Palau de la Música Catalana

Infotaula d'edifici
Palau de la Música Catalana
Palau de la Música - Interior general.JPG
Vista de l'interior amb el vitrall d'Antoni Rigalt
Dades
Tipussala de concerts
Part deLlista d'edificis modernistes de Barcelona i Palau de la Música Catalana and Hospital de Sant Pau, Barcelona Tradueix
ArquitecteLluís Domènech i Montaner
Creació1905
Data d'obertura oficial1908
Cronologia
1982 – 1989renovació
Característiques
Estil arquitectònicmodernisme català
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 0,13 ha
buffer zone Tradueix: 1,74 ha
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
DistricteCiutat Vella
BarriSant Pere, Santa Caterina i la Ribera
LocalitzacióC. St. Pere més alt, 11 - c. Amadeu Vives, 1.
 41° 23′ 16″ N, 2° 10′ 31″ E / 41° 23′ 16″ N, 2° 10′ 31″ E / 41.387666666667; 2.1752777777778
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data1997
Bé d'interès cultural
Data25 novembre 1971
IdentificadorRI-51-0003864
Bé cultural d'interès nacional
Data25 novembre 1971
Identificador61-MH-EN
IPAC65
Lloc web oficialLloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908, amb solucions a l'estructura molt avançades, amb l'ús dels nous perfils laminats, una estructura central metàl·lica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica i amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja.[1] Domènech i Montaner va comptar amb els artistes habituals a la seva obra: el mosaïcista Lluís Bru, els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol, els vitralls de la casa Rigalt i Granell i el paviment hidràulic de la casa Escofet.[2] I entre els escultors, Miquel Blay, Eusebi Arnau, Dídac Massana i Pau Gargallo.

L'edifici va ser encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva seu. Va ser sufragat per industrials i financers catalans, il·lustrats i amants de la música, estament que seixanta anys abans ja havia finançat el teatre d'òpera i ballet Gran Teatre del Liceu. L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants. Actualment continua complint totes aquestes funcions, tant a l'àmbit de la música clàssica com el de la música moderna.L'any 1997 la UNESCO va incloure l'edifici a la seva relació del Patrimoni Comú de la Humanitat.

Altres idiomes
srpskohrvatski / српскохрватски: Palau de la Música Catalana