Pius III

Infotaula de personaPius III
PiusIII.jpg
  Papa de l' Església Catòlica
Emblem of the Papacy SE.svg
22 de setembre de 1503 –  18 d'octubre de 1503
Juli II
Dades biogràfiques
Naixement Francesco Todeschini-Piccolomini
9 de maig de  1439
Siena, República de Siena
Mort 18 d'octubre de  1503(1503-10-18) (als 64 anys)
Roma, Estats Pontificis
Sepultura Sant'Andrea della Valle
Religió Església Catòlica
Activitat professional
Ocupació Clergue i sacerdot catòlic

Escut d'armes de Pius III

IMDB: ch0264356
Modifica dades a Wikidata

Francesco Todeschini-Piccolomini va néixer a Siena el 1439. Va agregar al seu cognom el del Papa Pius II, Enea Silvio Piccolomini, que era el seu oncle. Va portar una vida honrada i pietosa, sent un dels pocs que no va vendre el seu vot al futur Papa Alexandre VI, en el conclave del 1492. Quan va ser escollit, després de la mort d' Alexandre VI, ja era vell i estava malalt. Va intentar refusar, però la insistència dels cardenals el va fer acceptar. El seu pontificat només va durar 26 dies, en els quals no va poder fer res destacat.

Biografia

Els primers anys i l'episcopat de Siena

Francesco Tedeschini Piccolomini va néixer a Sarteano (a la província de Siena) el 29 de maig de 1439, el quart fill del fill de Nanni (Giovanni) Tedeschini i Laudomia Piccolomini, germana del papa Pius II.

Després d'estudiar dret a la Universitat de Perusa, va esdevenir protonotari apostòlic i, a l'edat de 22 anys el 6 de febrer de 1460 va ser nomenat administrador del recentment format arquebisbat de Siena pel seu oncle Pius II, que també li va permetre portar el nom i el rang dels Piccolomini (ell era el fill de Laudomia, una germana de Pío II). El 23 de d'abril de 1459 ja havia obtingut la insígnia de l'arquebisbe, però no havia rebut la consagració episcopal, que no va rebre fins a la seva elecció com a pontífex molt després. Durant molts anys va ser el patró dels regnes d' Anglaterra i Alemanya.

Cardenalat

Francesco Piccolomini creat cardenal pel seu oncle Pius II a Siena, oli sobre fusta per Francesco di Giorgio Martini, 1460.

Creat cardenal diaca al consistori celebrat a Siena el 5 de març de 1460, Francesc va arribar a la ciutat el 21 de març de 1460, i en aquest dia, a la catedral local, va rebre el capel cardenalici. El 26 de març de 1460 va rebre el títol diaconal de Sant'Eustachio i va ser nomenat llegat a latere de les Marques, abandonant Siena el 30 d'abril de 1460 i després anant a Pesaro. Després d'una breu estada a Roma l'1 de febrer de 1461, va tornar a la seva legació a partir de juny següent i encara estava a Roma del 8 de novembre de 1461. A continuació, va passar a Narni amb els cardenals Johannes Bessarion i Alessandro Oliva a l'abril de 1462 a Roma portar el crani de Sant Andreu Apòstol. Ardiaca de Brabant a la catedral de Cambrai del 1462 al 1503, el 9 de novembre de 1463 es va traslladar a Pienza al palau de la família a causa de la plaga que es va desencadenar a tot Itàlia. Quan Pius II va arribar a Ancona el 18 de juny de 1464, va nomenar cardenal al seu nebot com el seu llegat personal a Roma i els Estats Pontificis per a la durada de la seva absència. Després va participar en el conclave de 1464 que va triar el papa Pau II.

El 24 de desembre de 1468 va ser l'encarregat de rebre l'emperador Frederic III a les portes de Roma. El 15 de maig de 1469 va renunciar a la comandància del monestir cistercenc de Sant Salvatore Montisarmati de Siena i, d'altra banda va rebre la del monestir benedictí de Quarto, a la mateixa arxidiòcesi. Pel seu ampli coneixement de la llengua alemanya, el 18 de febrer de 1471 va ser nomenat llegat a Alemanya, arribant a Ratisbona el 18 de març següent i va participar en la dieta local aconseguint alguns èxits. El 27 de desembre d'aquell va tornar a Roma i va ser rebut al consistori públic convocat pel Papa Sixt IV, acabat d'elegir Papa al conclave que no havia pogut participar perquè es trobava destinat a Alemanya. A l'agost de 1471 el nou Pontífex el va nomenar protodiaca. El 19 de març de 1483 va renunciar a la comanació del monestir benedictí de Santa Maria inter montes de Ginebra. Va participar en el conclave de 1484 que va triar a Innocenci VIII i com a cardenal protodiaca va tenir la tasca d'anunciar l'elecció del nou Pontífex i el va coronar l'11 de setembre d'aquell any.

Nomenat administrador de la seu de Fermo del 21 de febrer de 1485, el 26 de maig de 1494 va renunciar a aquest càrrec a favor d' Agostino Piccolomini. A la mort d'aquest últim va ser renomenat a la seu de Fermo en 1496 mantenint el càrrec fins a la seva elevació al tron de Pere. El 5 de novembre de 1488 va ser nomenat llegat a latere a Perusa . Va romandre un any en Umbria. Durant aquest període estava ansiós per pacificar la ciutat i ajustar els límits entre les ciutats de Foligno i Spello, que des de fa anys es trobaven en conflicte per qüestions territorials. Va tornar a Roma el 15 de novembre de 1489. Després va participar en el conclave de 1492 que va triar com a papa Alexandre VI, i el va coronar el 20 d'agost del mateix any, en els graons de la basílica de Sant Pere. El nou papa el va nomenar legat a latere del rei Carles VIII de França l'1 d'octubre de 1493; el rei va arribar a la Toscana (precisament a Lucca) el 8 de novembre de 1494, però el monarca no va rebre el cardenal, que preferí tornar a Roma del 5 de març de 1495. El 27 de maig d'aquell any va estar a Orvieto amb el Papa de deixant Roma les tropes franceses.

Nomenat administrador de les seus de Pienza i Montalcino des del 31 d'octubre de 1495, ocupà aquests càrrecs fins al març de 1498 i després va ser succeït per Girolamo Piccolomini. A l'agost de 1497, va ser membre d'una comissió de sis cardenals responsables de la redacció d'un projecte de llei de reformes a l'Església i després signat pel Papa. El 30 de d'agost de 1497 va renunciar a la comana del monestir de Santa Maria Caramagna, a l' arxidiòcesi de Torí i el 30 d'abril de 1498 va renunciar a la del monestir camaldulenc de Rocca, a la diòcesi d'Arezzo. El 8 de febrer de 1501 va ser membre d'una comissió de tres cardenals designats per finançar una nova croada que mai no se celebrà. Va participar en el primer conclave de 1503 , quan va ser elegit Papa.

El pontificat

La coronació de Pius III, obra de Pinturicchio, Duomo de Siena.
El sarcòfag de la tomba de Pius III, a les grutes del Vaticà

Anteriorment Francesco Piccolomini s'havia oposat amb valor a la política d' Alexandre VI, i, enmig dels disturbis després de la mort d'aquest últim, va ser finalment triat Papa, també gràcies a l'interès del cardenal Giulano Della Rovere, sent coronat el 8 d'octubre de 1503. Posteriorment va concedir permís a Cèsar Borgia per tornar a Roma, però, al mateix temps que va assumir amb promptitud per a la reforma de la cúria.

Entre les primeres activitats que va realitzar el 30 de setembre de 1503 es va fer ordenar sacerdot i l'1 d'octubre de 1503 va ser consagrat bisbe de Roma a mans del cardenal Giuliano della Rovere, bisbe d'Ostia i Velletri, degà del Sacre Col·legi de Cardenals, assistits per Adello Piccolomini, bisbe de Soana, i Erulli Francis, bisbe de Spoleto. El 8 d'octubre de 1503 va ser coronat Papa en els graons de la basílica de Sant Pere al Vaticà pel cardenal Raffaele Riario, protodiaca de Giorgio al Velabro. Durant el seu temps com a pontífex, en memòria del seu oncle Pius II, va fundar la Biblioteca Piccolomini a la catedral de Siena, encarregant al Pinturicchio que decorés les habitacions.

El seu pontificat va ser breu: va morir el 18 d'octubre de 1503 al Palau Apostòlic de Roma , després d'haver celebrat un consistori en què no creà cap cardenal. Piccolomini va ocupar el tron de Pere només vint-i-sis dies, morint a causa d'una úlcera a la cama, o, com sostenen alguns, a causa d'un verí que se li va administrar a instigació de Pandolfo Petrucci, governador de Siena. Va ser succeït pel Papa Juli II.

Està enterrat a la capella de Sant Andreu a la basílica de Sant Pere al Vaticà, al costat de la tomba del seu oncle Pius II. El seu monument funerari va ser encarregat pels seus germans Jaume i Andreu. Durant els treballs de reconstrucció de la basílica, el monument va ser traslladat a les grutes vaticanes, mentre que les restes dels dos papes van ser traslladades a l'església de Sant'Andrea della Valle a Roma, al palau de la família; en 1614 els cossos dels dos pontífexs van ser col·locats en un mausoleu erigit pel cardenal Alessandro Peretti Montalto qui per a l'ocasió compongué per un epitafi per ser dipositat en la tomba.

Altres idiomes
Afrikaans: Pous Pius III
العربية: بيوس الثالث
беларуская (тарашкевіца)‎: Піюс III (папа рымскі)
български: Пий III
brezhoneg: Pi III
Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄: Gáu-huòng Pius 3-sié
čeština: Pius III.
Deutsch: Pius III.
Ελληνικά: Πάπας Πίος Γ΄
English: Pope Pius III
Esperanto: Pio la 3-a
español: Pío III
eesti: Pius III
euskara: Pio III.a
فارسی: پیوس سوم
suomi: Pius III
français: Pie III
客家語/Hak-kâ-ngî: Kau-fòng Pius 3-sṳ
hrvatski: Pio III.
Հայերեն: Պիոս III
Bahasa Indonesia: Paus Pius III
Ilokano: Papa Pio III
italiano: Papa Pio III
Basa Jawa: Paus Pius III
ქართული: პიუს III
Latina: Pius III
lietuvių: Pijus III
latviešu: Pijs III
македонски: Папа Пиј III
Plattdüütsch: Pius III.
Nederlands: Paus Pius III
norsk: Pius III
occitan: Piu III
polski: Pius III
português: Papa Pio III
русский: Пий III
sicilianu: Piu III
srpskohrvatski / српскохрватски: Pio III.
Simple English: Pope Pius III
slovenčina: Pius III.
slovenščina: Papež Pij III.
shqip: Piu III
српски / srpski: Папа Пије III
svenska: Pius III
Kiswahili: Papa Pius III
Tagalog: Papa Pío III
Türkçe: III. Pius
українська: Пій III
Tiếng Việt: Giáo hoàng Piô III
Winaray: Papa Pio III
Yorùbá: Pópù Pius 3k
中文: 庇護三世
Bân-lâm-gú: Kàu-hông Pius 3-sè
粵語: 碧岳三世