Orfebreria

Infotaula ocupacióOrfebreria
Tipus d'ocupació
arts visuals
Modifica dades a Wikidata
Collaret micènic, segle XII aC

L'orfebreria és l'ofici de treballar els metalls preciosos, especialment l'or. Correntment, l'orfebreria i l'argenteria són considerades com una mateixa cosa, car comprenen gairebé els mateixos processos i les respectives històries són pràcticament indissociables. [1] El mot prové del llatí auri ('or') i faber ('fabricador'). Dins d'una concepció actual el concepte d'orfebreria és considerada sinònim d'argenteria. Concretament, a Catalunya la paraula argenter va prevaler des dels orígens medievals fins a l'inici del segle XX, moment en què s'anà generalitzant la paraula orefebre. Cal remarcar que actualment a les terres catalanes, les formes més tradicionals són les d'"argenter" i "joier", les quals donaren nom a les cofraries d'origen medieval. [2]

Els metalls que constituïxen els objectes d'orfebreria pròpiament dits són eminentment la plata i l' or, o bé una barreja d'ambdós, que a l'antiguitat es deia electró. Amb aquests metalls es fabriquen, ja des de la prehistòria, [3] utensilis molt variats com atuells, peces d'adorn, joies, monedes, i estàtues seguint l'estil, l'ornamentació i el gust propis de l'època i de la nació que els elabora, com pot observar-se recorrent les principals civilitzacions.

Les tècniques emprades en el treball de l'or van ser molt senzilles a l'inici. El batut en fred proporcionava làmines i fils que podien adoptar formes diferents. Posteriorment, però encara en una època primerenca, es van utilitzar tècniques com la fusió. Els avenços tècnics van suposar una diversificació de les formes.

A la península Ibèrica, a partir del bronze final es documenten les peces compostes i els primers aliatges voluntaris.

Tècniques de fabricació

  • Repusssatge, o *repussat (castellanisme per l'ús del sufix -at (castellanisme per l'ús del sufix -at [4]) i *repujat (castellanisme ras i curt): és una tècnica que aprofita la mal·leabilitat dels metalls. El repussatge es fonamenta donant forma a una planxa de metall a cops de martell al seu revers.
  • Cisellatge, cisellada o *cisellat (castellanisme per l'ús del sufix -at): es basa en la realització de motius a cops de martell damunt d’un cisell o bé amb punxons que permetin de corbar el metall sobre si mateix i definir esquerdes profundes a partir del revers, perquè surtin a l'anvers. Si la peça es treballa per l'anvers sobre un cos ja en relleu, es tracta d'un «embotit», tècnica que requereix treballar sobre un suport tou encara que consistent perquè la làmina es mantingui fixa.
  • Puntejament, puntejatge o *puntejat (castellanisme per l'ús del sufix -at): es realitza mitjançant un punxó i un martell, l'ornamentació sol ser a base de línies i punts.
  • Gravadura, gravat (castellanisme per l'ús del sufix -at): S'aconsegueix mitjançant la incisió amb un burí sobre la peça i sota un suport ferm que retingui l'objecte.
  • Retallatge, retallament, retallada, *retallat (castellanisme per l'ús del sufix -at): el tallat es realitza amb un simple doblegament, marcant la línia de tall amb una incisió.
  • Perforació, colament, colada, *colat(castellanisme per l'ús del sufix -at): es tracta de fer forats per a travessar la làmina fent motius decoratius.
  • Brunyiment, brunyida, *brunyit (castellanisme per l'ús del sufix -at): polimentació d’una superfície de metall per a obtenir brillantor. Es fa amb abrasius o fregant amb matèries molt suaus com el feltre.
  • Tornejament o *tornejat (castellanisme per l'ús del sufix -at): es col·loca la planxa metàl·lica sobre un eix que gira i s’aplica pressió amb una eina per a fer que la làmina es doblegui i poder-li donar forma.
Altres idiomes
asturianu: Orfebrería
беларуская: Злотніцтва
български: Златарство
español: Orfebrería
français: Orfèvrerie
galego: Ourivaría
italiano: Oreficeria
Nederlands: Edelsmeedkunst
polski: Złotnictwo
português: Ourivesaria
русский: Ювелирика
українська: Золотарство