Joan Sala i Ferrer

Infotaula de personaJoan Sala i Ferrer
Joan Sala i Ferrer, Serrallonga.jpg
Joan de Serrallonga en un gravat romàntic
Dades biogràfiques
Naixement 21 d'abril de 1594
Viladrau
Mort 8 de gener de 1634(39 anys)
Viladrau
Activitat professional
Ocupació Bandoler
Modifica dades a Wikidata

Joan Sala i Ferrer, anomenat també Joan de Serrallonga ( Viladrau, 21 d'abril de 1594 [1] - Barcelona, 8 de gener de 1634) va ser un bandoler català que ha romàs com a personatge de llegenda, recordat pels balls d'en Serrallonga dedicats a ell i per la novel·la Don Joan de Serrallonga de Víctor Balaguer.

Va néixer a Viladrau en el si d'una família pagesa benestant. Aviat, però, les dificultats econòmiques el van empènyer a delinquir. El sobrenom de Serrallonga el deu a la seva dona, Margarida Tallades, pubilla del mas de Serrallonga de Querós. Al principi, Serrallonga compaginava l'activitat delictiva amb la vida de pagès. El 1622, però, tot va canviar quan va matar un veí que l'havia denunciat. Va ser l'inici d'una fugida que va acabar amb la seva mort. El bandoler es va dedicar plenament a la colla de bandolers que dirigia i a assaltar masies, segrestar gent per obtenir rescats i cometre assassinats. Finalment, va ser capturat el 31 d'octubre de 1633 a prop de Santa Coloma de Farners i executat a Barcelona unes setmanes més tard. [2]

Biografia

Masia La Sala, casa pairal de Joan Sala, Serrallonga, a Viladrau.

Serrallonga va ser fill del nyerro Joan Sala i de Joana Ferrer, va néixer al mas La Sala de Viladrau el 21 d'abril de 1594. Als quatre anys, el 18 de gener de 1598, quedà orfe de mare, i el seu pare i el seu germà Antoni feren un doble casament amb Margarida i Elisabet, germanes del mas Riera de Tona, que esdevingueren sogra i nora l'una de l'altra. Va treballar a can Tarrés de Sant Hilari Sacalm, cosa que li donà l'oportunitat de conèixer Margarida Tallades Serrallonga, la pubilla del mas Serrallonga de Querós, a uns disset quilòmetres de Sant Hilari. Joan Sala i Margarida es casaren, més endavant, a l'església de Sant Martí de Querós i tingueren cinc fills: Elisabet, Antoni, Mariana, Josep Baltasar i Isidre.

L'any 1627, perseguit pels soldats de Felip IV, fugí un any al Rosselló, que encara no havia estat annexionat a França, amb la complicitat de molts catalans, entre els quals els seus assalts als carruatges reials que recollien els imposts despertaven molta simpatia.

L'any 1633, refugiat al Ripollès, troba Joana Massissa, la segresta i vaguen sols per Catalunya i França.

Robatoris

  • Mas Seguer de Jafre ( Baix Empordà). Serrallonga assaltà el mas el 15 de febrer de 1623. Per fer-ho comptà amb l'ajut dels germans Borrullet, un dels quals havia estat ermità del Santuari de la Font Santa, veïns de Jafre, els quals foren penjats més tard a Verges.
  • Mas Boada de Salitja
  • Mas Rebronet de les Planes, intent fracassat.
  • Robatori de la posta amb diners de l'Estat, febrer de 1628

Captura i execució

Va ser capturat a ca l'Agustí, a Santa Coloma de Farners.

Al Puig de la Força es troben les restes d'un antic castell i una cambra soterrada i fosca, on diuen que en Serrallonga amagava les víctimes dels seus segrestos.

En Serrallonga va ser executat el 8 de gener del 1634 a Barcelona, a la forca.

Altres idiomes