Monestir de Santa Maria de Bonrepòs

Infotaula d'edifici
Monestir de Bonrepòs
Mas de Sant Blai (antic monestir de Bon Repós).jpg
Dades bàsiques
Tipus monestir i masia
Construït XIII
Característiques
Estil Obra popular
Altitud 549 m
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Priorat
Municipi la Morera de Montsant
Localització Barranc de Sant Blai. La Morera de Montsant (Priorat)

41° 15′ 43″ N, 0° 51′ 21″ E / 41° 15′ 43″ N, 0° 51′ 21″ E / 41.26199; 0.85591
Bé inventariat
Identificador 11314
Modifica dades a Wikidata

L'antic Monestir de Santa Maria de Bonrepòs o Monestir de Bonrepòs, actualment Mas de Sant Blai, fou una comunitat monàstica erigida a la Morera de Montsant ( Priorat).

Història

El 1170 Albert de Castellvell féu donació del terme a Arnau de Salflores, el qual edificà a la part oriental del poble un monestir que s'anomenà "de Bonrepòs" i on s'aplegaren diversos ermitans dels voltants.

Pocs anys després, el terme tornava a mans del rei Alfons I, el qual el cedí novament a la seva esposa Sança de Castella el 1174. La sobirania en feia donació a favor de R. Obach, per retornar posteriorment altra vegada a Bonrepòs i al rei.

L' arquebisbe de Tarragona Ramon de Rocabertí autoritzà l'any 1210 la constitució d'una comunitat femenina al poble, la qual es traslladà a Bonrepòs el 1215 a l'haver-se produït el trasllat dels monjos a la nova cartoixa de Poboleda.

En fou abadessa i hi fou soterrada el 1429 la reina vídua Margarida de Prades.

El 1462, es produí l'abandonament definitiu del monestir per la manca de monges.

Després del litigi entre Escaladei i Santes Creus a meitats del segle xv l'edificació fou atorgada a la Cartoixa d'Escaladei, que va emprar-lo com a granja; a Santes Creus foren donats els béns esparsos, els objectes de culte i l'arxiu. [1]

L'any 1817 els cartoixans construïren sobre les restes del monestir un mas. Un cop esdevinguda de propietat privada es continuà amb treballs de conreu fins que s'abandonà sembla que a mitjans del segle xx. El seu ús i propietat des d'aleshores estan cedits a ICONA, on fa treballs de repoblació forestal. [1]