Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Infotaula de geografia físicaParc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Estany de Sant Maurici.JPG
Tipusparc nacional
És part deXarxa de Parcs Nacionals d'Espanya
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaAlta Ribagorça
Municipila Vall de Boí
42° 34′ 38″ N, 0° 56′ 52″ E / 42° 34′ 38″ N, 0° 56′ 52″ E / 42.57722222; 0.94777778
Característiques
Superfície40.852 ha (408,52 km2)
Espècies presentsIsard, Gall fer, Àliga daurada, Trencalòs, Perdiu blanca, Mussol pirinenc, Perdiu xerra, Pela-roques, Milà reial, Ermini, Almesquera, Tritó pirinenc, Sargantana pirinenca
Espai Ramsar
Data19 febrer 2007
Identificador1678
IUCN categoria II:Parc Nacional
Activitat
Data d'inauguració21 octubre 1955
GestorPatronat del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és un parc nacional de l'Alt Pirineu, l'únic que hi ha a Catalunya.[1] Administrativament està dividit entre les comarques de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Vall d'Aran i el Pallars Jussà.

Fou declarat parc nacional el 21 d'octubre de 1955, el segon parc nacional dels Pirineus després del d'Ordesa i Mont Perdut.[2][3] Amb una superfície total de 41.852 ha, és el tercer espai protegit més gran de Catalunya i el cinquè parc nacional més gran d'Espanya.

Destaca el seu relleu abrupte, amb valls en forma d'U, circs glacials, estanys, congostos i tarteres, que són l'herència de l'acció erosiva de les glaceres del Quaternari, majoritàriament sobre granit, però també pissarres, esquists i roques calcàries. La major part del parc es troba damunt dels 1.000 msnm, amb alguns pics que superen els 3.000 msnm, entre els quals el més alt és el Comaloforno (3.033 m).

La vegetació forma un mosaic divers típicament pirinenc, compost per fagedes, boscos mixtos caducifolis, bedollars, pinedes, matollars i torberes. Els grans desnivells que presenta fan que hi hagi diferents ecosistemes: prats, conreus i boscos caducifolis a les cotes més baixes, boscos de fulla perenne a les cotes mitjanes, i prats i rocalls d'alta muntanya a les cotes més altes. El parc conté també una elevada riquesa criptogàmica i briofítica, amb espècies artic-alpines úniques a la península Ibèrica i algunes relíquies terciàries. En total sumen 1.940 espècies de flora, 54 de les quals estan protegides.

La fauna és la pròpia de l'alta muntanya pirinenca, tot i que a les zones més baixes penetra la fauna mediterrània. La componen un total de 340 espècies de vertebrats, de les quals 173 es troben protegides, algunes d'elles amenaçades. D'entre les espècies amenaçades o rares destaquen el trencalòs, l'àliga daurada, el gall fer, la perdiu blanca, el mussol pirinenc, la perdiu xerra, el pela-roques, el milà reial, l'ermini, l'almesquera, el tritó pirinenc i la sargantana pirinenca. D'entre els animals més habituals destaca l'isard pirinenc.

Cada any el parc és visitat per una mitjana de 400.000 persones, i l'any 2015 aquesta xifra va ser de 525.067 persones,[4] amb un increment del 8% respecte de l'any anterior. Pel que fa a la procedència, un 80% correspon a turisme nacional mentre que el 20% restant es representat majoritàriament per visitants d’Israel, França, Holanda i Alemanya entre d’altres.[4]

Altres idiomes