Parasitologia

La parasitologia és una branca del coneixement que estudia els organismes paràsits i els efectes que aquests organismes produeixen en els que els sustenten. [1] Encara que la ciència que de manera natural s'ocupa d'ella és la biologia hi ha importants contribucions i implicacions en medicina i veterinària, ja que els paràsits causen malalties humanes o d' animals o plantes d'interès per a l'home (ramat, collites o animals domèstics) i un dels objectius clau és l'aprendre a curar-les i eradicar-les. Un altre dels objectius d'aquesta ciència cau al camp de l' epidemiologia en estudiar organismes paràsits més o menys innocus "per se" però que poden ser transmissors (vectors) d'altres organismes causants de malalties. L'objectiu seria el de controlar les poblacions d'aquests vectors o proporcionar directrius que permeten solucionar problemes sanitaris i epidemiològics. En tractar-se d'organismes a un temps molt simplificats i amb interessants mecanismes per a eludir les defenses del seu hostatjador sovint els paràsits han rebut atenció per part de la genètica o la biologia molecular. Així mateix han proporcionat dades per a interpretar l' evolució de les espècies. [2]

El parasitisme és un procés pel qual una espècie amplia la seua capacitat de supervivència utilitzant a altres espècies perquè cobrisquen les seues necessitats bàsiques que no tenen per què implicar necessàriament a qüestions nutricionals i poden cobrir coses com la disseminació o millores en la reproducció de l'espècie paràsita, etc. Les espècies utilitzades normalment no obtenen un benefici pels serveis prestats i sovint es veuen perjudicades per això.

L'espècie que du a terme el procés es denomina paràsit o hoste i l'espècie parasitada s'anomena hostatjador.

El parasitisme pot donar-se al llarg de totes les fases de la vida d'un organisme o només en períodes concrets de la seua vida. Una vegada que el procés suposa un avantatge apreciable per a l'espècie, queda establert mitjançant selecció natural i sol ser un procés irreversible que desemboca al llarg de les generacions en profundes transformacions fisiològiques i morfològiques de l'espècie paràsita.

Com tot paràsit continua sent un organisme, pot veure's convertit al seu torn en hostatjador d'una tercera espècie. Al paràsit que parasita a un altre paràsit se li sol denominar parasitoide.

  • referències

Referències

  1. «Parasitologia». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 25 gener 2017].
  2. Sanchez Acedo, Caridad Origen y evolución de parasitismo (Discurs d'ingrés a la Real Academia de Ciencias de Zaragoza. Academia de Ciencias Exactas, físicas, químicas y naturales de Zaragoza)., 12-12-2000, pàg. 112.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parasitologia Modifica l'enllaç a Wikidata
Altres idiomes
беларуская: Паразіталогія
български: Паразитология
čeština: Parazitologie
Чӑвашла: Паразитологи
Deutsch: Parasitologie
Ελληνικά: Παρασιτολογία
English: Parasitology
Esperanto: Parazitologio
español: Parasitología
euskara: Parasitologia
français: Parasitologie
Bahasa Indonesia: Parasitologi
italiano: Parassitologia
日本語: 寄生虫学
한국어: 기생충학
Кыргызча: Паразитология
lietuvių: Parazitologija
македонски: Паразитологија
Bahasa Melayu: Parasitologi
Nederlands: Parasitologie
norsk nynorsk: Parasittologi
occitan: Parasitologia
português: Parasitologia
română: Parazitologie
srpskohrvatski / српскохрватски: Parazitologija
slovenčina: Parazitológia
српски / srpski: Паразитологија
svenska: Parasitologi
Türkçe: Parazitoloji
татарча/tatarça: Паразитология
українська: Паразитологія
اردو: طفیلیات
oʻzbekcha/ўзбекча: Parazitologiya
中文: 寄生虫学
Bân-lâm-gú: Kià-seng-thâng-ha̍k