Proteïna

Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962.

Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal oscarufona i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents. La seqüència d'aminoàcids d'una proteïna és definida per la seqüència d'un gen, que està codificada al codi genètic.[1] En general, el codi genètic especifica vint aminoàcids estàndard, però en alguns organismes el codi genètic pot incloure la selenocisteïna i – en certs arqueobacterispirrolisina. Poc després o fins i tot durant la síntesi, els residus d'una proteïna sovint són modificats químicament per la modificació posttraduccional, que altera les propietats físiques i químiques, el plegament, l'estabilitat, l'activitat i, en última instància, la funció de les proteïnes. Les proteïnes també poden col·laborar per complir una funció determinada, i sovint s'associen per formar complexos estables.[2] Les proteïnes fan moltes funcions, les més importants són la funció metabòlica i també la funció de transportació d'oxigen i d'anticossos. Les proteïnes contenen insulina que s'utilitza en els éssers vius com a dissolució del sucre.

Com altres macromolècules biològiques com els polisacàrids i els àcids nucleics, les proteïnes són parts essencials dels organismes i participen en la pràctica totalitat dels processos cel·lulars. Moltes proteïnes són enzims que catalitzen reaccions bioquímiques i són essencials pel metabolisme. Les proteïnes també tenen funcions estructurals o mecàniques, com l'actina i la miosina dels músculs o les proteïnes del citoesquelet, que formen una carcassa que manté la forma de la cèl·lula. Altres proteïnes són importants en la senyalització cel·lular, la resposta immunitària, l'adherència cel·lular i el cicle cel·lular. Les proteïnes també són necessàries en la dieta dels animals, car no poden sintetitzar tots els aminoàcids que necessiten i han d'obtenir aminoàcids essencials del menjar. Mitjançant el procés de la digestió, els animals descomponen les proteïnes que han ingerit en aminoàcids lliures que posteriorment són utilitzats en el metabolisme.

Les proteïnes foren descrites i anomenades per primer cop pel químic suec Jöns Jacob Berzelius el 1838. Tanmateix, el paper essencial de les proteïnes en els éssers vius no fou apreciat completament fins al 1926, quan James Batcheller Sumner demostrà que l'enzim ureasa era una proteïna.[3] La primera proteïna que fou seqüenciada fou la insulina, per Frederick Sanger, que guanyà el Premi Nobel pel seu treball el 1958. Les primeres estructures proteiques en ser determinades foren la de l'hemoglobina i la de la mioglobina, per Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew, respectivament, el 1958.[4][5] L'estructura tridimensional d'ambdues proteïnes fou determinada per primer cop per anàlisi de difracció de rajos X; Perutz i Kendrew compartiren el Premi Nobel de Química del 1962 per aquests descobriments. Les proteïnes es poden purificar de la resta de components cel·lulars mitjançant una varietat de tècniques com ara ultracentrifugació, precipitació, electroforesi i cromatografia; l'arribada de l'enginyeria genètica ha fet possible una sèrie de mètodes per facilitat la purificació. Els mètodes utilitzats habitualment per estudiar l'estructura i el funcionament de les proteïnes inclouen la immunohistoquímica, la mutagènesi dirigida i l'espectrometria de masses.

Altres idiomes
Afrikaans: Proteïen
Alemannisch: Protein
aragonés: Proteína
العربية: بروتين
مصرى: بروتين
অসমীয়া: মাংসসাৰ
asturianu: Proteína
azərbaycanca: Zülallar
تۆرکجه: پروتئین
башҡортса: Аҡһымдар
žemaitėška: Baltīms
беларуская: Бялкі
беларуская (тарашкевіца)‎: Бялкі
български: Протеин
Bahasa Banjar: Parotéin
বাংলা: প্রোটিন
brezhoneg: Protein
bosanski: Bjelančevine
буряад: Уураг
Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄: Lâung-băh-cék
کوردی: پرۆتین
čeština: Bílkovina
Чӑвашла: Шуррисем
Cymraeg: Protein
dansk: Protein
Deutsch: Protein
डोटेली: प्रोटिन
ދިވެހިބަސް: ޕްރޮޓީން
Ελληνικά: Πρωτεΐνη
English: Protein
Esperanto: Proteino
español: Proteína
eesti: Valgud
euskara: Proteina
فارسی: پروتئین
suomi: Proteiini
føroyskt: Protein
français: Protéine
Nordfriisk: Protein
Frysk: Aaiwyt
Gaeilge: Próitéin
galego: Proteína
Gaelg: Proteen
客家語/Hak-kâ-ngî: Thàn-pha̍k-chṳt
עברית: חלבון
हिन्दी: प्रोटीन
Fiji Hindi: Protein
hrvatski: Bjelančevine
Kreyòl ayisyen: Proteyin
magyar: Fehérje
Հայերեն: Սպիտակուցներ
interlingua: Proteina
Bahasa Indonesia: Protein
Ilokano: Protina
íslenska: Prótín
italiano: Proteine
日本語: タンパク質
Basa Jawa: Protéin
ქართული: ცილები
қазақша: Ақуыз
ಕನ್ನಡ: ಪ್ರೋಟೀನ್
한국어: 단백질
kurdî: Proteîn
Кыргызча: Белок
Latina: Proteinum
Lëtzebuergesch: Protein
лезги: Ладзар
Limburgs: Proteïne
lumbaart: Pruteina
lietuvių: Baltymai
latviešu: Olbaltumvielas
македонски: Белковина
മലയാളം: മാംസ്യം
मराठी: प्रथिने
Bahasa Melayu: Protein
မြန်မာဘာသာ: ပရိုတိန်း
Plattdüütsch: Protein
नेपाली: प्रोटिन
नेपाल भाषा: प्रोटिन
Nederlands: Proteïne
norsk nynorsk: Protein
norsk: Protein
Novial: Proteine
occitan: Proteïna
Oromoo: Pirootiinii
ਪੰਜਾਬੀ: ਪ੍ਰੋਟੀਨ
Kapampangan: Protina
polski: Białka
پنجابی: پروٹین
português: Proteína
Runa Simi: Prutina
română: Proteină
русский: Белки
русиньскый: Протеін
саха тыла: Протеин
sicilianu: Prutiìna
Scots: Protein
srpskohrvatski / српскохрватски: Protein
Simple English: Protein
slovenčina: Bielkovina
slovenščina: Beljakovina
Soomaaliga: Borotiin
shqip: Proteina
српски / srpski: Протеин
Seeltersk: Oaiwiete
Basa Sunda: Protéin
svenska: Protein
Kiswahili: Protini
தமிழ்: புரதம்
Tagalog: Protina
Türkçe: Protein
татарча/tatarça: Аксым
тыва дыл: Белок
українська: Білки
اردو: پروٹین
oʻzbekcha/ўзбекча: Proteinlar
vèneto: Proteine
Tiếng Việt: Protein
West-Vlams: Proteïne
walon: Proteyene
Winaray: Protina
吴语: 蛋白质
хальмг: Ууруг
მარგალური: ცილეფი
ייִדיש: פראטעאין
中文: 蛋白质
文言:
Bân-lâm-gú: Nn̄g-pe̍h-chit
粵語: 蛋白質