Terrorisme d'Estat

El terrorisme d'Estat consisteix en l'exercici il·legítim per l' Estat del monopoli de la violència a partir del moment en què aquesta violència està en contradicció amb el contracte descrit per Thomas Hobbes, segons el qual l'individu accepta abdicar una part de la seva llibertat a canvi de la protecció de l'Estat. Aquest monopoli no apunta al manteniment, amenaçat, de l'Estat sinó a un creixement de les seves prerrogatives.

El terrorisme d'Estat és doncs una aposta taxonòmica, ja que qüestiona no només la imatge protectora de l'Estat sinó també la naturalesa de les relacions que l'Estat manté amb la violència. [nota 1]

Origen

El terrorisme d'Estat és a l'origen una variant del terrorisme. Ara bé, fins i tot la noció de « terrorisme» procedeix de la història revolucionària francesa i del règim del Terror. Com ja remarca Jean-François Gayraud, [1] hi va haver una experiència concreta abans que aparegués el terme. Segons les seves paraules, es tracta «d'una vasta màquina política» que va organitzar assassinats i execucions, amb el suport del poder judicial, ja que el poder polític havia votat lleis d'excepció. Llavors, l'expressió «terrorisme d'Estat» fou forjada, en el marc de la Guerra Freda, per l' URSS a fi i efecte de designar l' Operació Còndor: una estratègia de repressió dels moviments insurreccionals d'extrema esquerra duta a terme pels règims autoritaris d' Amèrica del Sud en els anys 1970. Es tractava de denunciar pràctiques que consistien a utilitzar massivament serveis secrets o grups paramilitars per portar a terme accions d'assassinat i de tortura. La «desaparició forçada» va ser un dels fenòmens notables d'aquest període (vegeu pel que fa a això el moviment de l' Asociación Madres de Plaza de Mayo a l' Argentina). Guy Debord és un teòric major del terrorisme d'estat. En La verdadera escissió, obra signada amb d'altres amb Gianfranco Sanguinetti (ell mateix d'altra banda autor de Del terrorisme i de l'estat) [nota 2] i publicat el 1972, acusa «els serveis de protecció de l'estat italià» d'haver fet, el 1969, explotar les bombes de la Piazza Fontana [nota 3] principal punt de sortida dels « anys de plom» italians. El gener de 1979, en el pròleg a la quarta edició italiana de «La Societat de l'Espectacle», i a propòsit de l'assassinat d' Aldo Moro, admet la possibilitat d'una capa perifèrica de petit terrorisme sincer, però tolerat momentàniament, com un viver en el qual sempre es pot pescar per encàrrec alguns culpables que hom pot ensenyar sobre una plata. [nota 4] A febrer-abril 1988, en Comentaris sobre la societat de l'espectacle, explica que és en l'ordre de la lògica històrica que els terroristes sincers arriben a fer-se manipular per serveis secrets [nota 5]

Altres idiomes