Terenci

Per a altres significats, vegeu « Terenci (desambiguació)».
Infotaula de personaPubli Terenci Àfer
Terenz2.gif
Retrat de Terenci
Dades biogràfiques
Naixement c. 184 aC/ 194 aC
Cartago
Mort ~ 159 aC
Estimfal, Arcàdia
Activitat professional
Ocupació Comediògraf
Època República Romana
Període en actiu S. II aC
Gènere Comèdia
Dades familiars
Dinastia Gens Terència
Modifica dades a Wikidata

Publi Terenci Àfer (Publius Terentius Afer), conegut com a Terenci ( Cartago, c. 184 aC - Estimfal, Arcàdia, ~ 159 aC), [1] fou un comediògraf en llatí d'origen berber. [2]

Biografia

Suetoni, en la Vida de Terenci, obra perduda però recollida pel gramàtic Donat, parla de la vida del poeta llatí, concretament a l'apartat De poetis. L'altra gran font, que contradiu Donat en alguns punts, és la de l'historiador Fenestella.

Nascut a Cartago el 184 segons Suetoni, o 194 segons Fenestella, Terenci fou fet esclau quan encara era un infant. També el seu sobrenom Afer era el que es donava als africans. Aviat fou venut o regalat al senador romà Publi Terenci Lucà. Gràcies al seu talent i a la seva bellesa, que impressionaren fortament el seu mestre, va rebre una educació de persona lliure i fou ràpidament manumès, i prengué els noms del seu antic amo, com era costum entre els lliberts. Va tenir una filla que va casar-se amb un cavaller romà.

Havent estat acollit dins l'alta societat aristocràtica, Terenci fou protegit pels Escipions, el “cercle” dels quals comprenia Publi Corneli Escipió Emilià, Gai Leli el Sabi, Luci Furi Filus... De bell antuvi, començaren a circular insídies sobre la identitat del veritable autor de les comèdies de Terenci.

Escrigué obres més literàries que centrades en la representació, dirigides a un públic frisós d'hel·lenisme. Aquest caràcter de les seves obres feia possible que algunes fossin representades diverses vegades, en contra del que era habitual en el teatre romà. Això li valgué tota mena de dificultats, no sols amb el públic, amb ocasió de les representacions, sinó també amb la crítica oficial i, en particular, amb Lavini Lusci, president del collegium poetarum, que omplí Terenci de recriminacions.

Podem datar les seves sis comèdies entre el 166 i el 160 aC gràcies a les didascalia, la seva vita (l'única d'un poeta llatí arcaic que ens ha sobreviscut) i els pròlegs. Aquesta datació ens informa que l'activitat literària de Terenci va començar poc després de la victòria de Paul·le a Pidna contra Perseu de Macedònia, la biblioteca del qual va ser portada fins a Roma i donà un gran impuls a les lletres llatines. A més, l'activitat de Terenci acaba justament l'any de la mort de Paul·le.

La seva carrera fou molt breu. Després d'haver presentat les seves comèdies a Roma, el 160 aC va partir cap a Grècia per cercar-hi motius d'obres inèdites. Allí traduí, sembla, 108 comèdies de Menandre d'Atenes. Però a partir de l'any 159 aC, quan decidí tornar de Grècia, no se'n sap res més, d'ell. La seva vida sembla interrompre's en aquell moment, quan tenia 25 o 35 anys. S'han formulat dues tesis:

  • Terenci hauria naufragat a la mar, a la badia de Leucata.
  • Terenci, desesperat per la desaparició dels seus manuscrits, hauria mort d'aflicció a Stymphale, a Arcàdia.
Altres idiomes
aragonés: Terencio
العربية: ترنتيوس
беларуская: Тэрэнцый
български: Теренций
brezhoneg: Terentius
dansk: Terents
Deutsch: Terenz
Ελληνικά: Τερέντιος
English: Terence
Esperanto: Terentio
español: Terencio
eesti: Terentius
euskara: Terentzio
suomi: Terentius
français: Térence
Frysk: Terentius
galego: Terencio
hrvatski: Terencije
Հայերեն: Տերենտիուս
íslenska: Terentius
қазақша: Теренций
latviešu: Terencijs
македонски: Теренциј
മലയാളം: ടെറൻസ്
norsk: Terents
polski: Terencjusz
português: Terêncio
română: Terențiu
Scots: Terence
srpskohrvatski / српскохрватски: Publije Terencije Afer
slovenčina: Terentius
slovenščina: Terencij
svenska: Terentius
Türkçe: Terentius
українська: Теренцій