Tristan und Isolde

Infotaula de composicióTristany i Isolda
DrapersTristanIsolde.jpg
Tristany i Isolda representats per Herbert Draper (1863–1920)
Forma musicalMusikdrama Tradueix i òpera
CompositorRichard Wagner
LlibretistaRichard Wagner
LletraRichard Wagner
Llengua originalAlemany
Font literàriaGottfried von Strassburg (Jofré d'Estrasburg)
ComposicióAgost de 1857 - agost de 1859
ActesTres
Personatges
  • Tristany, un cavaller d'origen bretó. Està al servei del seu oncle, el rei Marke. Tenor dramàtic wagnerià (Heldentenor), paper d'enorme exigència física i expressiva. Abasta des del do#2 al la3 (tenor) - Ludwig Schnorr von Carolsfeld
  • Isolda, princesa irlandesa promesa de Marke. Una soprano dramàtica de màxima resistència i enorme versatilitat vocal i interpretativa. Un veritable test per a una cantant-actriu. La tessitura comprèn des del la2 al do5 (soprano) - Malvina Schnorr von Carolsfeld
  • Brangäne, nodrissa d'Isolda (soprano) - Anna Possart-Deinet
  • Kurwenal, criat de Tristany (baríton) - Anton Mitterwurzer
  • Marke, rei de Cornualla (baix - Ludwig Zottmayer
  • Melot, cortesà amic de Tristany (tenor) - Karl Samuel Heinrich
  • Un pastor (tenor) - Karl Simons
  • Un timoner (baríton) - Peter Hartmann
  • Un jove mariner (tenor)
Instrumentació
  • 3 flautes, (amb flautí), 2 oboès, corn anglès, 2 clarinets, clarinet baix, 3 fagots
  • 4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons, tubes
  • Timbales, plats, triangles
  • Arpa
  • Corda
  • Per reproduir internament:

    • corn anglès, 6 botzines, tres trompetes, tres trombons
    Estrena
    Data10 de juny de 1865
    EscenariReial Teatre de la Cort de Baviera, Munic,
    DirectorHans von Bülow
    Estrena als Països Catalans
    Estrena al Liceu8 de novembre de 1899 (estrena a Catalunya)
    Més informació
    Allmusicmc0002368071
    Modifica les dades a Wikidata

    Tristan und Isolde (en alemany, Tristany i Isolda) és una òpera en tres actes amb música i llibret de Richard Wagner, basada en una llegenda medieval bretona narrada per Gottfried von Strassburg (cap a 1210),[1] que al seu torn es basa en una llegenda medieval transmesa en francès per Thomas de Bretanya. Va ser composta entre 1857 i 1859 i va ser estrenada el 10 de juny del 1865 al Teatre de la Cort de Munic, sota la direcció del mestre Hans von Bülow.

    Traïció, honor perdut, culpa i expiació, una passió desmesurada, obsessiva i transgressora, i el desig de la mort i l'oblit. Són els elements de Tristany i Isolda, una llegenda d'arrels cèltiques que narra l'amor tràgic entre un cavaller i una princesa, que al llarg dels segles va esdevenir un mite fascinant per a escriptors i músics.[2]

    Wagner va concebre un drama musical del tot nou i va fer servir un llenguatge musical específic en què el cromatisme té un paper fonamental i evoca inestabilitat i tensió. Segons Friedrich Nietzsche, el compositor alemany va fer de la llegenda una òpera gairebé metafísica, que va transcendir el talent artístic del compositor, amb una partitura amb un peu dins el Romanticisme i un altre dins la modernitat.[2] És una excepció no només entre els títols wagnerians, sinó també un misteri irresoluble malgrat l'esforç d'artistes i pensadors, meravellats per la força atemporal d'aquesta història d'amor.[3]

    Hi ha un abans i un després en la història de la música universal després de la sacsejada ansiosa i exuberant de Tristany i Isolda. Molts crítics wagnerians de l'època consideraven que aquesta òpera representava el zenit de la música occidental; d'altra banda, un altre grup influent de crítics, centrats en Eduard Hanslick, la titllava d'incomprensible. El primer acord de l'òpera, anomenat «acord de Tristany», es considera de gran importància en el desenvolupament de l'harmonia tonal tradicional i marca el començament del precipici atonal pel qual tot lliscarà, sobretot al segle XX. Així, va tenir una influència molt important en compositors com ara Gustav Mahler, Richard Strauss, Alban Berg i Arnold Schönberg, entre d'altres.

    Richard Wagner no només es va inspirar en la filosofia d'Arthur Schopenhauer, el llibre del qual El món com a voluntat i representació va llegir quatre vegades abans de l'inici de la partitura,[4] sinó que la va compondre immers en el desolat batec d'un amor impossible, el que sentia per Mathilde Wesendonck, la dona del comerciant que li va prestar, a ell i a la seva dona, Minna, una casa en què allotjar-se, sense que el músic demostrés gaires escrúpols cap al gest i tampoc cap a la seva primera esposa.

    Altres idiomes
    Bahasa Indonesia: Tristan und Isolde
    português: Tristan und Isolde
    srpskohrvatski / српскохрватски: Tristan i Izolda (opera)
    Simple English: Tristan und Isolde
    Tiếng Việt: Tristan und Isolde