Tannhäuser (Wagner)

Infotaula de composicióTannhäuser
o
El concurs de cant de Wartburg
Tischbein - Tannhäuser 1845.jpg
Títol originalTannhäuser und der Sängerkrieg auf Wartburg
Forma musicalòpera
CompositorRichard Wagner
LlibretistaRichard Wagner
LletraRichard Wagner
Llengua originalAlemany
Font literàriaLlegendes alemanyes, Elementargeister de Heinrich Heine (1837); Der Sängerkrieg conte d'E. T. A. Hoffmann; Eckhart el fidel i Tannhäuser de Ludwig Tieck (1799). (Ernst Theodor Amadeus Hoffmann)
Composició1842-1845
Gènereòpera
ActesTres
Durada225 minuts
Lloc de la narracióCastell de Wartburg
Època d'ambientaciósegle XIII
Versions posteriors
Personatges
  • Heinrich Tannhäuser, un minnesinger, poeta i cantor de l'amor (tenor)
  • Elisabeth, neboda del Landgrave (soprano)
  • Venus, deessa de l'amor, que ha fascinat a Tannhäuser (mezzosoprano)
  • Wolfram von Eschenbach, un minnesinger, company de Tannhäuser i per al qual sacrifica el seu amor per Elisabeth (baríton)
  • Hermann, landgrave de Turíngia, senyor del Wartburg, castell on se celebren els concursos musicals dels cantors de l'amor (baix)
  • Walther von der Wogelveide, un minnesinger, company de cant de Wolfram (tenor)
  • Biterolf, un minnesinger, company de cant de Wolfram (baix)
  • Heinrich der Schreiber, un minnesinger, company de cant de Wolfram (tenor)
  • Reinmar von Zweten, company de cant de Wolfram (baix)
  • Un pastoret (soprano)
  • Ecate, deessa de la Nit (ballarina)
  • Nobles, cavallers, dames, pelegrins, bacants, nàiades, nimfes.
  • Ballet afegit al primer acte a París.
  • Estrena
    Data19 d'octubre de 1845
    EscenariKöniglich Sächsisches Hoftheater de Dresden,
    Estrena als Països Catalans
    Estrena al Liceu11 de febrer de 1887 (estrena a Espanya)
    Modifica les dades a Wikidata

    Tannhäuser und der Sängerkrieg auf Wartburg (en alemany, Tannhäuser o el concurs de cant de Wartburg) és una òpera en tres actes, amb música i llibret de Richard Wagner, basada en les llegendes alemanyes de Tannhäuser i el Concurs de cant de Wartburg. El mateix Wagner va dirigir-ne l'estrena, el 19 d'octubre de 1845, al Königlich Sächsisches Hoftheater de Dresden. La seva neboda, Johanna Wagner, va interpretar el paper d'Elisabeth. Hi ha dues versions de l'òpera: la segona, la versió de París estrenada el 13 de març de 1861, és la que se sol interpretar amb més freqüència. A Catalunya s'estrenà al Gran Teatre del Liceu l'11 de febrer de 1887.

    La marxa d'aquesta òpera va ser la primera peça que es va escoltar de Wagner a Catalunya (i Espanya), quan la va programar Josep Anselm Clavé als seus concerts corals dels Jardins d'Euterpe de Barcelona, el 16 de juliol de 1862. Val a dir que per a aquesta audició, Clavé va haver de contractar els cors femenins del Liceu, ja que els Cors de Clavé d'aquella època tan sols eren masculins.[1]

    Tannhäuser és una òpera d'una ardor i d'una riquesa musical extraordinàries, que presenta un món on l'èpica impregna cada un dels moviments, i avui dia és considerada una de les produccions més importants del mestre.[2] Els temes principals són la lluita entre l'amor sagrat i el profà, i la redempció a través de l'amor (un tema que va impregnar gran part de l'obra de maduresa de Wagner). També tracta del paper de l'artista dins la societat en què viu i treballa, així com les nissagues històriques, els grans amors, les batalles i les heroïcitats. Tannhäuser és una mostra vibrant del primer art de Wagner: complex, dens i apassionat. Enorme a la manera de Beethoven, amorós i llegendari a la manera romàntica. La lluita entre l'amor carnal i l'amor espiritual s'obren pas entre passatges musicals que semblen temples.[3]

    Gran part de la partitura de Tannhäuser pertany a la tradició de l'òpera romàntica que Wagner va desenvolupar i va transcendir en les dècades posteriors en els seus drames musicals de maduresa. Juntament amb Lohengrin (1850), forma el camí cap a una nova estètica operística que s'expressa plenament per primera vegada en Das Rheingold (acabada el 1854, però no estrenada fins al 1869), el capítol inicial del cicle de l'Anell.[4]

    Altres idiomes