Ostrogots

Infotaula de grup humàOstrogots
Tipustribu
Modifica les dades a Wikidata

Els ostrogots són un dels pobles germànics. Els ostrogots van ser un poble germànic procedent de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels huns, cap al 370. El seu nom significaria 'gots de l'est', en oposició als de l'oest, els visigots. Una altra versió més recent, defensada per J. Rosales[1] i admesa per Fermín Miranda-García,[2] defensa que els gots eren d'origen bàltic. Van establir el seu regne al voltant del mar Negre.

A les primeres èpoques, van ser vassalls dels huns, fins a la mort del seu líder Àtila. Llavors, van entrar en diversos pactes amb l'Imperi romà. De fet, el seu gran rei, Teodoric, era també cònsol de Roma. Els ostrogots van envair part d'Itàlia i la Gàl·lia, però van ser derrotats per les tropes bizantines.

El seu déu tutelar era el senyor de la guerra, una figura que els romans van identificar amb Mart. Com a cultura, van assimilar molts elements romans. Parlaven la llengua gòtica, avui dia extinta, però de gran influència en altres idiomes europeus.

Els ostrogots van constituir un vast regne a l'est del riu Dnièster, a les terres al voltant del mar Negre (el que avui és part de l'actual Ucraïna i Bielorússia). Els visigots van ser els gots de l'Occident, i el seu domini territorial s'estenia des del Dniéster fins al Danubi.

Els ostrogots van estar sotmesos als huns des del 375, en què vencen el rei Hermanaric, fins a la mort d'Àtila, ocorreguda el 453, quan van recobrar la seva independència i es van establir com un poble federat de Roma. Posteriorment, es van unir a altres gots que havien fugit de les seves terres a l'arribada dels huns. En el 474 en va ser triat rei Teodoric, el més conegut dels monarques ostrogots. Hi va haver diversos períodes de guerres i treves entre ell i l'emperador bizantí Zenó. El 488, Teodoric va envair Itàlia i el 493 va derrotar i va donar mort, a Adda, Odoacre, rei dels hèruls.

Després de la seva mort en el 526, la situació es va tornar tan violenta que en el 535 l'emperador bizantí Justinià I va enviar el seu general Belisari en contra dels exèrcits ostrogots a Itàlia. La superioritat de l'exèrcit bizantí va ser la clau per a l'extermini i l'aixafament de la resistència ostrogoda.

Aquest poble va ser finalment assimilat en forma gradual per altres tribus germàniques, com ara els vàndals i els francs.

Altres idiomes
aragonés: Ostrogodos
العربية: قوط شرقيون
asturianu: Ostrogodos
azərbaycanca: Ostroqotlar
беларуская: Остготы
български: Остготи
brezhoneg: Ostrogoted
čeština: Ostrogóti
Чӑвашла: Остготсем
Cymraeg: Ostrogothiaid
Deutsch: Ostgoten
Ελληνικά: Οστρογότθοι
English: Ostrogoths
Esperanto: Ostrogotoj
eesti: Idagoodid
euskara: Ostrogodo
français: Ostrogoths
galego: Ostrogodos
hrvatski: Istočni Goti
հայերեն: Օստգոթեր
Bahasa Indonesia: Ostrogoth
italiano: Ostrogoti
日本語: 東ゴート族
ქართული: ოსტგუთები
한국어: 동고트인
Latina: Ostrogothi
Lingua Franca Nova: Ostrogoto
lumbaart: Ostrogoti
lietuvių: Ostgotai
latviešu: Ostgoti
македонски: Остроготи
Bahasa Melayu: Ostrogoth
Mirandés: Ostrogodos
Plattdüütsch: Ostgoten
Nederlands: Ostrogoten
norsk nynorsk: Austgotarar
norsk: Østgotere
occitan: Ostrogòt
polski: Ostrogoci
português: Ostrogodos
română: Ostrogoți
русский: Остготы
sicilianu: Ostrogoti
Scots: Ostrogoths
srpskohrvatski / српскохрватски: Ostrogoti
Simple English: Ostrogoths
slovenčina: Ostrogóti
српски / srpski: Остроготи
svenska: Ostrogoter
Türkçe: Ostrogotlar
татарча/tatarça: Остготлар
українська: Остготи
oʻzbekcha/ўзбекча: Ostgotlar
Tiếng Việt: Người Ostrogoth
吴语: 东哥特人
中文: 東哥德人
粵語: 東哥德人