Múscul milohioïdal

Milohioïdal
Els músculs del coll (vista anterior). El múscul milohioïdal en vermell.
Superfície del coll, vista anterior. El múscul milohioïdal apareix a la dreta (el segon des de dalt).
Detalls
Llatí	Musculus mylohyoideus
Origen	En la línia milohioïdal de la mandíbula.[1]
Inserció	En el rafe mediana i el cos de l'os hioide.[1]
Innervació	Branca milohioïdal del nervi dental inferior.[1]
Accions	Eleva l'os hioide i la llengua, i deprimeix la mandíbula.[1]
Identificadors
Gray	p.393
Dorlands /Elsevier	m_22/12549818
TA	A04.2.03.006
FMA	46320
Termes anatòmics dels músculs

El múscul milohioïdal (musculus mylohyoideus),^{[nota 1]} està situat per sobre del ventre anterior del digàstric. És un múscul aplanat i irregularment quadrilàter, que constitueix amb el mateix múscul del costat oposat la base de la boca.^{[2]:987[3]:212} Té el seu origen, per dalt, en la línia obliqua interna o línia milohioïdal de la mandíbula. Des d'allà els seus fascicles es dirigeixen cap avall i endins, cap a la línia mitjana, i s'insereixen:

• Els fascicles posteriors, en el mateix os hioide -a la cara anterior-.
• Els fascicles anteriors, en el rafe aponeuròtic central (línia blanca suprahioïdal), que s'estén des d'aquest os fins a la símfisi mentoniana. No és estrany veure alguns feixos del milohioïdal que, sense interrupció, passen d'un costat a l'altre.

Cal observar en el milohioïdal una cara superficial, una cara profunda i una vora posterior.

• La seva cara superficial o inferior està coberta pel ventre anterior del digàstric, per la glàndula submandibular i pel platisma.
• La seva cara profunda o superior, envolta el costat de la boca, i es relaciona amb els músculs estiloglòs, hioglòs, geniohioïdal, els nervis lingual i hipoglòs major, el conducte de Wharton, la glàndula sublingual i, en alguns punts, amb la mucosa de la boca.

La vora posterior, recolzat sobre l'hipoglòs, està embolcallat per la glàndula submandibular i envoltat de baix a dalt pel conducte de Wharton.

Està irrigat principalment per l'artèria submentoniana, per l'artèria milohioïdal –una branca de l'artèria alveolar inferior– i, de manera inconstant, per petites branques del lingual. Està innervat pel nervi milohioïdal, branca de l'alveolar inferior, que distribueix múltiples fibres nervioses per la cara inferior del múscul. el nervi milohioïdal dóna innervació motora al múscul.^[2]:987

El milohioïdal eleva el cos de l'os hioide, la base de la boca i la llengua, i pot aplicar fortament la llengua contra el paladar, exercint d'aquesta manera un paper important en el primer moments de la deglució i en la parla.^[4] Quan altres músculs fixen l'os hioide, llavors el milohioïdal deprimeix la mandíbula.^[2]:987