Roure de fulla petita

Infotaula taxonòmicaRoure de fulla petita
Quercus faginea
Quercus faginea centenario.jpg
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Fagales
Família Fagaceae
Gènere Quercus
Espècie Quercus faginea
Lam., ( 1785)
Nomenclatura
Sinònims
  • Quercus alpestris, Boiss, ( 1838)
  • Quercus lusitanica, Webb, (1838), non Lam, nec Boiss
  • Quercus lusitanica var. alpestris, (Boiss) Coutinho (1888)
  • Quercus lusitanica ssp faginea, Lam. A.DC 1864
  • Quercus lusitanica f. bullata, Cout. 1888
  • Quercus lusitanica f. salicifolia, Cout. 1888
  • Quercus valentina, Cav
Subespecies
  • Quercus faginea subsp. faginea
  • Quercus faginea subsp. broteri
Distribució
Quercus fagineaMap.png
Distribució de Quercus faginea
Modifica dades a Wikidata

El roure de fulla petita, gal·ler, roure garriguenc, o roure valencià (Quercus faginea [1] [2]) és un arbre marcescent de grandària mitjana, de fins a 20 metres d'altura, típic de les zones de clima mediterrani del nord d' Àfrica i la península Ibèrica. Espècie autòctona del bosc mediterrani. Florix entre abril o maig, quasi sempre abans que l' alzina; les glans maduren i es disseminen cap a setembre o octubre.

Hàbitat

Habita a la regió mediterrània occidental; a la península Ibèrica, sobretot al sud, Andalusia, Castella-la Manxa, Extremadura i a la regió de Múrcia, perquè en el nord el roure xicotet sol ser substituït pel roure que presenta requisits pareguts que aquest. A Andalusia, hi ha moltes zones amb aquests arbres, ja que no formen en cap lloc verdaders boscos; els llocs on es troben bons exemplars d'aquesta espècie són: massís de Ronda-serra de les Neus (Màlaga), on hi ha un lloc en què es troben roures xicotets centenaris, molt danyats per l'ésser humà, però ja recuperat; al Parc Natural Sierra Mágina (Jaén) i en el naixement de riu Mundo. També en el nord-oest d' Àfrica.

Fulles de roure de fulla petita a la serra de Castelltallat; s'observen les punxes amb què acaben les fulles

Es cria en tot tipus de sòls, tant en els pobres com en els rics en calç, aguantant molt bé climes de forts contrastos (continentals); pot ascendir en les muntanyes del sud fins a 1.900 m i requerix unes condicions semblants a la de l' alzina, encara que necessita sòls un poc més frescos i profunds, s'associa ben sovint o es posa en contacte amb alzines, roures martinencs i sureres. Sol viure en sòls bàsics més que en àcids, encara que en aquests últims també es troben. És un arbre que forma híbrids fàcilment, amb altres roures xicotets ( Quercus canariensis) i roures ( Quercus pubescens), que dificulten la seua identificació.

Altres idiomes
aragonés: Quercus faginea
العربية: سنديان زاني
azərbaycanca: Portuqaliya palıdı
čeština: Dub portugalský
Esperanto: Portugala kverko
español: Quercus faginea
euskara: Erkametz
français: Quercus faginea
kernowek: Quercus faginea
Nederlands: Portugese eik
Tiếng Việt: Quercus faginea