Sobirania

La sobirania (castellanisme) o sobiranitat i sobiranesa és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.

Per a alguns autors, els elements mínims, però necessaris, perquè una societat humana pugui ser inclosa en la categoria d'Estat són quatre: Població, Territori, Sobirania i Reconeixement internacional, i entenen que en cas contrari es tracta d'una regió, o d'un poble, o inclús davant d'una nació en sentit cultural, però no davant d'un Estat.

Montesquieu determinà en la seva Teoria de l'Estat que només quan un poble és capaç d'exercir aquestes Potestats de manera exclusiva i suprema —sense estar supeditats a cap altre— aquest poble s'ha constituït en Estat. Per a Montesquieu les Potestats es redueixen a tres: Legislativa, Executiva i Judicial, per bé que els historiadors assenyalen que la sobirania acaba resultant inviable sense altres dues Potestats més: defensa del territori i recursos econòmics. Aquestes cinc Potestats —poders— són exercits en els estats democràtics per mitjà de les Institucions, que són les úniques dipositàries de l'«Auctoritas» per exercir aquestes «Potestas» amb l'ús legítim de la coacció i de la violència sobre una població en un circumscrit territori. D'aquesta manera les institucions —formades per persones— esdevenen l'encarnació d'una mera abstracció, la Sobirania.

En el món contemporani el quadre d'institucions que encarnen la Sobirania són les següents: Parlament (Potestat legislativa), Govern i Administració (Potestat executiva), Òrgans Judicials (Potestat judicial), Exèrcit (Potestat defensiva) i Hisenda (Potestat econòmica). Ara bé, cada Estat es constitueix en una determinada Forma política, que pot ser classificada en funció del repartiment de les Potestats que exerceixen les Institucions d'un Estat; així, si una sola institució monopolitza tots els poders s'està davant d'un estat dictatorial, mentre que si hi ha divisió de poders s'està davant d'un estat de dret.[1]

Altres idiomes
Afrikaans: Soewereiniteit
Alemannisch: Souveränität
العربية: سيادة
asturianu: Soberanía
azərbaycanca: Suverenlik
беларуская: Суверэнітэт
беларуская (тарашкевіца)‎: Сувэрэнітэт
български: Суверенитет
भोजपुरी: संप्रभुता
brezhoneg: Riegezh
کوردی: سەروەری
čeština: Svrchovanost
Cymraeg: Sofraniaeth
Ελληνικά: Κυριαρχία
English: Sovereignty
Esperanto: Suvereneco
español: Soberanía
euskara: Burujabetza
فارسی: حاکمیت
føroyskt: Fullveldi
français: Souveraineté
galego: Soberanía
ગુજરાતી: સાર્વભૌમત્વ
עברית: ריבונות
हिन्दी: सम्प्रभुता
hrvatski: Suverenitet
Bahasa Indonesia: Kedaulatan
íslenska: Fullveldi
italiano: Sovranità
日本語: 主権
қазақша: Егемендік
한국어: 주권
къарачай-малкъар: Суверенитет
Lëtzebuergesch: Staatsgewalt
lumbaart: Sovranità
lietuvių: Suverenitetas
latviešu: Suverenitāte
македонски: Сувереност
Bahasa Melayu: Kedaulatan
မြန်မာဘာသာ: အချုပ်အခြာအာဏာ
नेपाली: सार्वभौम
Nederlands: Soevereiniteit
norsk nynorsk: Suverenitet
occitan: Sobeiranetat
پښتو: حاکميت
português: Soberania
rumantsch: Suveranitad
română: Suveranitate
русский: Суверенитет
саха тыла: Суверенитет
sardu: Soberania
srpskohrvatski / српскохрватски: Suverenitet
Simple English: Sovereignty
slovenčina: Suverenita (právo)
slovenščina: Suverenost
српски / srpski: Суверенитет
svenska: Suveränitet
தமிழ்: இறைமை
Tagalog: Soberanya
Türkçe: Egemenlik
اردو: بادشاہی
oʻzbekcha/ўзбекча: Suverenitet
Tiếng Việt: Chủ quyền
მარგალური: სუვერენიტეტი
ייִדיש: אויבערשאפט
中文: 主權
Bân-lâm-gú: Chú-khoân
粵語: 主權