کوردی: ھاوڵە
Cymraeg: Brech wen
dansk: Kopper
Deutsch: Pocken
ދިވެހިބަސް: ކަށި ވިދުރި
Ελληνικά: Ευλογιά
emiliàn e rumagnòl: Varōl
English: Smallpox
Esperanto: Variolo
español: Viruela
eesti: Rõuged
euskara: Baztanga
فارسی: آبله
suomi: Isorokko
Võro: Hernetõbi
français: Variole
Gaeilge: Bolgach
Gàidhlig: Breac (tinneas)
galego: Varíola
Avañe'ẽ: Mbiru'a
客家語/Hak-kâ-ngî: Thiên-fâ
हिन्दी: चेचक
hrvatski: Boginje
Հայերեն: Բնական ծաղիկ
Bahasa Indonesia: Variola
Ilokano: Burtong
íslenska: Bólusótt
italiano: Vaiolo
日本語: 天然痘
Patois: Sumaalpax
қазақша: Қара шешек
한국어: 천연두
Кыргызча: Чечек
Latina: Variola
лезги: ЦIегьер
lietuvių: Raupai
latviešu: Bakas
македонски: Сипаници
മലയാളം: വസൂരി
मराठी: देवी (रोग)
Bahasa Melayu: Cacar
မြန်မာဘာသာ: ကျောက်ကြီးရောဂါ
Nāhuatl: Mātlālzahuatl
Nederlands: Pokken
norsk nynorsk: Koppar
Diné bizaad: Łóódtsoh
occitan: Veròla
Ирон: Хæбуз
ਪੰਜਾਬੀ: ਚੇਚਕ
Piemontèis: Vairòle
پنجابی: چیچک
português: Varíola
Runa Simi: Muru unquy
română: Variolă
саха тыла: Уоспа
sicilianu: Vaiolu
srpskohrvatski / српскохрватски: Boginje
Simple English: Smallpox
slovenčina: Kiahne
slovenščina: Črne koze
српски / srpski: Богиње
svenska: Smittkoppor
Kiswahili: Ndui
తెలుగు: మశూచి
Tagalog: Bulutong
татарча/tatarça: Чәчәк (авыру)
українська: Натуральна віспа
اردو: چیچک
oʻzbekcha/ўзбекча: Chechak
Tiếng Việt: Đậu mùa
Winaray: Pandok
ייִדיש: פאקן
中文: 天花
Bân-lâm-gú: Thian-hoa