Manon

Infotaula de composicióManon
Manonlescaut1.jpg
Forma musicalòpera
CompositorJules Massenet
LlibretistaHenri Meilhac i Philippe Gille
Llengua originalfrancès
Font literàriaL'histoire du chevalier des Grieux et de Manon Lescaut d'Antoine François Prévost (Antoine François Prévost)
Composició1882-1884
GènereOpéra-comique
Actescinc
Personatges
  • Manon Lescaut (soprano)
  • El cavaller des Grieux (tenor)
  • Lescaut, cosí de Manon (baríton)
  • Guillot de Morfontaine, un noble (tenor)
  • Monsieur de Brétigny (baríton)
  • El Comte des Grieux, pare del cavaller (baix
  • Poussette, una actriu (soprano)
  • Javotte, una actriu (mezzosoprano)
  • Rosette, una actriu (mezzosoprano)
Estrena
Data19 de gener de 1884
EscenariTeatre Nacional de l'Opéra-Comique de París,
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu29 de desembre de 1894 (estrena a Espanya)
Més informació
IMSLPFitxa
Modifica les dades a Wikidata

Manon és una opéra-comique en cinc actes de Jules Massenet amb llibret francès d'Henri Meilhac i Philippe Gille, basat en L'histoire du chevalier des Grieux et de Manon Lescaut (1731) de l'Abat Prévost. Va ser estrenada al Teatre Nacional de l'Opéra-Comique de París el 19 de gener de 1884.

Manon és considerada l'òpera més cèlebre, al costat de Thaïs i Werther, de Jules Massenet, que quan la va compondre encara no era un compositor famós. Tot i que l'estrena va ser un èxit, la crítica li va donar una acollida més aviat freda. Tot i això, pocs anys més tard, l'òpera es va fer molt coneguda. Des del punt de vista musical pot ser considerada l'obra més completa de Massenet i és que s'hi barregen diversos gèneres musicals: des del melodramàtic fins al còmic, el líric a l'íntim i el tràgic. A més, el compositor francès va aconseguir oferir-hi el millor del seu art, assenyalant el cim del romanticisme musical francès.[1]

Manon és una de les òperes més populars i representades de Massenet, havent mantingut una posició destacada en el repertori operístic des de l'estrena. L'any 1952 a París, Manon va aconseguir arribar a la representació número 2.000.[1] Es considera un dels exemples més representatius de l'encís i la vitalitat de la música i la cultura en general del París de la Belle Époque. La cantant que va estrenar el paper de Manon fou Marie Heilbron. Altres intèrprets destacades han estat Sybil Sanderson (la favorita de Massenet), Fanny Heldy, Bidu Sayão, Victòria dels Àngels, Beverly Sills, Renée Fleming, i més recentment Anna Netrebko.

Altres idiomes
čeština: Manon (Massenet)
Ελληνικά: Μανόν
English: Manon
español: Manon
eesti: Manon
français: Manon (opéra)
hrvatski: Manon
հայերեն: Մանոն
한국어: 마농
Nederlands: Manon (opera)
polski: Manon
português: Manon
srpskohrvatski / српскохрватски: Manon
Simple English: Manon
slovenščina: Manon (opera)
svenska: Manon (opera)
українська: Манон
Tiếng Việt: Manon