Sant Joan del Laterà

Infotaula d'edifici
Basílica de Sant Joan del Laterà
Archbasilica of St. John Lateran HD.jpg
Façana principal de Sant Joan del Laterà
Dades bàsiques
TipusBasílica
Forma part decentre històric de Roma, Laterà i propietats extraterritorials de la Santa Seu
ArquitecteFrancesco Borromini
Dedicat aJoan Evangelista
Característiques
EstilNeoclàssic
Materials utilitzatsmarbre, ciment i granit
Dimensions140 (Amplada) × 140  (Llargada) m
Ubicació
EstatItàlia
RegióLaci
Ciutats metropolitanesCiutat metropolitana de Roma Capital
CiutatRoma
LocalitzacióCiutat del Vaticà Ciutat del Vaticà
41° 53′ 09″ N, 12° 30′ 22″ E / 41° 53′ 09″ N, 12° 30′ 22″ E / 41.885905555556; 12.506155555556
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1980 (4a Sessió), Criteris PH: (i), (ii), (iii), (iv) i (vi)
Extensions1990
Identificador91-002a
Diòcesibisbat de Roma
ReligióEsglésia Catòlica i catolicisme
FundadorMelquíades I
PropietariSanta Seu
Lloc webLloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

L'Arxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa). Està dedicada al Crist Salvador, no obstant això és més coneguda amb el nom de Sant Joan del Laterà perquè tant Joan Evangelista com Joan Baptista van indicar el Salvador, i per la seva situació a la zona del Laterà. Tot i estar situada fora dels límits de la Ciutat del Vaticà, és una propietat extraterritorial de la Santa Seu.

El nom oficial és Archibasilica Sanctissimi Salvatoris et Sancti Iohannes Baptista et Evangelista in Laterano ('Arxibasílica del Santíssim Salvador i dels Sants Joan Baptista i Evangelista del Laterà'), i és la més antiga i la de rang més alt entre les quatre basíliques majors o papals de la ciutat de Roma, juntament amb Sant Pere del Vaticà, Sant Pau Extramurs i Santa Maria Major, totes les quals tenen una Porta Santa i un Altar Papal. Té el títol honorífic d'"Omnium urbis et orbis ecclesiarum mater et caput" ('Mare i cap de totes les esglésies de la ciutat de Roma i del món'), ja que és la seu episcopal del principal de tots els bisbes, el papa. Va ser consagrada pel papa Sant Silvestre I.

Actualment, el papa celebra certes cerimònies litúrgiques en aquest lloc (per exemple, la missa del sopar del Dijous Sant i la de la festa del Corpus Christi; aquesta última té lloc a l'atri, a partir del qual parteix la processó eucarística).

Història

L'arxibasílica neix al segle III en terres dels laterans, una noble família romana caiguda en desgràcia en temps de Neró, les propietats de la qual van passar, per tant, al domini imperial. El palau va caure a les mans de Constantí I quan l'emperador es va casar amb la seva segona dona, Fausta, germana de Maxenci, i era conegut amb el nom de Domus Faustae. Per aquesta via, Constantí ja disposava d'aquesta residència quan va guanyar la batalla del Pont Milvi, l'any 312.

La tradició cristiana indica que els terrenys i la residència dels laterans van ser donats al bisbe de Roma (la data de la donació no és segura, però hauria de ser durant el pontificat del papa Melquíades), en senyal de gratitud de l'emperador a Crist, que l'havia fet vèncer en la batalla, ja que se li havia aparegut en somnis.

Altres idiomes
Lëtzebuergesch: San Giovanni in Laterano
srpskohrvatski / српскохрватски: Bazilika sv. Ivana Lateranskog