Llengües romàniques

Infotaula de família lingüísticaLlengües romàniques
Tipusfamília lingüística
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües itàliques
Subdivisions
llengües italooccidentals
llengües romàniques orientals
Distribució geogràfica
Map-Romance Language World.svg
Codis
ISO 639-2roa
Codi Glottologroma1334
Modifica les dades a Wikidata
Mapa de les llengües romàniques d'Europa.

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com a oposat al llatí clàssic i literari). Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les llengües indoeuropees. La disciplina que estudia les llengües romàniques és la romanística.[1] Aquestes llengües es parlaven i es continuen parlant en un territori que rep el nom de Romània, i que actualment cobreix majoritàriament el sud europeu de l'antic Imperi Romà; els termes "romà/na" i "Romània" procedeixen efectivament de l'adjectiu llatí romanus: es considerava que els seus parlants empraven una llengua presa de la dels romans, per oposició a altres llengües presents en els territoris de l'antic Imperi, com el fràncic a França, llengua dels francs pertanyent a la família de les llengües germàniques.

El primer escrit en què es troba el terme romà, d'una forma o una altra, referit a una llengua romànica, es remunta al concili de Tours, l'any 813. És a partir d'aqueix concili que es considera que la primera llengua vulgar es distingeix del llatí, i es designa en efecte com una llengua a banda. Es tracta d'una forma de protofrancès, que rep el nom de rustica romana lingua o roman. No obstant això, en els Cartularis de Valpuesta, hi ha un text anterior que data de l'any 804, escrit en un castellà molt primitiu.

L'evolució del llatí vulgar cap a les llengües romàniques es data grosso modo de la manera següent:

  1. Entre el 200 aC i 400 dC aproximadament: diferents formes de llatí vulgar.
  2. Entre 500 i 600: aquestes formes comencen a distingir-se entre si.
  3. A partir de 800: es reconeix l'existència de les llengües romàniques.
Altres idiomes
Afrikaans: Romaanse tale
Alemannisch: Romanische Sprachen
aragonés: Luengas romances
العربية: لغات رومنسية
azərbaycanca: Roman dilləri
Bikol Central: Mga Latin
беларуская: Раманскія мовы
беларуская (тарашкевіца)‎: Раманскія мовы
български: Романски езици
brezhoneg: Yezhoù romanek
bosanski: Romanski jezici
словѣньскъ / ⰔⰎⰑⰂⰡⰐⰠⰔⰍⰟ: Романьсци ѩꙁꙑци
dolnoserbski: Romaniske rěcy
emiliàn e rumagnòl: Languv latén
estremeñu: Luengas romancis
français: Langues romanes
Nordfriisk: Romaans spriaken
客家語/Hak-kâ-ngî: Roman Ngî-chhu̍k
hrvatski: Romanski jezici
hornjoserbsce: Romaniske rěče
Kreyòl ayisyen: Lang womàn
interlingua: Linguas romanic
Bahasa Indonesia: Rumpun bahasa Roman
italiano: Lingue romanze
한국어: 로망스어군
kernowek: Romanek
Кыргызча: Роман тилдери
Lëtzebuergesch: Romanesch Sproochen
Lingua Franca Nova: Linguas romanica
Limburgs: Roemaanse tale
lumbaart: Lenguv Rumanz
lietuvių: Romanų kalbos
latviešu: Romāņu valodas
Malagasy: Fiteny rômana
македонски: Романски јазици
Bahasa Melayu: Bahasa-bahasa Romawi
Nāhuatl: Romatlahtolli
Napulitano: Lengue neolatine
Nederlands: Romaanse talen
norsk nynorsk: Romanske språk
Nouormand: Laungue romanne
Papiamentu: Lenganan romaniko
Piemontèis: Lenghe romanze
Runa Simi: Romanu rimaykuna
rumantsch: Linguas romanas
romani čhib: Romanikane chhiba
română: Limbi romanice
sicilianu: Lingui rumanzi
davvisámegiella: Románalaš gielat
srpskohrvatski / српскохрватски: Romanski jezici
Simple English: Romance languages
slovenčina: Románske jazyky
slovenščina: Romanski jeziki
српски / srpski: Романски језици
Seeltersk: Romanisk
Kiswahili: Lugha za Kirumi
Türkçe: Romen dilleri
татарча/tatarça: Роман телләре
українська: Романські мови
oʻzbekcha/ўзбекча: Roman tillari
Tiếng Việt: Nhóm ngôn ngữ Rôman
West-Vlams: Romaansche toaln
Volapük: Püks romenik
中文: 罗曼语族
Bân-lâm-gú: Roman giân-gí
粵語: 羅曼語族