La Bisbal d'Empordà

Infotaula de geografia políticaLa Bisbal d'Empordà
Bandera de La Bisbal d'Empordà Escut de La Bisbal d'Empordà
Bandera de la Bisbal d'Empordà Escut de la Bisbal d'Empordà
Spain, Catalonia, La Bisbal d'Empordà (1).JPG
Mercat setmanal a la Plaça Major

Localització
Localització de laBisbald'Empordà.png
41° 57′ 32″ N, 3° 02′ 16″ E / 41° 57′ 32″ N, 3° 02′ 16″ E / 41.959012; 3.037783
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Girona
Comarca Baix Empordà
Capital de Baix Empordà
Conté
Població
Total 10.742 (2016)
• Densitat 521,46 hab/km²
Gentilici bisbalenc, bisbalenca
Malnom "Als de la Bisbal tant els
hi fa quedar bé com mal"
Geografia
Superfície 20,6 km²
Altitud 39 m
Limita amb
Història
Festa major Del 14 al 18 d'agost
Patró Maria
Dia de mercat divendres
Organització i govern
Ajuntament 5 ERC, 4 PSC, 3 CUP, 3 CxLB, 1 CiU, 1 ICV
• Alcalde Lluís Sais Puigdemont (2015)
Economia
PIB 176.900.000 € (2016)
PIB per càpita 16.700 € (2016)
Indicatius
Codi postal 17100
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 17022
Codi IDESCAT 170221
Altres dades
Agermanament Cuevas Bajas

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

La Bisbal d'Empordà és una ciutat, [1] capital de la comarca del Baix Empordà i cap del partit judicial de la Bisbal, Catalunya. El municipi és a la plana de l' Empordà, adjacent al massís de les Gavarres i regat pel riu Daró.

Història

Per al seu origen caldria remuntar-se a la vil·la romana de Fontanetum, que fou cedida als bisbes de Girona per part dels reis francs entre els segles VIII i IX. Amb la construcció del castell palau i de l' església de Santa Maria, la vil·la es convertí en un nucli urbà anomenat Santa Maria d'Episcopalis. [2] Finalment rebé el seu nom actual, la Bisbal, ja esmentat el 1019, després de la seva cessió al Bisbat de Girona durant el domini carolingi

Durant el segle XIII es té constància de l'existència d'un call jueu. El 1322 Jaume II li va concedir la celebració de mercat setmanal els divendres, que encara subsisteix. L'antic palau episcopal en forma de castell va ser seu dels bisbes de Girona. Al segle XIV, la vila, que era regida per quatre cònsols i un consell electiu de 40 persones, va ser emmurallada. Pere el Conestable de Portugal ocupà la vila el 1465 després d'haver estat vençudes les forces defensores de Pere de Torroella i li canvià el nom pel de Camp-reial, que durà molt poc. A partir del segle XVI es produí una expansió urbana amb l'establiment a la vila de senyors territorials de la comarca.

L'any 1906 rebé per Reial Decret d'Alfons XIII el títol de ciutat. [3] [4]

Altres idiomes