Superesportiu

Mercedes-Benz SLS
El Bugatti Veyron 16/4 va aconseguir una velocitat màxima de 407 km/h
Lamborghini LP640 Murciélago.

Un automòbil superesportiu és un automòbil esportiu amb unes prestacions molt superiors a les dels altres automòbils, apropant-se o excedint nivells de competició de cotxes de carrera.[1][2] Solen utilitzar materials poc convencionals en els automòbils de producció en sèrie, com fibra de carboni, Kevlar i aliatges d'alumini, magnesi, molibdè o titani per reduir el pes i obtenir millors prestacions. Per aquesta raó solen ser molt més cars que un esportiu massiu d'altes prestacions, i es produeixen en petites sèries o sota comanda, molts d'ells amb gran part del seu procés de fabricació fet a mà.[3]

Freqüentment aquests automòbils són els que presenten el major desenvolupament tecnològic pel que fa a sistemes de propulsió, seguretat i confort, i de mica en mica aquestes qualitats es van implementant en els automòbils de producció a mesura que les tecnologies van rebaixant el cost o el seu ús comença a ser necessari per al funcionament, la seguretat, etc.

L'aplicació apropiada d'aquest terme és subjectiva i disputada, especialment entre els entusiastes de l'automòbil. Encara que no és una xifra o característica que es pugui catalogar o reconèixer globalment com a acceptable, i fins i tot pràctica, és cert que la gran majoria dels superesportius són aquells que tenen un cost de fabricació per sobre dels 125.000 dòlars estatunidencs, a excepció de berlines de luxe com les de Bentley o Maybach, per exemple.[4]

Sobre els orígens, hi ha consens en què els automòbils que van ser considerats com els primers superesportius van ser el Mercedes-Benz 300 SL "Gullwing", el Ferrari 250 GTO i els Lamborghini Miura i/o Countach, entre els més importants. Hi ha moltes marques de superesportius, especialment italianes, que es mantenen dins de l'exclusivitat del mercat i per tant no són del domini públic, com en el cas de Ferrari o Lamborghini. No obstant això, no és un terreny en què només hi són països com Itàlia, Alemanya o Anglaterra conservant la producció de superesportius dins d'Europa, ja que existeixen alguns fabricants japonesos i estatunidencs que ofereixen els seus propis models, en algunes ocasions, amb models únics d'una sola marca. De 1994 fins a 2005 el superesportiu més ràpid del món va ser el McLaren F1, fins a l'aparició del Koenigsegg CCR. Aquell mateix any, i fins al 2007, el Bugatti Veyron es va convertir en l'automòbil de carreres més ràpid del món, amb una velocitat màxima de 407 km/h, fins que va ser superat pel SSC Ultimate Aero, amb un rècord de 413 km/h (257 mph). Posteriorment, Bugatti va tornar a aconseguir el rècord mundial en presentar el Bugatti Veyron 16/04 Super Sport, amb 1200CV de potència i una velocitat màxima de 431 km/h[5][6]

Altres idiomes
العربية: سيارة خارقة
български: Суперавтомобил
dansk: Superbil
English: Supercar
suomi: Superauto
עברית: מכונית-על
Bahasa Indonesia: Mobil super
한국어: 슈퍼카
latviešu: Superauto
norsk: Superbil
português: Supercarro
русский: Суперкар
svenska: Superbil
українська: Суперкар
Tiếng Việt: Siêu xe
中文: 超級跑車