Verb atributiu

El verb copulatiu és un verb que uneix el subjecte amb el predicat que concorda amb ell, actuant únicament com a unió o còpula. Els verbs atributius o copulatius catalans són ser, estar i semblar.[1] No totes les llengües tenen un equivalent a aquests verbs (per exemple, l'àrab clàssic no té un verb traduïble per "ser"), ja que es pot adjuntar el complement directament al subjecte. Així, es pot dir "La taula és vermella" o "la taula vermella" sense que s'alteri substancialment el significat. Els verbs atributius sovint, però, afegeixen un matís existencial que no hi és a la simple juxtaposició.

De vegades els verbs atributius poden perdre aquest caràcter, com per exemple a la frase "sembla que plourà", on el verb és impersonal però predicatiu.

Altres idiomes
العربية: عماد (لغة)
Bahasa Banjar: Kopula
brezhoneg: Verb-stagañ
čeština: Spona (sloveso)
Deutsch: Kopula
Esperanto: Kopulo
eesti: Koopula
فارسی: فعل ربطی
suomi: Kopula
Gaeilge: Copail
עברית: אוגד
magyar: Kopula
Bahasa Indonesia: Kopula
Ido: Kopulo
íslenska: Tengisögn
日本語: コピュラ
Lingua Franca Nova: Copula (gramatica)
Bahasa Melayu: Kata pemeri
Nederlands: Koppelwerkwoord
norsk nynorsk: Kopula
norsk: Kopula
português: Verbo de ligação
română: Verb copulativ
Simple English: Linking verb
slovenščina: Vez (jezikoslovje)
svenska: Kopula
Türkçe: Koşaç
татарча/tatarça: Бәйлекләр
Tiếng Việt: Từ liên hệ
中文: 系詞