Mode

El mode és un aspecte de la conjugació verbal que indica l'actitud del parlant respecte al grau de realitat del que expressa. Pot estar codificat mitjançant desinències verbals o paraules que modifiquen el sentit de la paraula-base. No totes les llengües tenen els mateixos modes (hi ha idiomes amb setze modes diferents i d'altres que no tenen aquesta distinció com a característica rellevant a la seva gramàtica) i quan dues llengües tenen el mateix mode, no sempre l'empren de forma idèntica.

Els primers tipus de modes parlen del que és o es dóna a la realitat, com per exemple el mode indicatiu. Després hi ha els modes hipotètics o irreals, com el condicional, el subjuntiu o l'eventiu. També es pot parlar de modes deòntics, que parlen del que haurien de ser les coses, com l'imperatiu, l'optatiu o el desideratiu. Per últim, hi ha una sèrie de modes epistèmics, que inclouen el lògic o veritatiu, el declaratiu, l'interrogatiu o l'energètic, entre d'altres.

  • en català

En català

En català hi ha tres modes principals: indicatiu, subjuntiu i imperatiu. Els dubtes i inferències s'expressen amb la combinació de diferents temps verbals i l'actitud bàsica a partir de la modalitat oracional, que va acompanyada per la preferència d'uns certs modes i una entonació característica. És una llengua simple, doncs, pel que fa al mode, encara que només n'ha perdut un respecte a les llengües indoeuropees antigues (el mode optatiu).

Altres idiomes
Чӑвашла: Тайăлни
dansk: Modus
Esperanto: Gramatika modo
español: Modo gramatical
eesti: Kõneviis
suomi: Tapaluokka
français: Mode (grammaire)
magyar: Igemód
Bahasa Indonesia: Modus
íslenska: Hættir sagna
日本語: 法 (文法)
la .lojban.: gerna selcni
қазақша: Рай
한국어: 서법
lietuvių: Nuosaka
Nederlands: Wijs
norsk nynorsk: Modus
português: Modo verbal
davvisámegiella: Vuohki (giellaoahpalaš)
slovenščina: Glagolski naklon
svenska: Modus
Türkçe: Kip
українська: Спосіб дієслова
中文: 语气