Jocs Olímpics

Jocs Olímpics
Olympic flag.svg
Propers Jocs Olímpics
Jocs d'estiu Flag of Japan.svg Tòquio, 2020
Jocs d'hivern Flag of South Korea.svg Pyeongchang, 2018
Jocs d'estiu de la Joventut Flag of Argentina.svg Buenos Aires, 2018
Jocs d'hivern de la Joventut Flag of Norway.svg Lillehammer, 2016

Comitè Olímpic Internacional  · Medaller dels Jocs Olímpics
Modifica dades a Wikidata

Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games; [n. 1] abreujat JJOO [n. 2]) són un esdeveniment internacional de gran importància: milers d'atletes hi participen en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern. Són considerats la competició esportiva principal del món, i hi participen més de dos-cents estats. [1]

En l'actualitat, els Jocs se celebren bi-anualment alternant els Jocs Olímpics d'estiu i els d' hivern, és a dir, cadascun d'aquests dos té lloc cada quatre anys: aquest període és conegut com a Olimpíada.

Els Jocs Olímpics d'estiu 2016 es van celebrar a Rio de Janeiro ( Brasil), mentre que els d'hivern ho faran a Pyeongchang ( Corea) l'any 2018.

La creació dels jocs fou inspirada pels Jocs Olímpics de l'antigor, que se celebraren a Olímpia ( Grècia) des del segle VIII aC fins al segle IV dC. El baró Pierre de Coubertin fundà el Comitè Olímpic Internacional (COI) l'any 1894; des de llavors, aquest organisme ha estat qui ha governat el moviment olímpic, i la Carta Olímpica regula la seva estructura i autoritat. [2]

L'evolució del moviment olímpic durant els segles XX i XXI ha resultat en diversos canvis dels Jocs. Alguns d'aquests ajustos han consistit en la creació dels Jocs d'hivern, que comprenen els esports de neu i d'hivern, els Jocs Paralímpics per atletes amb discapacitat i els Jocs Olímpics de la Joventut per atletes adolescents. El COI s'ha hagut d'adaptar a una varietat d'avenços i canvis econòmics, polítics i tecnològics, la qual cosa ha allunyat els Jocs del pur amateurisme –tal com els imaginava Coubertin–, permetent la participació d'atletes professionals. La importància creixent dels mitjans de comunicació de massa ha comportat la comercialització i patrocini empresarial de l'esdeveniment. Pel que fa a les traves polítiques, les guerres mundials causaren la cancel·lació dels Jocs del 1916, 1940 i 1944, i també es produïren grans boicots durant la Guerra Freda que afectaren els Jocs del 1980 i 1984.

El moviment olímpic comprèn federacions esportives internacionals, comitès olímpics nacionals i comitès organitzadors per cada Jocs Olímpics específics. El COI –l'organisme que pren les decisions– escull la ciutat organitzadora de cada celebració dels Jocs. La ciutat amfitriona és la responsable d'organitzar i finançar l'esdeveniment. El programa olímpic, que determina els esports que es practiquen als Jocs, també és determinat pel COI. Hi ha diversos rituals i símbols olímpics, tals com la bandera olímpica, la torxa olímpica i les cerimònies d'obertura i clausura dels Jocs. Més de 13.000 atletes competeixen en els Jocs Olímpics d'estiu i d'hivern en 33 esports diferents, en gairebé 400 competicions. Els atletes que finalitzen en primera, segona i tercera posició de cadascuna reben una medalla olímpica d' or, de plata i de bronze, respectivament.

Actualment, als Jocs Olímpics hi són representats gairebé tots els estats. El creixement dels Jocs ha propiciat nombrosos entrebancs tals com boicots, dopatge, suborns i actes de terrorisme. Cada dos anys, atletes desconeguts poden atènyer la fama nacional i, de vegades, internacional, gràcies als Jocs. A més, els Jocs també es converteixen en una oportunitat per la ciutat amfitriona i el seu país de presentar-se davant la resta del món.

Jocs Olímpics de l'antiguitat

Estadi d' Olímpia, Grècia

Els Jocs Olímpics de l'antiguitat eren festivals celebrats cada quatre anys al santuari de Zeus d' Olímpia, a Grècia. Hi competien representants de diverses ciutats-estat i reialmes de l' antiga Grècia. S'hi duien a terme esdeveniments principalment atlètics però també combats i curses de carros. Durant els Jocs, qualsevol mena de conflicte entre les ciutats-estat participants era ajornat fins a la seva finalització: aquest cessament d'hostilitats era conegut com a «pau olímpica» o «treva olímpica». [3] L'origen dels Jocs Olímpics està envoltat de misteri i llegendes; [4] un dels mites més populars identifica Hèracles i el seu pare Zeus com els progenitors dels Jocs. [5] [6] [7] Segons la llegenda, fou Hèracles qui anomenà per primer cop els Jocs com «olímpics» i qui establí el costum de celebrar-los cada quatre anys. [8] El mite segueix explicant que, després que Hèracles completés els seus dotze treballs, construí l' Estadi Olímpic en honor a Zeus. Un cop completat, caminà 200 passos en línia recta i batejà aquesta distància com un « estadi» (en grec στάδιον, en llatí stadium); aquesta mesura esdevingué posteriorment una unitat de distància. D'altra banda, un altre mite associa els primers Jocs amb el concepte de l'antiga Grècia de la treva olímpica (en grec ἐκεχειρία). [9] La data d'implantació dels Jocs Olímpics de l'antiguitat més acceptada és l'any 776 aC; aquesta data es basa en inscripcions trobades a Olímpica en les quals es llisten els guanyadors d'una cursa a peu duta a terme cada quatre anys justament des del 776 aC. [10] Els Jocs de l'antiguitat consistien en curses, esdeveniments eqüestres i un pentatló (que comprenia salt, disc, javelina, cursa a peu i lluita). [11] [12] La tradició diu que Coroebus, un cuiner de la ciutat d' Elis, fou el primer campió olímpic. [13]

Els Jocs Olímpics eren d'una importància religiosa fonamental, ja que consistien en esdeveniments esportius en paral·lel amb sacrificis d'honor tant a Zeus (l' estàtua del qual, tallada per Fídies, s'erigia en el seu temple d'Olímpia) com Pèlops (heroi diví i rei mític d'Olímpia). Pèlops era famós gràcies a la seva cursa de carros amb el rei Enomau de Pisa. [14] Els guanyadors de les competicions eren admirats i immortalitzats en poemes i estàtues. [15] El quadrienni entre cada Jocs –conegut com a Olimpíada– era utilitzat pels grecs com una de les seves unitats de mesura. Els Jocs eren part d'un cicle conegut com els Jocs Panhel·lènics, els quals incloïen els Jocs pitis, els Jocs nemeus i els Jocs Ístmics. [16]

Els Jocs Olímpics assoliren el seu zenit en els segles VI i V aC, i posteriorment perderen importància a mesura que els romans guanyaven poder i influència a Grècia. No existeix un consens pel que fa a la finalització oficial dels Jocs, però la data que se sol citar és el 393 dC, quan l'emperador Teodosi I el Gran decretà que tots els cultes i pràctiques pagans havien de ser eliminats. [n. 3] [17] Una altra data acceptada és el 426 dC, quan el successor de Teodosi I, Teodosi II, ordenà la destrucció de tots els temples grecs. [17]

Altres idiomes
Afrikaans: Olimpiese Spele
Alemannisch: Olympische Spiele
Ænglisc: Olympisc Gamen
অসমীয়া: অলিম্পিক
azərbaycanca: Olimpiya oyunları
Bikol Central: Olimpikong Karawat
беларуская (тарашкевіца)‎: Алімпійскія гульні
български: Олимпийски игри
bosanski: Olimpijske igre
Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄: Olympic Ông-dông-huôi
čeština: Olympijské hry
ދިވެހިބަސް: އޮލީމްޕީކްސް
English: Olympic Games
Esperanto: Olimpiaj ludoj
estremeñu: Juegus Olímpicus
français: Jeux olympiques
Nordfriisk: Olympisk Spalen
Gàidhlig: Na h-Olympics
Avañe'ẽ: Ñembosaraipavẽ
गोंयची कोंकणी / Gõychi Konknni: आर्विल्ले ऑलिंपिक खेळ
Fiji Hindi: Olympic Games
hrvatski: Olimpijske igre
interlingua: Jocos Olympic
Bahasa Indonesia: Olimpiade
Interlingue: Olimpic Ludes
Ilokano: Olimpiada
italiano: Giochi olimpici
Basa Jawa: Gim Olympiadé
Taqbaylit: Uraren ulempiyen
ភាសាខ្មែរ: កីឡាអូឡាំពិក
한국어: 올림픽
kernowek: Gwariow Olympek
Кыргызча: Олимпиада
Lëtzebuergesch: Olympesch Spiller
Basa Banyumasan: Olimpiade
Malagasy: Lalao Olimpika
олык марий: Олимпий модмаш
македонски: Олимписки игри
मराठी: ऑलिंपिक
Bahasa Melayu: Sukan Olimpik
مازِرونی: المپیک
Napulitano: Juoche olimpiche
नेपाल भाषा: ओलम्पिक कासा
Nederlands: Olympische Spelen
norsk nynorsk: Olympiske leikar
Livvinkarjala: Olimpiadukižat
português: Jogos Olímpicos
rumantsch: Gieus olimpics
русиньскый: Олімпійскы гры
srpskohrvatski / српскохрватски: Olimpijske igre
Simple English: Olympic Games
slovenščina: Olimpijske igre
Gagana Samoa: Ta'aloga Olimipeka
српски / srpski: Олимпијске игре
татарча/tatarça: Олимпия уеннары
удмурт: Олимпиада
українська: Олімпійські ігри
اردو: اولمپکس
oʻzbekcha/ўзбекча: Olimpiada oʻyinlari
vepsän kel’: Olimpiadvändod
Tiếng Việt: Thế vận hội
ייִדיש: אלימפיאדע
Bân-lâm-gú: Olympic Ūn-tōng-hoē