Raffaello Sanzio

«Rafael» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a « Rafael (desambiguació)».
«Raffaello» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a « mòdul logístic multipropòsit Raffaello».
Infotaula de personaRaffaello Sanzio
Raphael missing.jpg
Retrat de Rafael, Francesco Maria della Rovere ( 1514), Museu Czartoryski, Cracòvia
Nom original Raffaello Sanzio i Raffael da Urbino
Dades biogràfiques
Naixement 6 d'abril de  1483
Urbino
Mort 6 d'abril de  1520(1520-04-06) (als 37 anys)
Roma
Sepultura Panteó
Activitat professional
Ocupació Arquitecte, pintor
Gènere Pintura d'història i retrat pictòric
Moviment Renaixement italià
Mestres Giovanni Santi, Timoteo Viti i Perugino
Deixebles Giulio Romano
Patrons Atalanta Baglioni
Obra
Obres destacades La Fornarina
L'escola d'Atenes
Sales de Rafael
Dades familiars
Parella Margarita Luti
Pare Giovanni Santi
Premis i reconeixements
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Raffaello Sanzio, Rafael d'Urbino, o simplement Rafael, [1] [nota 1] ( Urbino, actual Itàlia, 6 d'abril del 1483Roma, 6 d'abril del 1520), [1] fou un pintor i arquitecte italià de l'alt Renaixement. És cèlebre per la perfecció i gràcia de les seves pintures i dibuixos. Juntament amb Miquel Àngel i Leonardo da Vinci, forma la paradigmàtica “trinitat” de grans mestres del període.

Va morir el dia en què feia els trenta-set anys, i va nàixer i va morir en Divendres Sant. [nota 2] Malgrat la seva mort prematura, va ser immensament productiu, creant una inusual gran col·lecció de pintures. Encara es conserva una gran part de la seva obra, sobretot als Museus Vaticans. Aquests alberguen les Estances de Rafael, que foren el treball central i alhora més gran de la seva carrera, i restaren sense acabar a causa de la seva mort.

Després dels seus anys de joventut a Roma, gran part de la seua obra, tot i haver estat dissenyada per ell, va ser executada pel seu taller, amb una considerable pèrdua de qualitat. Va exercir una gran influència en la seua època, tot i que fora de Roma la seua obra va ser coneguda sobretot per la producció que en van fer els tallers de gravat que col·laboraven amb ell. Després de la seua mort, la influència del seu principal rival, Miquel Àngel, va ser més intensa fins als segles XVIII i XIX, quan les qualitats més serenes i harmonioses de Rafael van ser considerades de nou com un model superior.

La seua carrera es divideix de manera natural en tres fases i tres estils, descrits inicialment per Giorgio Vasari: els seus primers anys a Úmbria; el període posterior de quatre anys a Florència (1504-1508), on va absorbir les tradicions artístiques de la ciutat; i finalment el seu darrer i triomfal període de dotze anys a Roma, treballant per als papes i llur cort. [2]

Biografia

Giovanni Santi, pare de Rafael; Crist subjectat per dos àngels, c.1490

Rafael va nàixer a Urbino, petita ciutat de la Itàlia central, a la regió de les Marques, però important des del punt de vista artístic, [nota 3] on son pare, Giovanni Santi, era pintor de la cort del duc. La reputació de la cort havia estat establerta per Federico da Montefeltro, un reeixidíssim condottiere que havia estat nomenat duc d'Urbino pel papa Sixt IV -Urbino formava part dels Estats Pontificis- i que va morir l'any anterior al naixement de Rafael. Els interessos de la cort de Federico eren més aviat literaris que no artístics, però Giovanni Santi era poeta, a més de pintor, i havia escrit una crònica rimada de la vida de Federico i escrivia i feia els decorats de les mascarades per a l'entreteniment de la cort. El seu poema a Federico el mostra com a gran coneixedor dels principals pintors del nord d'Itàlia, així com dels primitius flamencs. En la petita cort d'Urbino, Giovanni va ser integrat al cercle íntim de la família en un grau superior al que era habitual en altres corts italianes. [3]

A Federico, el va succeir el seu fill Guidobaldo da Montefeltro, que es va casar amb Elisabetta Gonzaga, filla del cabdill de Màntua, la més brillant entre les petites corts italianes pel que feia a la seua vida musical i artística. Sota el seu govern, la cort va continuar sent un important centre de cultura literària. Créixer al si d'aquesta petita cort va donar a Rafael l'oportunitat d'aprendre les maneres polides i les habilitats socials tan lloades en ell per Vasari. [4] La vida cortesana d'Urbino en aquesta època seria poc després considerada per Baldassare Castiglione, en la seua obra El llibre del cortesà ( 1528), com a model de virtuts d'una cort humanista italiana. Castiglione es va instal·lar a Urbino l'any 1504, quan Rafael ja no hi residia, tot i que visitava sovint la ciutat, i van esdevenir grans amics. Altres visitants habituals de la cort també esdevindrien amics seus: Pietro Bibbiena i Pietro Bembo, ambdós després nomenats cardenals, eren coneguts llavors com a bons escriptors i viurien a Roma mentre Rafael també hi va residir. Rafael es va moure amb comoditat en les altes esferes socials durant tota la seua vida, cosa que ha estat un dels factors que han contribuït a fer una falsa impressió d'una carrera artística fàcil. No obstant això, no va rebre una completa educació humanística; per tant, no se sap amb claredat si llegia fàcilment en llatí. [5]

Joventut

Probable autoretrat de Rafael adolescent

Va néixer a Urbino ( Itàlia), fill d'un pintor de la localitat. L'any 1491, va morir sa mare, Màgia, i l'1 d'agost del 1494 son pare (que s'havia tornat a casar). Amb 11 anys, orfe de pare i mare, va quedar sota la custòdia legal d'un oncle seu anomenat Bartolomeo, sacerdot, que va iniciar un litigi amb la madrastra del noi. No obstant això, probablement va continuar vivint amb la madrastra quan no treballava com a aprenent amb un mestre. Ja havia donat mostra del seu talent, segons Giorgio Vasari, que conta que Rafael havia estat «un gran ajut per a son pare». [6] Un brillant dibuix autoretrat de la seua adolescència mostra el seu precoç talent. [7] El taller de son pare va continuar i, probablement en companyia de la seva madrastra, Rafael va jugar un rellevant paper en la seva gestió des de ben curta edat. A Urbino, va tenir l'oportunitat de conèixer l'obra de Paolo Uccello, el precedent pintor de la cort († 1475), i de Luca Signorelli, que fins a l'any 1498 va residir i treballar en la propera Città di Castello. [8]

Segons Vasari, son pare el va col·locar al taller del mestre d'Umbria Pietro Perugino com a aprenent, «malgrat les llàgrimes de sa mare». L'evidència d'un període d'aprenentatge ve només de Vasari i d'altra font, [9] i ha estat discutida —sa mare morí quan ell tenia vuit anys, que és massa aviat per començar l'aprenentatge. Una teoria alternativa és que va rebre algun ensinistrament de Timoteo Viti, que era pintor de la cort d'Urbino des del 1495. [10] Però els historiadors moderns estan d'acord en el fet que Rafael va treballar almenys com a ajudant de Perugino des del voltant del 1500; la influència de Perugino en les primeres obres de Rafael és molt evident: «probablement, cap altre deixeble de talent no ha absorbit mai els ensenyaments del seu mestre com ho va fer Rafael», segons Wölfflin. [nota 4] Vasari escriu que, pel que fa a aquest període, era impossible distingir les obres dels dos artistes, però molts historiadors d'art moderns afirmen haver detectat les parts que Rafael va pintar com a ajudant en obres de Perugino o del seu taller. A banda de la similitud estilística, llurs tècniques també eren molt similars, per exemple en la densa aplicació de la pintura, amb l'ús d'un medi a base de vernís, en les ombres i els guarniments obscurs; però amb una aplicació més lleugera per a les parts de carn. Un excés de reïna en el vernís ha causat sovint clivells en àrees de les pintures d'ambdós mestres. [11] El taller de Perugino era actiu tant a Perusa com a Florència, potser amb dues sucursals permanents. [12] Hom considera que, l'any 1501, Rafael era un mestre de ple dret, completament format.

La seva primera obra documentada va ser el Retaule Baronci per a l'església de Sant Nicolau de Tolentino a Città di Castello, una ciutat a mitjan camí entre Perugia i Urbino. Evangelista da Pian di Meleto, que havia treballat per a son pare, va compartir l'encàrrec. La comanda data del 1500 i va ser acabada el 1501; hui dia només en resten algunes porcions i un esbós preparatori. [nota 5] Durant els anys següents, hi va pintar obres per a altres esglésies, incloent-hi la Crucifixió Mond (al voltant del 1503) i Les esposalles de la Verge de la Pinacoteca di Brera, així com obres per a Perugia, com ara el Retaule Oddi. Probablement, també va visitar Florència en aquesta època. Es tracta d'obres grans, algunes d'aquestes al fresc, en les quals Rafael limita la composició a l'estàtic estil de Perugino. En aquests anys, també va pintar moltes petites i exquisides pintures de cavallet, la major part probablement per a amants de la pintura de la cort d'Urbino, com ara Les tres Gràcies o un Sant Miquel, i comença a pintar Mares de Déu i infant i retrats. [13] L'any 1502, va anar a Siena per invitació d'altre deixeble de Perugino, Pinturicchio, «en ser amic de Rafael i coneixedor de la seua capacitat com a artista de la més elevada qualitat», perquè l'ajudara amb els cartons, i ben probablement amb els dibuixos, per a una sèrie de frescos de la Biblioteca Piccolomini de la catedral de Siena. [nota 6] És ben evident que, en aquesta etapa primerenca de la seva carrera, ja era un artista molt sol·licitat.

Influència de Florència

Retrat de Rafael, probablement «una adaptació posterior d'un paregut en què tots coincidien», el de L'escola d'Atenes, atestat per Vasari [14]

Rafael va dur una vida de «nòmada», treballant per diferents llocs del nord d'Itàlia, però passant una bona part del seu temps a Florència, potser des de l'any 1504. Així, malgrat que es parla del «període florentí» de Rafael entre 1504 i 1508, cal dir que mai no hi va residir de manera contínua. [15] En qualsevol cas, potser de tant en tant, havia de visitar la ciutat per proveir-se de materials. Hi ha una carta de recomanació de Rafael, datada a l'octubre del 1504, de la mare del següent duc d'Urbino al Gonfaloniere de Florència: «El portador d'aquesta és Rafael, pintor d'Urbino, que, havent estat molt ben dotat per a aquesta professió, ha determinat passar algun temps a Florència per fer-hi estudis. Son pare va ser molt honest i jo me l'estimava molt, i el fill és un jove sensible i polit; tant per una cosa com per l'altra, li tinc gran afecte...» [16]

Com anteriorment amb Perugino i d'altres, Rafael va ser capaç d'assimilar la influència de l'art florentí, tot respectant l'evolució del seu propi estil. Els frescos que va fer a Perugia al voltant del 1505 mostren una nova qualitat monumental en les figures, que podria palesar la influència de Fra Bartolomeo, de qui Vasari diu que va ser amic. Però la influència més punyent en aquest període va ser la de Leonardo da Vinci, que va tornar a la ciutat entre 1500 i 1506. Les figures de Rafael comencen a prendre posicions més complexes i dinàmiques, i tot i que encara els temes són majoritàriament reposats va començar a fer esbossos d'homes nus lluitant, una de les seves obsessions d'aquest període florentí. Un altre dibuix és el retrat d'una dona jove, en què emprà la composició piramidal en tres quarts de la recent Mona Lisa, però amb una aparença completament rafaelesca. Una altra de les invencions compositives de Leonardo, la piramidal Sagrada Família, es va repetir en una sèrie d'obres que es consideren entre les seues més famoses pintures de cavallet. A la Royal Collection, hi ha un dibuix de Rafael de l'obra perduda de Leonardo Leda i el cigne, del qual va prendre la postura en contrapposto per a la seua Santa Caterina d'Alexandria. [17] També va perfeccionar la seua pròpia versió de l' esfumat de Leonardo, per donar més subtilitat a la representació de la carn, i va desenvolupar l'intercanvi d'esguards entre els grups, tot i que molt menys enigmàtics que els aconseguits per Leonardo. A més, va saber conservar en les seves obres la suau i clara llum de Perugino. [18] A la Mare de Déu del prat, pintura del període florentí de Rafael Sanzio, presenta una composició triangular gràcies a la posició dels tres cossos. La pintura, inscrita en el Cinquecento, reflecteix la influència leonardiana en el sfumato i el joc de clarobscur del terreny i del fons.

Leonardo era poc menys d'una trentena d'anys major que Rafael, però Miquel Àngel, que en aquesta època residia a Roma, era només vuit anys major. Miquel Àngel ja detestava Leonardo, i a Roma va començar a detestar Rafael fins i tot més encara, atribuint-li conspiracions contra ell. [19] Rafael degué conèixer les seues obres a Florència, però les seues obres més originals d'aquesta època apunten en una direcció molt diferent. Al seu Davallament de Crist situa, al mode clàssic dels sarcòfags, totes les figures al davant, en un arranjament complex i no del tot reeixit. Wöllflin detecta la influència de la Mare de Déu de Miquel Àngel al Tondo Doni en la figura agenollada de la dreta, però la resta de la composició s'allunya molt del seu estil, o del de Leonardo. Tot i que va ser una obra molt considerada en la seua època, i molt de temps després retirada a la força de Perugia pels Borghese, es tracta d'una obra aïllada en la producció de Rafael. El seu classicisme prendria després una direcció menys «literal». [20]

Altres idiomes
Afrikaans: Raphael
Alemannisch: Raffael
aragonés: Raffaello Sanzio
العربية: رفائيل
অসমীয়া: ৰাফায়েল
asturianu: Raffaello Sanzio
Aymar aru: Raffaello Sanzio
azərbaycanca: Rafael Santi
башҡортса: Рафаэль Санти
Boarisch: Raphael
žemaitėška: Rafaelės
беларуская: Рафаэль Санці
беларуская (тарашкевіца)‎: Рафаэль
български: Рафаело Санцио
Bislama: Raphael
বাংলা: রাফায়েল
বিষ্ণুপ্রিয়া মণিপুরী: রাফায়েল
brezhoneg: Raffaello Sanzio
bosanski: Raffaello Santi
کوردی: ڕافایێل
čeština: Raffael Santi
Чӑвашла: Рафаэль
Deutsch: Raffael
Ελληνικά: Ραφαήλ
English: Raphael
Esperanto: Rafaelo
español: Rafael Sanzio
eesti: Raffael
euskara: Rafael
estremeñu: Rafael Sanzio
فارسی: رافائل
suomi: Rafael
galego: Rafael
Hausa: Raphael
客家語/Hak-kâ-ngî: Raffaello
Hawaiʻi: Raffael Santi
हिन्दी: राफेल
Fiji Hindi: Raphael
hrvatski: Rafael
interlingua: Raphael
Bahasa Indonesia: Raffaello Sanzio
Ilokano: Rafael Sanzio
íslenska: Raffaello Sanzio
Basa Jawa: Raffaello Sanzio
ქართული: რაფაელი
Qaraqalpaqsha: Raphael
Taqbaylit: Raffaello
Адыгэбзэ: Рафаэл Санти
Kabɩyɛ: Raphael
kalaallisut: Raphael
kernowek: Raphael Sanzio
Lëtzebuergesch: Raffael
Limburgs: Rafaël
lietuvių: Rafaelis
latviešu: Rafaēls
Malagasy: Raphaël
олык марий: Рафаэль Санти
Māori: Raphael
македонски: Рафаел
മലയാളം: റാഫേൽ
मराठी: रफायेल
Bahasa Melayu: Raffaello Sanzio
Mirandés: Rafael
مازِرونی: رافائل
Dorerin Naoero: Raphael
नेपाल भाषा: राफेल
norsk nynorsk: Rafael
norsk: Rafael
Livvinkarjala: Rafael
ਪੰਜਾਬੀ: ਰਾਫੇਲ
Kapampangan: Raphael
Picard: Raffaello
polski: Rafael Santi
Piemontèis: Raffaello Sanzio
پنجابی: رافیل
português: Rafael
Runa Simi: Raffaello Sanzio
română: Rafael
armãneashti: Raffaello Sanzio
tarandíne: Raffaelle Sanzio
русиньскый: Рафаел
саха тыла: Рафаэль
sicilianu: Raffaellu Sanziu
Scots: Raphael
davvisámegiella: Rafael
srpskohrvatski / српскохрватски: Rafael
Simple English: Raphael
slovenčina: Raffael
slovenščina: Raffaello Santi
shqip: Raffaello
српски / srpski: Рафаело Санти
Seeltersk: Raffaelo Santi
Kiswahili: Raphael
Tagalog: Rafael Sanzio
татарча/tatarça: Rafael Santi
українська: Рафаель Санті
اردو: رافیل
oʻzbekcha/ўзбекча: Rafael Santi
vepsän kel’: Rafael' Santi
Tiếng Việt: Raffaello
West-Vlams: Rafaël
Volapük: Raffaello
吴语: 拉斐尔
მარგალური: რაფაელ სანტი
ייִדיש: ראפאעל
中文: 拉斐尔
Bân-lâm-gú: Raffaello Sanzio
粵語: 拉斐爾