Llei de Lenz

Il·lustració de la Llei de Lenz.

La Llei de Lenz postula que les forces electromotrius o els corrents induïts seran d'un sentit tal que s'oposin a la variació del flux magnètic que les va produir. Aquesta llei és una conseqüència del principi de conservació de l'energia. Aquesta llei es diu així en honor del físic alemany Heinrich Lenz, qui la va formular en l'any 1834. Els estudis sobre inducció electromagnètica, realitzats per Michael Faraday ens indiquen que en un conductor que es mogui tallant les línies de força d'un camp magnètic es produiria una força electromotriu (FEM) induïda i si es tractés d'un circuit tancat es produiria un corrent induït. El mateix succeiria si el flux magnètic que travessa al conductor és variable. La polaritat d'una FEM induïda és tal, que tendeix a produir un corrent, el camp magnètic del qual s'oposa sempre a les variacions del camp existent produït pel corrent original.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llei de Lenz Modifica l'enllaç a Wikidata
Altres idiomes
العربية: قانون لينز
asturianu: Llei de Lenz
беларуская: Правіла Ленца
čeština: Lenzův zákon
dansk: Lenz' lov
English: Lenz's law
Esperanto: Leĝo de Lenz
español: Ley de Lenz
euskara: Lenzen legea
فارسی: قانون لنز
עברית: חוק לנץ
hrvatski: Lenzovo pravilo
հայերեն: Լենցի կանոն
italiano: Legge di Lenz
한국어: 렌츠의 법칙
македонски: Ленцов закон
Nederlands: Wet van Lenz
norsk nynorsk: Lenz-lova
norsk: Lenz' lov
polski: Prawo Lenza
Piemontèis: Lej ëd Lenz
português: Lei de Lenz
srpskohrvatski / српскохрватски: Lencov zakon
Simple English: Lenz's law
slovenčina: Lenzov zákon
slovenščina: Lenzovo pravilo
српски / srpski: Ленцов закон
svenska: Lenz lag
Türkçe: Lenz yasası
українська: Правило Ленца
Tiếng Việt: Định luật Lenz
中文: 楞次定律