Joan sense Terra

Infotaula de personaJoan d'Anglaterra
John of England (John Lackland).jpg
Joan en una il·lustració de l'Historia anglorum.
Nom original Jean Plantagenet (francès)
John Plantagenet (anglès)
 Rei dels anglesos
Senyor d'Irlanda
6 d'abril, 1199 –  18/ 19 d'octubre, 1216
Dades biogràfiques
Naixement 24 de desembre, 1166
Beaumont Palace
Mort 18/ 19 d'octubre, 1216
Newark-on-Trent
Causa de mort Disenteria
Sepultura Worcester Cathedral
Altres noms Sense Terra
Altres dades
Títol altres títols:
comte de Mortain
senyor de Chinon
duc d'Aquitània
comte del Maine
Dinastia Plantagenet
Cònjuge Isabel de Gloucester
Isabel d'Angulema
Fills
Pares Enric II d'Anglaterra
Elionor d'Aquitània
Germans

Escut d'armes de Joan d'Anglaterra
Modifica dades a Wikidata

Joan d'Anglaterra, o posteriorment Joan Plantagenet ( 24 de desembre del 1166- 19 d'octubre del 1216) va succeir el seu germà Ricard Cor de Lleó al tron d'Anglaterra des del 6 d'abril del 1199 fins a la seva mort.

Joan era el cinquè fill del rei Enric II, i com a tal no s'esperava que arribés al tron i ni tan sols li corresponia cap herència significativa. Això li féu guanyar el sobrenom de Joan sense Terra (en francès: Jean Sans Terre, en anglès John Lackland).

A més d'entrar a l'imaginari popular com l'adversari de Robin Hood, és reconegut per haver signat la Carta Magna, que limitava el poder reial enfront de la llei i és considerada un precedent de les constitucions modernes.

Príncep i rei autoproclamat

Joan era el cinquè fill mascle del rei Enric II d'Anglaterra i d' Elionor d'Aquitània. El seu pare li va donar ( 1172) els senyorius de Chinon, Loudon i Mirabeau. [1] El 1189, el seu germà Ricard Cor de Lleó, aleshores rei d'Anglaterra, va marxar a la croada i va deixar la regència a la seva mare Elionor d'Aquitània. Abans de marxar, Ricard el va nomenar comte de Mortain, el va casar amb la rica Isabel de Gloucester, i li va donar terres a Lancaster i Cornualla, Derby, Devon, Dorset, Nottingham i Somerset, tot això amb l'objectiu de comprar la seva lleialtat mentre estava a la croada. [2] Joan va prometre a Ricard que durant tres anys (el temps que havia de durar la croada) estaria vivint als seus territoris francesos per tal de vigilar de més a prop en cas que hi hagués un alçament dels nobles francesos els quals podrien donar suport al duc Artur I, un nen de quatre anys que alguns tenien com a autentic hereu del tron anglès.

Les promeses, es van trencar quan a Anglaterra van sorgir desavinences entre el bisbe William Longchamp i el bisbe Hugh de Puiset, els quals havien estat nomenats ministres i s'esperava que treballessin conjuntament. La regent va delegar llavors el govern en Joan, el qual es va erigir en el "pacificador" del regne. [3] Longchamp no va acceptar el canvi i va haver de ser reduït per les armes, fins que a l'octubre del 1199 va quedar aïllat a la Torre de Londres, Joan va obtenir el control de la ciutat i va assegurar a la multitud que només mantindria el poder en absència de Ricard. Poc després va arribar Walter de Coutances, arquebisbe de Rouen, el qual deia que l'havia enviat Ricard per restablir l'ordre. Walter es va guanyar l'estima dels anglesos, això juntament amb la notícia que Ricard s'havia casat, va fer que Joan sentís que perdia l'estatus que s'havia guanyat. [4]

Joan va cercar aliança amb el rei Felip II de França que acabava d'arribar de la croada i en veure que el tems passava i Ricard no tornava el va donar per mort i es va proclamar successor. A Anglaterra no tots estaven d'acord i es van aixecar revoltes: alguns pensaven que calia esperar més temps per si tornava Ricard, de fet, es va saber més tard que estava captiu del duc d'Àustria. Els senyors de l' Anjou, Maine i Turena van preferir el seu nebot i rival, Artur I, duc de Bretanya. Joan, per obtenir el suport del rei francès, li va oferir anular el seu matrimoni i casar-se amb la germana de Felip, Adela, comtessa de Vexin i Felip va acceptar una treva. [5]

La mare, Elionor d'Aquitània, va aplegar els diners per pagar el rescat de Ricard i aquest va tornar el 1194 i els partidaris de Joan es van rendir, mentre que ell va anar a Normandia on Ricard el va anar a buscar i el va perdonar però li va retirar les terres que li havia concedit, llevat d'uns territoris a Irlanda. [6]

Durant la resta del regnat de Ricard, Joan va col·laborar amb ell en la defensa del territori. El 1195 va comandar un setge al castell d'Évreux i després va estar al càrrec de la defensa de Normandia contra el rei francès. L'any següent va capturar la ciutat de Gamaches i va fer una incursió en territori francès que va arribar fins a 80 km de París i va prendre presoner el bisbe de Beauvais. En agraïment Ricard li va tornar la confiança i li va retornar les terres de Gloucestershire més el títol de comte de Mortain. [7]

Altres idiomes
Afrikaans: Jan van Engeland
беларуская: Іаан Беззямельны
български: Джон Безземни
čeština: Jan Bezzemek
Esperanto: Johano (Anglio)
eesti: John Maata
euskara: Joan Lurgabea
français: Jean sans Terre
Gaeilge: Eoin Shasana
hrvatski: Ivan bez Zemlje
Bahasa Indonesia: John dari Inggris
lietuvių: Jonas Bežemis
latviešu: Džons Bezzemis
македонски: Јован Безземниот
Bahasa Melayu: John dari England
Nederlands: Jan zonder Land
română: Ioan al Angliei
संस्कृतम्: जाह्न (इंगलैंड)
srpskohrvatski / српскохрватски: John od Engleske
Simple English: John of England
slovenčina: Ján I. (Anglicko)
slovenščina: Ivan Brez dežele
српски / srpski: Јован без Земље
Tiếng Việt: John (vua nước Anh)
Bân-lâm-gú: John (Eng-lân)