Tomografia per emissió de positrons

Projecció de màxima intensitat amb F-18, que mostra captació focal anormal en el fetge. Els nivells d'isòtops normals s'observen en el cervell, els sistemes de recollida renal i la bufeta.

La tomografia per emissió de positrons, TEP o PET (per les sigles en anglès de positron emission tomography), és l'obtenció d'imatges mitjançant el bombardeig de radiacions beta a un subjecte, per a ús informatiu sanitari, pròpia de la medicina nuclear i de la radiologia.

La tomografia per emissió de positrons és una tècnica no invasiva de diagnòstic i investigació per imatge, capaç de mesurar l'activitat metabòlica dels diferents teixits del cos humà, especialment del sistema nerviós central. Igual que la resta de tècniques diagnòstiques en medicina nuclear, com la tomografia computada per emissió de fotó simple, la TEP es basa a detectar i analitzar la distribució que adopta a l'interior del cos un radioisòtop administrat a través d'una injecció.

Funcionament

Imatges obtinguda en una PET cerebral típica

El que fa és mesurar la producció de fotons gamma, resultat de la destrucció d'un positró. S'injecta la substància, que habitualment pot travessar la barrera hematoencefàlica, i per tant obtenir imatges del metabolisme del cervell, que es vol investigar unida a un isòtop que emet positrons, i s'obté una imatge en temps real per processament de les dades.

Hi ha diversos radioisòtops emissors de positrons d'utilitat mèdica. El més important n'és el fluor-18, capaç d'unir-se a la glucosa per obtenir el traçador 18-fluor-desoxi-glucosa (18FDG). És a dir, s'obté glucosa detectable mitjançant l'emissió de senyal radioactiu.

A les TEP s'usen centellejadors.

Altres idiomes
Bahasa Indonesia: Tomografi emisi positron
íslenska: PET-skanni
srpskohrvatski / српскохрватски: Pozitronska emisiona tomografija
српски / srpski: Pozitronska emisiona tomografija