Pontormo

Infotaula de personaPontormo
Vite de' più eccellenti pittori, scultori e architetti (1791) (14578560789).jpg
Nom original Jacopo da Pontormo
Dades biogràfiques
Naixement 24 de maig de 1494
Empoli
Mort 2 de gener de 1557 (62 anys)
Florència
Activitat professional
Ocupació Pintor
Mestres Piero di Cosimo, Andrea del Sarto i Leonardo da Vinci
Deixebles Bronzino i Giovanni Battista Naldini
Obra
Obres destacades Visitació de Carmignano
Mare de Déu amb Nen i Sants
Vertumne i Pomona
The Deposition from the Cross
Modifica dades a Wikidata
Visitació, 1528-29; Oli sobre fusta, 202 x 156 cm; San Michele, Carmignano (Florència).

Jacopo Carucci ( 24 de maig de 14942 de gener de 1557), habitualment conegut com a Jacopo da Pontormo, Jacopo Pontormo o simplement Pontormo, va ser un pintor manierista italià de l' Escola florentina. La seua obra representà un salt radical des de la regularitat en l'ús convencional de la perspectiva que havia caracteritzat l'art florentí del Renaixement. És famós per l'ús de poses forçades, unides a perspectives ambigües, el que dóna com a resultat composicions en les quals les figures semblen surar en un entorn incert, alienes a la força de la gravetat.

Biografia i primeres obres

Visitació, 1514-16; Fresc; 392 x 337 cm; SS. Annunziata, Florència.

Jacopo Carucci va nàixer a Pontorme, prop d' Empoli. Vasari narra com el noi orfe, «jove, malencònic i sol» va ser destinat a jove aprenent:

« Jacopo no portava molts mesos a Florència quan Bernardo Vettori el va enviar amb Leonardo da Vinci i després amb Mariotto Albertinelli, Piero di Cosimo i, finalment l'any 1512, amb Andrea del Sarto, amb qui tampoc va romandre massa temps, perquè després d'acabar els cartons per a l'arc dels Servites sembla que a Andrea no li van agradar, fos pel motiu que fos »

Pontormo va pintar a Florència i la seua rodalia, sovint sota el mecenatge del Mèdici. Una estada a Roma, principalment per veure l'obra de Miquel Àngel, va influenciar la seua obra posterior. Són característics de la seua obra els cossos allargats i els rostres afligits de les figures. Un exemple de l'estil primerenc de Pontormo és la Visitació de la Mare de Déu a santa Isabel, amb les seues figures en disposició quasi de dansa, perfectament equilibrades, pintada entre 1514 i 1516.

Aquesta primerenca Visitació mostra un interessant contrast amb la pintura del mateix tema (a la dreta), que va ser executada una dècada més tard per a l'església parroquial de Sant Miquel, a Carmignano, a pocs quilòmetres de Florència. La comparació entre aquestes dues obres—una del seu estil primerenc i altra del seu estil de maduresa—posa de manifest l'evolució artística de Pontormo. En l'obra primerenca, Pontormo mostra un estil molt pròxim al del seu mestre, Andrea del Sarto, i als principis artístics del Renaixement de principis del segle XVI. Per exemple, les figures se situen aproximadament en la meitat inferior del quadre, i tot i que s'estima més una composició bigarrada, allunyada de l'equilibri associat a l'alt Renaixement, encara estan col·locades en un escenari d'arquitectura clàssica i situades a una còmoda distància de l'observador. En la darrera obra, l'observador es troba massa pròxim a la Mare de Déu i Isabel, que giren una entorn de l'altra embolcallades amb generosos drapats. A més, l'escenari d'arquitectures clàssiques que s'observava perfectament construït a la primera obra, ha estat completament abandonat en benefici d'un peculiar i indefinit escenari urbà.

Josep a Egipte, 1515-18; Oli sobre fusta; 96 x 109 cm; National Gallery, Londres.

Els llenços sobre la vida de Josep (actualment a la National Gallery de Londres) ens mostren altre exemple del desenvolupament estilístic de Pontormo. Pintats més o menys a la mateixa època que la primerenca Visitació, aquestes obres (com el Josep a Egipte de l'esquerra) mostren un estil més marcadament manierista.

En els anys entre les Visitacions de l'Annunziata i San Michele, Pontormo va participar en la decoració al fresc del saló de la vil·la dels Mèdici a Poggio a Caiano (1519-20), prop de Florència. Hi va pintar escenes d'estil pastoral, ben poc habitual entre els pintors florentins, el tema de les quals era el mite clàssic de Vertumne i Pomona. El fresc està situat en una lluneta.

L'any 1522, quan la pesta es va declarar a Florència, va fugir a Certosa di Galluzzo, un monestir cartoixà en el qual els monjos observaven el vot de silenci. Hi va pintar una sèrie de frescos, actualment molt deteriorats, sobre la passió i resurrecció de Crist.

Altres idiomes
العربية: بونتورمو
беларуская: Панторма
беларуская (тарашкевіца)‎: Панторма
български: Понтормо
dansk: Pontormo
emiliàn e rumagnòl: Pontormo
English: Pontormo
español: Pontormo
eesti: Pontormo
euskara: Pontormo
فارسی: پونتورمو
suomi: Pontormo
français: Pontormo
hrvatski: Pontormo
italiano: Pontormo
Kurdî: Pontormo
lietuvių: Pontormas
Nederlands: Jacopo da Pontormo
norsk nynorsk: Jacopo da Pontormo
Piemontèis: Pontormo
português: Pontormo
русский: Понтормо
Scots: Pontormo
srpskohrvatski / српскохрватски: Pontormo
slovenčina: Pontormo
українська: Якопо Понтормо
West-Vlams: Pontormo
中文: 蓬托莫