Pavelló alemany

Infotaula d'edifici
Pavelló alemany
The Barcelona Pavilion, Barcelona, 2010.jpg
Dades bàsiques
Tipus edifici
Arquitecte Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich
Documentat 1929
Començament 1929
Característiques
Estil racionalisme arquitectònic
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Localització Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 7

41° 22′ 14″ N, 2° 09′ 00″ E / 41° 22′ 14″ N, 2° 09′ 00″ E / 41.370555555556; 2.15
Bé cultural d'interès nacional
Declaració 13 febrer 2003
Identificador

1978-MH

21762
Bé d'interès cultural
Identificador RI-51-0010902
Modifica dades a Wikidata

El Pavelló alemany, o Pavelló Mies van der Rohe, conegut internacionalment com el Pavelló Barcelona, fou construït com el pavelló alemany de l' Exposició Internacional de Barcelona del 1929 per Mies van der Rohe. Aquest edifici és de formes simples, però elaborat amb materials luxosos com el marbre travertí. És un monument emblemàtic considerat com l'inici de l' arquitectura moderna del segle XX, [1] i ha estat estudiat i interpretat exhaustivament, alhora que ha inspirat l’obra de diverses generacions d'arquitectes.

L'edifici fou desmuntat a la cloenda de l'Exposició Internacional el 1929 i reconstruït el 1986 al lloc original. Per altra banda, al Pavelló s'exposa la Cadira Barcelona, dissenyada pel mateix Van der Rohe, conjuntament amb una reproducció en bronze de l'escultura Alba de Georg Kolbe.

Concepte

A l'arquitecte Mies van der Rohe se li va oferir la comissió d'aquest edifici el 1928, després de la seva reeixida gestió de l'exposició del Werkbund a Stuttgart de 1927. La República alemanya encarregà a Mies la direcció artística i muntatge no tan sols del Pavelló de Barcelona, sinó també dels edificis de totes les seccions d'Alemanya a l'Exposició Universal de 1929. No obstant això, Mies va tenir serioses limitacions de temps -va haver de dissenyar el Pavelló de Barcelona en menys d'un any- i també va fer front a condicions econòmiques incertes.

En el transcurs dels següents anys, a la Primera Guerra Mundial, Alemanya començà a canviar, l'economia es recuperava després del Pla Dawes de 1924. El pavelló per a l'Exposició Universal se suposava que representava la nova Alemanya de Weimar: democràtic, culturalment progressista, pròspera i pacifista, un autoretrat a través de l'arquitectura. [2] El promotor de l'obra, Georg von Schnitzler va dir que hauria de donar "veu a l'esperit d'una nova era". [3] Aquest concepte es va veure reflectit amb la realització de la "planta lliure" i la "sala flotant". [2]

Altres idiomes