Leda i el cigne (Leonardo da Vinci)

Infotaula d'obra artísticaLeda i el cigne
Leda and the Swan 1505-1510.jpg
Tipus quadre
Artista Cesare da Sesto
Data creació cap a 1505- 1515
Tècnica oli sobre tela
Gènere pintura mitològica i Nu
Estil Renaixement italià
Dimensions 96,5 (Alçada) × 73,7 (Amplada) cm
Ubicació
Col·lecció
Castell de Fontainebleau, ( Fontainebleau)
valor desconegut, ()
Modifica dades a Wikidata

Leda i el cigne és un quadre perdut de Leonardo da Vinci que coneixem per estudis preparatoris de la seva mà i per diverses còpies.

Leda en la mitologia grega és l'esposa del rei caigut d' Esparta, Tindàreu. Zeus pren la forma d'un cigne per seduir-la. Un cop termina la seva possessió, el cigne desapareix deixant dos ous d'on naixeran Helena i Clitemnestra, i Càstor i Pòl·lux. En altres versions del mite, Càstor i Pòl·lux són els fills de Tindàreu.

Les còpies que coneixem associen (excepte la de Giampietrino) dos moments diferents, el de la trobada de Leda i del cigne, i el del naixement dels quatre nens, una vegada els ous es desclouen. Leonardo hauria treballat sobre dues versions: una agenollada i l'altre dempeus (posterior).

Dades històriques

S'ignora el soci patrocinador d'aquest quadre. No es posseeixen documents d'arxiu, ni contracte, ni rastre de pagament a Leonardo. Potser cal veure-hi un treball personal de Leonardo, sense patró. Daniel Arasse apunta bé l'originalitat del subjecte: «A part del relleu marginal de Filarete sobre la porta de bronze de Sant Pere de Roma, Leonardo és el primer a fer de Leda i del cigne les figures centrals d'una composició important. [1]»

De les tres biografies fundacionals de Leonardo, només l'anònim Gaddiano [2] cita la Leda. Però Leonardo anotà ell mateix que «les dones de Mr. Jacomo Alfeo podrien servir de model per a la Leda». [3] Es troba menció d'una Leda a l'inventari dels béns de Salai a la seva mort. De tots els quadres citats, és el que té el major valor (més que la Gioconda, per exemple), 200 ecus («Quadro ditto Ledda …200l 1010s»). El pintor i teòric Giovanni Paolo Lomazzo descriu el quadre com «una Leda totalment nua enllaçant el cigne, els ulls tímidament abaixats [4]», L'amic i mecenes de Nicolas Poussin, Cassiano dal Pozzo, tingué l'ocasió de veure'l a Fontainebleau el 1625, quan formava part de la legació del cardinal Francesco Barberini a França.

Ens queda un preciós testimoni: «Leda dempeus, gairebé nua amb el cigne i dos ous, de les closques dels quals es veu a quatre nens que s'han desclòs (Càstor i Pòl·lux, Helena i Clitemnestra). Aquesta obra està bén acabada, però seca, en particular la pàtina de la dona, i el paisatge i la resta han estat executats amb una gran diligència (con grandissima diligenze); està en mal estat, ja que està formada per tres taules longitudinalment, que s'han separtat, fent escatar-se una part de la pintura. [5] » El quadre apareix per l'última vegada als inventaris de Fontainebleau el 1692.