Múscul milohioïdal

Infotaula taxonòmicaMilohioïdal
Mylohyoid muscle.PNG
Els músculs del coll (vista anterior). El múscul milohioïdal en vermell.
Gray1195.png
Superfície del coll, vista anterior. El múscul milohioïdal apareix a la dreta (el segon des de dalt).
Detalls
LlatíMusculus mylohyoideus
OrigenEn la línia milohioïdal de la mandíbula.[1]
InsercióEn el rafe mediana i el cos de l'os hioide.[1]
InnervacióBranca milohioïdal del nervi dental inferior.[1]
AccionsEleva l'os hioide i la llengua, i deprimeix la mandíbula.[1]
Identificadors
TAA04.2.03.006
FMA46320 : multiaxialjeràrquic
Recursos externs
Grayp.393
Termes anatòmics dels músculs
Modifica dades a Wikidata

El múscul milohioïdal (musculus mylohyoideus),[nota 1] està situat per sobre del ventre anterior del digàstric. És un múscul aplanat i irregularment quadrilàter, que constitueix amb el mateix múscul del costat oposat la base de la boca.[2]:987[3]:212 Té el seu origen, per dalt, en la línia obliqua interna o línia milohioïdal de la mandíbula. Des d'allà els seus fascicles es dirigeixen cap avall i endins, cap a la línia mitjana, i s'insereixen:

  • Els fascicles posteriors, en el mateix os hioide -a la cara anterior-.
  • Els fascicles anteriors, en el rafe aponeuròtic central (línia blanca suprahioïdal), que s'estén des d'aquest os fins a la símfisi mentoniana. No és estrany veure alguns feixos del milohioïdal que, sense interrupció, passen d'un costat a l'altre.

Cal observar en el milohioïdal una cara superficial, una cara profunda i una vora posterior.

  • La seva cara superficial o inferior està coberta pel ventre anterior del digàstric, per la glàndula submandibular i pel platisma.
  • La seva cara profunda o superior, envolta el costat de la boca, i es relaciona amb els músculs estiloglòs, hioglòs, geniohioïdal, els nervis lingual i hipoglòs major, el conducte de Wharton, la glàndula sublingual i, en alguns punts, amb la mucosa de la boca.

La vora posterior, recolzat sobre l'hipoglòs, està embolcallat per la glàndula submandibular i envoltat de baix a dalt pel conducte de Wharton.

Està irrigat principalment per l'artèria submentoniana, per l'artèria milohioïdal –una branca de l'artèria alveolar inferior– i, de manera inconstant, per petites branques del lingual. Està innervat pel nervi milohioïdal, branca de l'alveolar inferior, que distribueix múltiples fibres nervioses per la cara inferior del múscul. el nervi milohioïdal dóna innervació motora al múscul.[2]:987

El milohioïdal eleva el cos de l'os hioide, la base de la boca i la llengua, i pot aplicar fortament la llengua contra el paladar, exercint d'aquesta manera un paper important en el primer moments de la deglució i en la parla.[4] Quan altres músculs fixen l'os hioide, llavors el milohioïdal deprimeix la mandíbula.[2]:987