Jazz
English: Jazz

Infotaula de gènere musicalJazz
Louis Armstrong restored.jpg
Orígens estilísticsBlues, Folk, marxes, ragtime
Orígens culturalsPrincipis de la dècada de 1900 a Nova Orleans
Instruments típicsSaxòfon, trompeta, trombó, clarinet, flauta, piano, guitarra, contrabaix, tuba, vibràfon, veu, guitarra elèctrica, baix elèctric
Popularitat al MainstreamPrincipalment entre les dècades de 1920 i 1960.
Formes derivadesRock and roll, R&B, ska, Reggae, krautrock, drum and bass
OrigenEstats Units d'Amèrica
Històriahistòria del jazz
Creaciódècada del 1900
Part demúsica popular
Subgèneres
Bebop, Big band, Cool jazz, Free jazz, Gipsy jazz, Latin jazz, Mainstream jazz, Jazz modal, Neo bop, Post bop, Stride, Swing, Jazz tradicional, Jazz vocal,
Gèneres de fusió
Acid jazz, Afrobeat, Bluegrass, Bossa nova, Deep house, Free Funk, Hard bop, Jam band, Jazz blues, Jazz funk, Jazz fussion, Jazz rap, Mambo, Mod revival, NoWave, Nu jazz, Nu soul, Post-metal, Roick progressiu, Punk jazz, Reggae, Rhythm and Blues, Ska, Ska jazz, Soul jazz, Ye-ye
Modifica les dades a Wikidata

El jazz és un estil musical[1] nascut a Nova Orleans (Louisiana, Estats Units d'Amèrica) a principis de la dècada del 1900, on es barreja una rítmica pròpia dels afroamericans dels Estats Units (blues, principalment, però també les work songs, el ragtime, les cançons dels "Minstrels")[2] amb una instrumentació i una tímbrica genuïnes de les bandes de carrer (trompeta, corneta, clarinet, trombó, tuba, baix, bombo i platerets).[3]

Actuació d'una banda de jazz
Silueta d'un trompetista de jazz

Quan aquests conjunts s'estabilitzaren, substituïren la tuba pel contrabaix, el bombo i platerets per la bateria i s'hi afegí el piano. Aquesta era la formació de l'Original Dixieland Jass Band, un grup blanc que emprà la paraula jazz per primera vegada, el 1917.[4] Tant per repertori com per instrumentació, harmonia i sobretot per la improvisació (base característica del jazz) s'anà evolucionant fins a arribar, a les dècades de 1980 i 1990 a una fusió d'estils molt diversos. Així, juntament amb cançons populars o d'operetes i musicals de Broadway, el jazz incorporà, a partir de 1920, composicions pensades específicament per a ser interpretades per aquests conjunts.

Amb l'estil anomenat "Chicago" - o hot jazz - s'enriquiren les improvisacions i s'incorporaren nous instruments com el saxòfon (tenor i alt, principalment), la guitarra i el violí. Altres instruments que s'anaren incorporant, foren el vibràfon, els saxòfons barítons i soprano, la flauta, l'orgue i diferents tipus de percussió (conga o tombadora, bongos).[5] Així mateix, els cantants, tan importants ja des dels inicis dels blues, adoptaren el llenguatge nou i a partir de la dècada de 1930 s'incorporaren al jazz.

Un altre tret distintiu d'aquest gènere són les jam sessions, trobades de músics al final dels concerts, en què tots els instrumentistes improvisen a partir d'una melodia. Entre finals de la dècada de 1920 i fins a 1945 triomfà l'estil anomenat swing, interpretat per grans orquestres (Big Bands) de dotze o catorze instrumentistes.[6]

Després de la II Guerra Mundial s'inicià l'esclat del be bop que revolucionà les formes d'improvisar, apropant-les quasi a l'avantguardisme, i també el tipus de sonoritat. El bop és la base del que es coneix, habitualment, com a modern jazz, en oposició al mainstream, més clàssic, que ha seguit interpretant-se sense interrupció.[7] Entre els derivats del bop trobem el cool, també l'estil west coast, el hard bop, el third stream i, finalment, el free-jazz, en què no se segueix cap patró melòdic ni harmònic, i només importa la tímbrica, l'experimentació amb els instruments i la discontinuïtat rítmica.[8]

Des de la fi de la dècada de 1960 i fins avui, el jazz no ha deixat de mesclar-se amb altres gèneres, com el rock, jazz rock o el funky (nu Jazz), que ha fet que sovint s'anomenés a aquesta tendència fussion.[9]

Altres idiomes
Аҧсшәа: Аџьаз
Afrikaans: Jazz
Alemannisch: Jazz
aragonés: Jazz
العربية: جاز
asturianu: Jazz
azərbaycanca: Caz
башҡортса: Джаз
Boarisch: Jazz
žemaitėška: Džiazos
беларуская: Джаз
беларуская (тарашкевіца)‎: Джаз
български: Джаз
বাংলা: জ্যাজ
brezhoneg: Jazz
bosanski: Džez
کوردی: جاز
čeština: Jazz
Cymraeg: Jazz
dansk: Jazz
Deutsch: Jazz
Ελληνικά: Τζαζ
English: Jazz
Esperanto: Ĵazo
español: Jazz
eesti: Džäss
euskara: Jazz
فارسی: جاز
suomi: Jazz
Võro: Tsäss
føroyskt: Jazz
français: Jazz
furlan: Musiche jazz
Frysk: Jazz
Gaeilge: Snagcheol
贛語: 爵士樂
Gàidhlig: Jazz
galego: Jazz
עברית: ג'אז
हिन्दी: जैज़ संगीत
Fiji Hindi: Jazz
hrvatski: Jazz
Kreyòl ayisyen: Djaz
magyar: Dzsessz
հայերեն: Ջազ
Bahasa Indonesia: Jazz
Ido: Jazo
íslenska: Djass
italiano: Jazz
日本語: ジャズ
Patois: Jaz
la .lojban.: zgirjazu
Jawa: Jazz
ქართული: ჯაზი
Kabɩyɛ: Jazz
қазақша: Джаз
한국어: 재즈
Кыргызча: Жаз (музыка)
Latina: Jazz
Lëtzebuergesch: Jazz
Lingua Franca Nova: Jaz
Limburgs: Jazz
Ligure: Jazz
lingála: Jazz
lietuvių: Džiazas
latviešu: Džezs
Basa Banyumasan: Jazz
македонски: Џез
മലയാളം: ജാസ്
кырык мары: Джаз
Bahasa Melayu: Jaz
မြန်မာဘာသာ: ဂျက်စ်ဂီတ
Nāhuatl: Jazz
Plattdüütsch: Jazz
Nedersaksies: Jazz
नेपाल भाषा: ज्याज्
Nederlands: Jazz
norsk nynorsk: Jazz
norsk: Jazz
occitan: Jazz
ਪੰਜਾਬੀ: ਜੈਜ਼
Pangasinan: Jazz
Papiamentu: Jazz
Picard: Djazz
Pälzisch: Jazz
polski: Jazz
پنجابی: جاز
پښتو: جَز
português: Jazz
Runa Simi: Jazz
rumantsch: Jazz
română: Jazz
русский: Джаз
русиньскый: Джез
саха тыла: Дьаз
sardu: Jazz
sicilianu: Jazz
Scots: Jazz
srpskohrvatski / српскохрватски: Jazz
Simple English: Jazz
slovenčina: Džez
slovenščina: Jazz
shqip: Jazz
српски / srpski: Џез
Seeltersk: Jazz
Basa Sunda: Jazz
svenska: Jazz
Kiswahili: Jazz
ślůnski: Dżez
தமிழ்: ஜாஸ்
ไทย: แจ๊ส
Tagalog: Jazz
Türkçe: Caz
татарча/tatarça: Джаз
тыва дыл: Джаз
українська: Джаз
اردو: جاز
oʻzbekcha/ўзбекча: Jaz
Tiếng Việt: Jazz
Winaray: Jazz
吴语: 爵士乐
ייִדיש: דזשעז
Yorùbá: Jazz
中文: 爵士乐
Bân-lâm-gú: Jazz
粵語: 爵士樂