Napolità

Infotaula de llenguaNapolità
Napulitano
Neapolitan language.jpg
Tipussubjecte–verb–objecte i llengua sil·làbica
Parlants
7,8 milions principalment a Campània (Itàlia)
Parlants nadius7.500.000
Parlat aItàlia
Oficial ano té cap mena de reconeixement oficial
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües italooccidentals
llengües italoromàniques
llengües italo-romanes centromeridionals
dialectes del sud d'Itàlia
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí
Institució de normalitzaciósense regulació
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable
Codis
ISO 639-1nap
ISO 639-2nap
ISO 639-3nap
SILnap
Glottologneap1235
UNESCO1022
IETFnap
Modifica les dades a Wikidata

El napolità (napulitano) és una llengua romànica parlada a la Campània (Itàlia) i en algunes regions veïnes. Encara que sovint es parla del napolità com un dialecte, la major part dels lingüistes el considera una llengua de per si. Es parla a Campània i més concretament a la ciutat de Nàpols i el seu immediat radi d'influència.

La llengua napolitana comprèn una varietat de dialectes centremeridionals, els quals presenten una sèrie de similituds (però també moltes diferències). Algunes fonts, com Ethnologue, inclouen dins del mateix grup lingüístic napolitanocalabrès[1] els dialectes del sud del Laci, del sud de Marche, Abruzzi, Molise, Basilicata, del nord de Calàbria, i del nord i el centre de Puglia, fins a uns set milions de parlants nadius teòrics.

Aquestes afirmacions, d'altra banda, resulten inacceptables per a aquells que mantenen que els dialectes locals parlats fora de la Campània (i àdhuc fora de l'àrea directa de Nàpols) no poden ser assimilats sota el nom de napolità.

Generalment, tots aquests dialectes són mútuament intel·ligibles, però han caigut en el localisme víctimes de la diglòssia d'una llengua sense prestigi respecte a l'italià estàndard.

Siga com siga, ha sigut la riquesa gramatical, lèxica i sintàctica mateixa del napolità el que ha motivat que la UNESCO fes bona la definició de llengua napolitana.

Històricament, el napolità havia estat llengua oficialitzada del Regne de Nàpols des de 1442 per decret d'Alfons I de Nàpols. El 1554, el cardenal Girolamo Seripando va fer-lo substituir pel toscà o italià.[2]

En la literatura popular, el personatge per excel·lència de la faula napolitana és Pulcinella, un personatge còmic, epicuri i ambigu sexualment, que ridiculitza els poderosos.

Actualment, la llengua napolitana és viva sobretot en el món de la cançó; la canzone napoletana, amb exemples coneguts mundialment com 'O sole mio, 'O surdato 'nnammurato o Funiculì funiculà.

Altres idiomes
Afrikaans: Napolitaans
አማርኛ: ናፖሊታንኛ
العربية: لغة نابولية
تۆرکجه: ناپولی دیلی
Boarisch: Napulitano
žemaitėška: Neapoulėitiu kalba
беларуская (тарашкевіца)‎: Нэапалітанская мова
brezhoneg: Napolitaneg
qırımtatarca: Neapolitan tili
čeština: Neapolština
emiliàn e rumagnòl: Napulitàṅ
Esperanto: Napola lingvo
euskara: Napoliera
estremeñu: Luenga napolitana
français: Napolitain
Gaelg: Naaplish
客家語/Hak-kâ-ngî: Napoli-ngî
עברית: נפוליטנית
Bahasa Indonesia: Bahasa Napolitan
日本語: ナポリ語
한국어: 나폴리어
kurdî: Napolî
Napulitano: Lengua napulitana
Nederlands: Napolitaans
occitan: Napolitan
Papiamentu: Napolitano
Piemontèis: Lenga napoletan-a
پنجابی: ناپولیٹان
português: Língua napolitana
svenska: Neapolitanska
Türkçe: Napolice
ئۇيغۇرچە / Uyghurche: نېئاپول تىلى
Tiếng Việt: Tiếng Napoli
Bân-lâm-gú: Napoli-gí
粵語: 拿玻里文