Lluna
English: Moon

Aquest article tracta sobre el satèl·lit de la Terra. Vegeu-ne altres significats a «Lluna (desambiguació)».
Planeta extrasolarLluna
  Símbol lunar
Lluna plena
Designacions
Adjectiu
  • lunar
  • selènic
Periapsi 362.600 km
(356.400–370.400 km)
Apogeu405.400 km
(404.000–406.700 km)
Semieix major 384.399 km  (0,00257 AU)[1]
Excentricitat 0,0549 [1]
Període orbital
27,321582 d
(27 d 7 h 43,1 min[1])
Període sinòdic
29,530589 d
(29 d 12 h 44 min 2,9 s)
Velocitat orbital mitjana 1,022 km/s
Inclinació 5,145° respecte a l'eclíptica[2][a]
Longitud del node ascendent
Regressió d'una revolució en 18,6 anys
Argument del periàpside
Progressió d'una revolució en 8,85 anys
Satèl·lit de Terra
Característiques físiques
Radi mitjà 1.737,10 km  (0,273 Terres)[1][web 1]
Radi equatorial 1.738,14 km  (0,273 Terres)[web 1]
Radi polar 1.735,97 km  (0.273 Terres)[web 1]
Aplatiment 0,00125
Circumferència 10.921 km (equatorial)
Àrea de superfície 3,793×107
 km²
  (0,074 Terres)
Volum 2,1958×1010
 km3
  (0,020 Terres)
Massa 7,3477×1022
 kg
  (0,012300 Terres[1])
Densitat mitjana 3,3464 g/cm3[1]
Gravetat a la
superfície equatorial
1,622 m/s2  (0,1654 g)
Velocitat d'escapament2,38 km/s
Període de rotació sideral 27,321582 d  (síncrona)
Velocitat de rotació equatorial 4,627 m/s
Obliqüitat 1,5424° respecte a l'eclíptica
6,687° respecte al pla orbital[2]
Albedo0,136[3]
Temp. de superfície
   Equador
   85°N [4]
minímmitjanamàxim
100 K220 K390 K
70 K130 K230 K
Magnitud aparent −2,5 a −12,9[b]
−12,74  (lluna plena mitjana)[web 1]
Diàmetre angular 29,3 a 34,1 minuts d'arc[web 1][c]
Atmosfera[5]
Pressió superficial 10−7 Pa  (dia)
10−10 Pa  (nit)[d]
Composició

La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra.[e][f][6] Encara que no és el satèl·lit més gran del sistema solar, és el més gran en proporció a la mida del cos que orbita (el seu primari) [g] i, després del satèl·lit de Júpiter Io, és el segon satèl·lit més dens dels satèl·lits dels quals se'n coneix la densitat.

La Lluna, tintada de vermell i taronja, tal com es veu des de la Terra durant un eclipsi lunar

La Lluna es troba en rotació síncrona amb la Terra: sempre li mostra la mateixa cara, amb la seva cara visible marcada pels foscs mars volcànics que emplenen les valls entre els brillants altiplans de l'escorça i els prominents cràters d'impacte. És l'objecte més lluminós del cel després del Sol. Encara que apareix com un cos d'un blanc molt brillant, la seva superfície és fosca i d'una reflectància tan sols una mica superior a la de l'asfalt. La seva prominència en el cel i el seu cicle regular de fases l'han convertida, des de l'antiguitat, en una important influència cultural sobre el llenguatge, el calendari, l'art i la mitologia. La influència gravitatòria de la Lluna produeix les marees oceàniques i el petit allargament del dia. La distància orbital actual del satèl·lit és, actualment, d'unes trenta vegades el diàmetre terrestre, la qual cosa li confereix una mida aparent al cel aproximadament igual que la del Sol; aquest fet li permet cobrir el Sol gairebé completament de manera precisa durant un eclipsi solar. La distància lineal de la Terra a la Lluna augmenta actualment a un ritme de 3,82±0,07 cm per any.

Es creu que la Lluna es va formar fa uns 4.500 milions d'anys, no gaire més tard que la Terra. Encara que s'han proposat moltes hipòtesis pel que fa al seu origen, la teoria més acceptada a l'actualitat és que la Lluna és un producte de les restes d'un impacte gegantí entre la Terra i un cos de la mida de Mart.

La Lluna és l'únic cos celeste, a part de la Terra, que els humans han trepitjat mai. El Programa Luna de la Unió Soviètica va ser el primer a arribar a la Lluna amb una nau espacial no tripulada l'any 1959. D'altra banda, el Programa Apollo de la NASA dels Estats Units ha estat l'únic que va aconseguir portar-hi missions tripulades, començant per l'Apollo 8 el 1968 i continuant amb sis aterratges tripulats entre 1969 i 1972, el primer dels quals l'Apollo 11. Aquestes missions van retornar amb més de 380 kg de roques lunars, que van ser utilitzades per a comprendre millor l'origen del satèl·lit, la formació de la seva estructura interna i la seva història subseqüent.

Després de la missió Apollo 17 del 1972, la Lluna tan sols ha estat visitada per naus no tripulades, la majoria de les quals han estat missions orbitals. Des del 2004, el Japó, la Xina, l'Índia, els Estats Units i l'Agència Espacial Europea han enviat naus en òrbita lunar que han contribuït a confirmar la descoberta de gel lunar en cràters permanentment a l'ombra als pols, i també confinat dins de la regolita lunar. L'era post-Apollo també ha vist dues missions amb astromòbils: la missió soviètica final Lunokhod del 1973 i la missió xinesa Chang'e 3, la qual va desplegar el seu astromòbil Yutu el 14 de desembre del 2013.

S'han planejat futures missions tripulades a la Lluna, finançades tant per governs com per fons privats. La Lluna roman, gràcies a l'empara del tractat de l'espai exterior, un indret lliure d'exploració per a totes les nacions per a propòsits pacífics.

Altres idiomes
Аҧсшәа: Амза
Afrikaans: Maan
Alemannisch: Mond
አማርኛ: ጨረቃ
aragonés: Luna
Ænglisc: Mōna
العربية: القمر
ܐܪܡܝܐ: ܣܗܪܐ
مصرى: قمر
অসমীয়া: চন্দ্ৰ
asturianu: Lluna
azərbaycanca: Ay
تۆرکجه: آی
башҡортса: Ай (юлдаш)
Bali: Bulan
Boarisch: Mond
žemaitėška: Mienolis
беларуская (тарашкевіца)‎: Месяц (спадарожнік)
български: Луна
भोजपुरी: चंद्रमा
Banjar: Bulan
বাংলা: চাঁদ
བོད་ཡིག: ཟླ་བ།
brezhoneg: Loar
буряад: Һара
Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄: Nguŏk-giù
Tsetsêhestâhese: Taa'é-eše'he
کوردی: مانگ
corsu: Luna
qırımtatarca: Ay (kök cismi)
čeština: Měsíc
kaszëbsczi: Miesądz
словѣньскъ / ⰔⰎⰑⰂⰡⰐⰠⰔⰍⰟ: Мѣсѧць
Cymraeg: Lleuad
dansk: Månen
Deutsch: Mond
डोटेली: चन्द्रमा
ދިވެހިބަސް: ހަނދު
Ελληνικά: Σελήνη
emiliàn e rumagnòl: Lónna
English: Moon
Esperanto: Luno
español: Luna
eesti: Kuu
euskara: Ilargia
estremeñu: Luna
فارسی: ماه
Fulfulde: Lewru
suomi: Kuu
Võro: Kuu
føroyskt: Mánin
français: Lune
arpetan: Lena
Nordfriisk: Moune
furlan: Lune
Gaeilge: An Ghealach
贛語: 月光
Gàidhlig: Gealach
galego: Lúa
Avañe'ẽ: Jasy
ગુજરાતી: ચંદ્ર
Gaelg: Yn Eayst
Hausa: Wata
客家語/Hak-kâ-ngî: Ngie̍t-khiù
Hawaiʻi: Mahina
עברית: הירח
हिन्दी: चन्द्रमा
Fiji Hindi: Chandarma
hrvatski: Mjesec
hornjoserbsce: Měsačk
Kreyòl ayisyen: Lalin
magyar: Hold
հայերեն: Լուսին
Արեւմտահայերէն: Լուսին
interlingua: Luna
Bahasa Indonesia: Bulan
Interlingue: Lune
ꆇꉙ:
Ilokano: Bulan
ГӀалгӀай: Бутт (новкъар)
Ido: Luno
íslenska: Tunglið
italiano: Luna
ᐃᓄᒃᑎᑐᑦ/inuktitut: ᑕᖅᑭᖅ
日本語:
Patois: Muun
la .lojban.: lunra
Jawa: Rembulan
ქართული: მთვარე
Qaraqalpaqsha: Ay
Taqbaylit: Ayyur (amtiweg)
Адыгэбзэ: Мазэ
Kabɩyɛ: Fenaɣ
қазақша: Ай (серік)
kalaallisut: Qaammat
ភាសាខ្មែរ: ព្រះច័ន្ទ
ಕನ್ನಡ: ಚಂದ್ರ
한국어:
Перем Коми: Тӧлісь
कॉशुर / کٲشُر: ज़ून
Ripoarisch: Moond (Ääd)
kurdî: Heyv
коми: Тӧлысь
kernowek: Loor
Кыргызча: Ай
Latina: Luna
Ladino: Luna
Lëtzebuergesch: Äerdmound
лезги: Варз
Lingua Franca Nova: Luna
Limburgs: Maon
Ligure: Lunn-a
lumbaart: Lüna
lietuvių: Mėnulis
latviešu: Mēness
мокшень: Ков
Malagasy: Volana
македонски: Месечина
മലയാളം: ചന്ദ്രൻ
монгол: Сар
मराठी: चंद्र
Bahasa Melayu: Bulan (satelit)
Malti: Qamar
Mirandés: Luna
မြန်မာဘာသာ: လ (ကမ္ဘာရံဂြိုဟ်)
Dorerin Naoero: Maraman
Nāhuatl: Metztli
Napulitano: Luna
Plattdüütsch: Maand (Eer)
Nedersaksies: Maone (eerde)
नेपाली: चन्द्रमा
नेपाल भाषा: तिमिला
Nederlands: Maan
norsk nynorsk: Månen
norsk: Månen
Novial: Lune
Nouormand: Leune
Diné bizaad: Ooljééʼ
occitan: Luna
ଓଡ଼ିଆ: ଜହ୍ନ
ਪੰਜਾਬੀ: ਚੰਦਰਮਾ
Kapampangan: Bulan
polski: Księżyc
Piemontèis: Lun-a
پنجابی: چن
Ποντιακά: Φέγγος
پښتو: سپوږمۍ
português: Lua
Runa Simi: Killa
rumantsch: Glina
romani čhib: Chhon (chereski)
română: Luna
armãneashti: Lunâ
русский: Луна
русиньскый: Місяць (сателіт)
संस्कृतम्: चन्द्रः
саха тыла: Ый
ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ: ᱧᱤᱫᱟᱹ ᱪᱟᱸᱫᱚ
sardu: Luna
sicilianu: Luna
Scots: Muin
سنڌي: چنڊ
davvisámegiella: Mánnu
srpskohrvatski / српскохрватски: Mjesec
Simple English: Moon
slovenčina: Mesiac
slovenščina: Luna
Soomaaliga: Bil
shqip: Hëna
српски / srpski: Месец
Seeltersk: Moune
svenska: Månen
Kiswahili: Mwezi
ślůnski: Mjeśůnczek
தமிழ்: நிலா
ತುಳು: ಚಂದ್ರೆ
తెలుగు: చంద్రుడు
тоҷикӣ: Моҳтоб
Türkmençe: Aý (hemra)
Türkçe: Ay
татарча/tatarça: Ай (иярчен)
тыва дыл: Ай
українська: Місяць (супутник)
اردو: چاند
oʻzbekcha/ўзбекча: Oy
vèneto: Łuna
vepsän kel’: Kudmaine
Tiếng Việt: Mặt Trăng
West-Vlams: Moane
Volapük: Mun
walon: Lune
吴语: 月球
მარგალური: თუთა (ალმაშარე)
ייִדיש: לבנה
Yorùbá: Òṣùpá
Vahcuengh: Ronghndwen
Zeêuws: Maen (Aerde)
中文: 月球
文言:
Bân-lâm-gú: Goe̍h-niû
粵語: 月光
isiZulu: Inyanga