Història
El riu destaca perquè la llei romana prohibia a qualsevol general creuar-lo amb un exèrcit preparat. Era considerat el límit entre la província romana de Gàl·lia Cisalpina (Gallia Cisalpina) i Úmbria i per tant el límit nord del que ara es coneix com a Itàlia, i d'aquesta forma la llei protegia la república d'una amenaça militar interna. En esclatar la guerra civil entre Juli Cèsar i Pompeu, la Gàl·lia Cisalpina va quedar sota govern de Juli Cèsar amb el Rubicó com a límit. Quan Cèsar va creuar el riu va esclatar de fet la guerra (49 aC). Aquest creuament fou suposadament el 10 de gener del calendari romà, i va suposar trencar la llei i va fer inevitable el conflicte armat. A la vora del riu Cèsar va meditar si creuar el Rubicó i marxar cap a Rimini, tal com esmenten Suetoni, Plutarc i Lucà, i creuar el Rubicó esdevingué un manera proverbial de dir que es començava una etapa. Segons Suetoni, Juli Cèsar va pronunciar la famosa frase «el dau ha estat llançat» (alea jacta est).[2] Suetoni també descriu la indecisió de Cèsar conforme s'acostava al riu, i l'autor atribueix el fet del creuament a una aparició sobrenatural.
Ciceró l'esmenta després com a frontera de la Gàl·lia Cisalpina. Marc Antoni va rebre ordre del Senat de retirar les seves forces al sud del Rubicó com a prova que abandonava els seus plans sobre la Gàl·lia. Estrabó encara l'esmenta com a límit provincial entre Úmbria i Gàl·lia, però es creu que sota August el límit es va modificar i Ariminum i la regió fins al riu Crustumius fou inclosa a la Gàl·lia Cispadana. A la Taula de Peutinger encara és esmentat però ja no ho és pel geògraf de Ravenna al segle VII, tot i la proximitat de la ciutat on es va fer.
