La Divina Comèdia

Infotaula de llibreLa Divina Comèdia
Divina Commedia
Michelino DanteAndHisPoem.jpg
Tipus poema èpic
Fitxa tècnica
Autor Dante Alighieri
Llengua Llengua vulgar i italià
Publicació Itàlia, 1307
Edicions A Divina Comédia (Pinheiro)
Detalls de l'obra
Gènere poema i Poesia narrativa
Personatges
Agustí d'Hipona
Agamèmnon
Adam
Hades
Albert el Gran
Amfiarau
Amfisbena
Anaxàgores
Anastasi II
Anselm de Canterbury
Anteu
Antènor
Aristòtil
Arnaut Daniel
Àtila
Aquil·les
Beda
Benet de Núrsia
Bernat de Claravall
Maria
Bonaventura de Bagnoregio
Guido Bonatti
Bonifaci VIII
Boeci
Briàreu
Marc Juni Brut tiranicida
Virgili
Guillem II de Sicília
Gai Cassi Longí
Gai Escriboni Curió
Galè
harpia
Guiu I Montefeltro
Guido Guinizzelli
Hèctor
Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Heràclit d'Efes
Gerió
Hipòcrates
Homer
Horaci
Godofreu de Bouillon
Graciano
Hug de Sant Víctor
David
Dante Alighieri
Deidamia
Demòcrit
Dido
Diògenes de Sinope
Diomedes
Dionís l'Areopagita
Dionís el Vell
Dioscòrides Pedaci
Dulcino
Euclides
Eurípides
Ezequies
Hèlena
Averrois
Avicenna
Jeftè
Josuè
Jesús de Natzaret
Papa Joan XXI
Joan Crisòstom
Joan Baptista
Joaquim de Fiore
Isidor de Sevilla
Judes Iscariot
Judes Macabeu
Ifigenia
Guido Cavalcanti
Caifàs
Caïm
Cacus
Calcant
Capaneu
Carles Martell d'Anjou
Cèrber
Cleòpatra VII
Climent V
Constança I de Sicília
Cornèlia Escipiona Menor
Cunizza da Romano
Latinus
Linos
Marc Anneu Lucà
Luci Juni Brut
Llucifer
Alexandre el Gran
Ciceró
Minos
Minotaure
Mirra
Moisès
Muhammad
Nessos
Nicolau III
Ovidi
Odisseu
Pau Orosi
Orfeu
Paris de Troia
Pentesilea
Pere Damià
Petrus Comestor
Pere Llombard
Sant Pere
Pirros
Plató
Plutos
Polinices
Beatrice Portinari
Claudi Ptolemeu
Rahab
Raban Maur
Robert Guiscard
Rotllà
Saladí
Semiramis
Sèneca
Siger de Brabant
Sinó
Sòcrates
Sordello
Publi Papini Estaci (poeta)
Thais
Tideu
Marc Ulpi Trajà
Tristan and Iseult
Ottaviano degli Ubaldini
Ruggieri degli Ubaldini
Farinata degli Uberti
Ugolino della Gherardesca
Tales de Milet
Fil·lis
Flègies
Folquet de Marsella
Tomàs d'Aquino
Francesc d'Assís
Francesca Polentani
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Caront
Quiró
Juli Cèsar
Celestí V
Ciacco
Electra
Eli Donat
Empèdocles
Enees
Eumènides
Etèocles
Justinià I
jaculus
Jàson
Més informació
851.1
Modifica dades a Wikidata
Comencia la Comedia, 1472

La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després la Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal. [1]

És un poema medieval que descriu l'estructura de l'altre món segons la concepció de l'època. Així, té tres parts: « Infern», « Purgatori» i « Paradís». Cada part consta de 33 cants escrits en tercets encadenats hendecasíl·labs, i un cant inaugural fa d'introducció i completa el nombre cent.

L'obra narra el pelegrinatge de l'autor pels tres mons després de perdre's en un bosc. Durant el seu viatge a través de l'infern i el purgatori, el poeta Virgili és el guia del Dant. Com que per la seva condició de pagà l'entrada al paradís li és vetada, en el tercer llibre el poeta viatja acompanyat de Beatriu, una jove que Dant havia estimat en la seva joventut.

Entre les versions modernes d'aquesta obra al català, en destaquen les traduccions de Josep Maria de Sagarra (en vers rimat, 1935- 36) [2] i de Joan Francesc Mira (en vers lliure i prosa, 2000). [3] La gran traducció clàssica és la d' Andreu Febrer, del segle XV. [4] Ha estat il·lustrada recentment pel pintor mallorquí Miquel Barceló.

Característiques generals

L'obra va ser escrita en dialecte toscà, matriu de l' italià actual, i no en llatí com era típic de l'època (l'ús del vulgar ja havia estat defensat pel Dant en una altra obra). De fet, Alighieri va ser un dels primers a l' edat mitjana a tractar temes teològics seriosos en llengua vulgar. [5] Els versos tenen 11 síl·labes i terza rima. [6]

El poema èpic s'estructura al voltant del tres, [7] nombre clau per al cristianisme perquè simbolitza la Santíssima Trinitat. Així, a part del nombre de parts i cants, apareixen tres personatges principals: el mateix Dant, protagonista que viatja a l'altre món; Virgili, que li fa de guia als primers mons, i la seva estimada Beatriu, que l'ajuda a culminar el trajecte iniciàtic.

El títol de comèdia ve per respectar la poètica d' Aristòtil, que assegurava que les comèdies eren les obres de final feliç (el Dant acaba al cel amb el seu amor), en contraposició a la tragèdia. L'adjectiu divina va ser afegit més tard, al segle XIV.

Tota l'obra està basada en l' al·legoria, que permet diversos nivells de lectura com manava el cànon de l'estudi de la Bíblia. Com a curiositat, cada part acaba amb la paraula «estrelles».

L'ètica que presideix l'obra està molt influïda per Tomàs d'Aquino. [8] La majoria de pecats vénen per l'excés i la pena és proporcional; l'objectiu final és la reflexió moral.. [9]

Altres idiomes
Alemannisch: Göttliche Komödie
aragonés: A Divina Comedia
azərbaycanca: İlahi Komediya
беларуская: Боская камедыя
беларуская (тарашкевіца)‎: Боская камэдыя
brezhoneg: Divina Commedia
čeština: Božská komedie
Ελληνικά: Θεία Κωμωδία
English: Divine Comedy
español: Divina comedia
فارسی: کمدی الهی
français: Divine Comédie
interlingua: Divin Comedia
Bahasa Indonesia: Divina Commedia
italiano: Divina Commedia
日本語: 神曲
한국어: 신곡
lumbaart: Divina Cumedia
Plattdüütsch: Göttliche Komödie
Piemontèis: Divin-a Comedia
português: Divina Comédia
rumantsch: Divina Commedia
română: Divina Comedie
sicilianu: Divina Cummedia
srpskohrvatski / српскохрватски: Divina Commedia
Simple English: The Divine Comedy
slovenčina: Božská komédia
slovenščina: Božanska komedija
Kiswahili: Divina Commedia
Türkmençe: Ylahy komediýa
Türkçe: İlahi Komedya
Tiếng Việt: Thần khúc
中文: 神曲
Bân-lâm-gú: Sîn-khiok
粵語: 神曲