Policarbonat

El policarbonat (PC) és un termoplàstic del tipus polièster. És resistent als productes químics, a la calor i a les radiacions ultraviolades, i és conegut per la seva duresa i transparència. Es treballen amb facilitat per injecció de moldejat i per termoforma. Per les seves propietats els policarbonats troben moltes aplicacions. S'utilitza per exemple en indicadors lluminosos i fars d'automòbils, cascos de protecció i seguretat, col·lectors solars, lents òptiques o bases per a pel·lícules fotogràfiques. [1] [2]

Els policarbonats no tenen un sol codi d'identificació de resina (resin identification code) i s'identifiquen com Altres, 7.

El policarbonat més important comercialment està basat en el bisfenol A (BPA-PC) i es ven sota els nom comercials Lexan (GE), de Makrolon (Bayer), Caliber (Dow), Panlite (Teijin), i Iupilon (Mitsubishi), tot i que existeixen molts altres productors i proveïdors.

Els policarbonats BPA tenen temperatures de transició vítria (Tg) en un interval de 140-155oC, i són coneguts per la seva claredat òptica, excepcional resistència a l’impacte i ductilitat a temperatura ambient o per sota d’aquesta. Altres propietats, com ara el mòdul, la resistència dielèctrica i la resistència a la tracció són comparables a altres termoplàstics amorfs a temperatures similars per sota dels seus valors respectius de Tg. No obstant això, mentre els polímers més amorfs són rígids i trencadissos per sota dels seus valors de Tg, els policarbonats es caracteritzen per mantenir la seva ductilitat.

Aquest tipus de polímer es prepara comercialment mitjançant dos processos completament diferents: reacció de Schotten – Baumann del fosgè  i un diol aromàtic en una reacció de condensació interfacial catalitzada per amina, o per mitjà de transesterificació d’un bisfenol amb un carbonat monomèric com ara el carbonat de difenil i que és catalitzada per una base. Cada un d’aquests dos processos té els seus avantatges i desavantatges. Molts productes importants també es basen en el policarbonat mesclat amb altres materials, copolímers, resines ramificades, composicions retardants de flama, escumes i altres materials.

Actualment es fabriquen mundialment, per més d’una dotzena d’empreses, per sobre dels dos milions de tones anuals de policarbonat.

El PC és també objecte de la investigació acadèmica, la qual ha augmentat de manera constant durant les últimes dues dècades. Les companyies japoneses porten el nombre de titulars de patents, incloent Teijin Chemicals, Teijin Limited, Sekisui Chemical, Asahi Chemical, Idemitsu Petrochemical, Toray Ind i Mitsubishi Gas Chemical Company. Altres companyies amb llistes significatives de patents inclouen General Electric, Bayer AG, i Dow Chemical.

Estructura

Els policarbonats reben el seu nom perquè són polímers que contenen grups funcionals carbonats ( èster carbonat) (–O–(C=O)–O–). La majoria dels policarbonats amb innterès comercial deriven de monòmers rígids. Un equilibri de característiques útils que inclou la resistència a la temperatura. resistència a l'impacte i les propietats òptiques situen els policarbonats entre els plàstics del comerç i els plàstics d'enginyeria (commodity plastics i engineering plastics).

Altres idiomes
العربية: بولي كربونات
български: Поликарбонат
bosanski: Polikarbonat
čeština: Polykarbonát
Deutsch: Polycarbonate
English: Polycarbonate
español: Policarbonato
français: Polycarbonate
Nordfriisk: Polycarbonaat
Bahasa Indonesia: Polikarbonat
íslenska: Pólýkarbónat
italiano: Policarbonato
Bahasa Melayu: Polikarbonat
Nederlands: Polycarbonaat
norsk nynorsk: Polykarbonat
polski: Poliwęglany
português: Policarbonato
română: Policarbonat
Simple English: Polycarbonate
svenska: Polykarbonat
Türkçe: Polikarbonat
українська: Полікарбонат
Tiếng Việt: Polycacbonat
中文: 聚碳酸酯