Ladí

Infotaula de llenguaLadí
ladin
Ladin.JPG
Altres denominacions ladí occidental
Tipus llengua sil·làbica i llengua fusional
Parlants
35.000 principalment a Trentino-Tirol del Sud, vall de les Dolomites
Parlants nadius 30.000
Parlat a Itàlia
Oficial a Cap estat. Reconegut oficialment a Itàlia en alguns estatuts d'autonomia de les regions.
Ladin.png
Territori del ladí dolomític (Ladínia)
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües retoromàniques
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Institució de normalització Istitut Ladin Micurà de Rü
Nivell de vulnerabilitat 3 en perill
Codis
ISO 639-2 roa
ISO 639-3 lld
SIL lld
Glottolog ladi1250
Ethnologue.com lld
UNESCO 565
IETF lld
Modifica dades a Wikidata

El ladí (en ladí ladin), o ladí dolomític (ladin dolomitan), és una llengua romànica de la branca retoromànica, parlada a les valls de les Dolomites, al voltant del massís de Sela, [1] dins l'Estat italià. Alternativament, el ladí també és concebut com un dels tres grups dialectals que componen la llengua retoromànica o rètic (vegeu qüestió ladina), conjuntament amb el romanx i el furlà.

El nom de ladí (ladin) per al conjunt de la llengua fou encunyat per Micurà de Rü (Nikolaus Bacher, 1789-1847) en la primera gramàtica ladina de la història (1833), i tingué un èxit incontestat. Fins aquell moment el ladí només era conegut pels noms de cada dialecte concret.

Fora d'aqueixa definició estricta resta l' engiadinès dels Grisons, que tradicionalment també és anomenat ladí, per contrast amb el romanx en sentit estricte. D'altra banda, hom ha volgut veure una forma de ladí en la parla furlana de Nert e Cjas i Cimolais ( Friül).

No s'ha de confondre el ladí amb el judeocastellà, que els seus parlants anomenen ladino; ni tampoc amb el mossàrab, que, segons sembla, els seus parlants anomenaven també ladino.

Domini lingüístic i grans dialectes

El ladí dolomític estricte, reivindicat conscientment pels parlants des d'antic i reconegut unànimement com a tal per la romanística, es parla en cinc valls contigües entre si (divuit municipis), les quals componen un bloc territorialment compacte on el ladí és la llengua autòctona: la Ladínia.

Bandera de Ladínia

Emperò, d'ençà 1923-1927 el domini lingüístic està tripartit administrativament entre les regions del Trentino-Tirol del Sud [2] i del Vèneto, [3] i, dins aquestes, entre tres províncies (Bozen, Trento i Belun). Això els converteix en minoria relativa arreu, tot i ser majoritaris al seu territori. Endemés, la tripartició entrebanca artificiosament la cohesió de la comunitat lingüística i dificulta la coordinació de la planificació lingüística. Fins i tot el relatiu reconeixement oficial de la llengua depèn de les autoritats de cada província, amb què varia en cadascuna. Les entitats lingüístico-culturals ladines no tenen altre remei que implantar-se segons àmbits provincials.

La Ladínia, doncs, consta dels territoris següents; també indiquem el dialecte de cada vall.

  • província de Bozen [4] (en ladí Balsan --en badiòt-- i Bulsan -en gherdëina--), al si de la Regió Autònoma del Trentino-Alto Adige/Südtirol: vuit municipis en dues valls.
    • Val Badia y Mareo: badiòt i mareo. En italià, Val Badia e Marebbe; badiotto, marebbano. En alemany, Gadertal und Enneberg. Consta de cinc municipis: Badia (en italià, també Badia), Corvara (en italià, Corvara in Badia), Mareo (Marebbe), San Martin de Tor (San Martino in Badia) i La Val (La Valle). En un sisè municipi, Kastelruth (Ciastel en ladí, Castelrotto en italià), hi ha una minoria ladina reconeguda. [5]
    • Gherdëina: gherdëina. En italià, Val Gardena; gardenese. En alemany, Gröden. Consta de tres municipis: Santa Cristina Gherdëina (Santa Cristina Valgardena), Sëlva (Selva di Val Gardena) i Urtijëi (Ortisei).
  • província de Trento [6] (en ladí Trënt), al si de la Regió Autònoma del Trentino-Alto Adige/Südtirol: set municipis en una vall.
    • Val de Fascia: fascian. En italià, Val di Fassa; fassano. En alemany, Faisatel. Els set municipis de què consta són Ciampedèl (Campitello), Cianacìei (Canazei), Mazin (Mazzin), Moena (Moena), Poza (Pozza di Fassa), Sorèga (Soraga) i Vich (Vigo di Fassa).
  • província de Belluno [7] (en ladí Belun o, en algunes variants, Belum), al si de la regió administrativa del Vèneto: tres municipis en dues valls.
    • Anpezo: anpezan. En italià, Cortina d'Ampezzo; ampezzano. En alemany, Hayden. Consta d'un únic municipi: Anpezo (Cortina d'Ampezzo).
    • Fodom: fodóm. En italià, Livinallongo; livinallese, fodomo. En alemany, Buchenstein. Consta de dos municipis: Fodom (Livinallongo del Col di Lana) i Col (Colle Santa Lucia).

En conjunt, els parlants de ladí de les cinc valls superen els trenta mil, i hi constitueixen entorn del 80 % de la població total.

Altres idiomes
Afrikaans: Ladinies
Alemannisch: Ladinische Sprache
aragonés: Idioma ladín
العربية: لغة لادينية
asturianu: Idioma ladín
Boarisch: Ladinisch
žemaitėška: Ladėnu kalba
brezhoneg: Ladineg
čeština: Ladinština
Cymraeg: Ladineg
Esperanto: Ladina lingvo
español: Idioma ladino
فارسی: لادین
français: Ladin
arpetan: Ladin
Nordfriisk: Ladiins spriak
Gaeilge: An Laidinis
Gàidhlig: Laidin
Gaelg: Ladinish
עברית: לדינית
hrvatski: Ladinski jezik
magyar: Ladin nyelv
Bahasa Indonesia: Bahasa Ladin
italiano: Lingua ladina
日本語: ラディン語
ქართული: ლადინური ენა
한국어: 라딘어
lumbaart: Lengua ladina
lietuvių: Ladinų kalba
latviešu: Ladīnu valoda
олык марий: Ладин йылме
Nedersaksies: Ladinies
Nederlands: Ladinisch
norsk: Ladinsk
occitan: Ladin
Piemontèis: Lenga ladin-a
rumantsch: Lingua ladina
română: Limba ladină
sicilianu: Lingua ladina
Scots: Ladin leid
srpskohrvatski / српскохрватски: Ladinski jezik
slovenčina: Ladinčina
српски / srpski: Ладински језик
Seeltersk: Ladinisk
svenska: Ladinska
Kiswahili: Kiladino
Tagalog: Wikang Ladin
українська: Ладинська мова
Tiếng Việt: Tiếng Ladin
მარგალური: ლადინური ნინა
中文: 拉登語
粵語: 拉登文