Jaime de Armiñán

Infotaula de personaJaime de Armiñán Oliver
Jaime de Armiñán 2014.jpg
Jaime de Armiñán en la cerimònia d'entrega del 14 Premi Corral de Comèdies a Julia Gutiérrez Caba
Dades biogràfiques
Naixement 9 de març de  1927 (1927-03-09) (90 anys)
Madrid
Alma mater Universitat Complutense de Madrid
Activitat professional
Ocupació Director de cinema, guionista
Dades familiars
Cònjuge Elena Santonja (1956-present)
Pares Luis de Armiñán Odriozola
Carmen Oliver Cobeña
Premis i reconeixements
Premis Goya
Goya d'Honor ( 28a edició)

IMDB: 0035529
Modifica dades a Wikidata

Jaime de Armiñán Oliver ( Madrid, 9 de març de 1927) és un escriptor, novel·lista, autor teatral, director i guionista cinematogràfic i televisiu espanyol. Guardonat amb el Goya d'Honor de l' Acadèmia de Cinema d'Espanya en 2014.

Biografia

Va néixer en el si d'una família d' artistes, polítics i escriptors. La seva àvia i la seva mare eren respectivament les actrius Carmen Cobeña i Carmita Oliver; el seu avi el dramaturg i escultor Federico Oliver i el seu pare el periodista i governador civil Luis de Armiñán. [1] Es llicencia en Dret en la Universitat Complutense de Madrid. Els seus primers passos al món de l'art, es remunten a la seva labor com a articulista en publicacions com Fotos i Dígame, alhora que les seves incursions en el camp del drama teatral el porten a escriure Eva sin manzana ( 1953), Sinfonía acabada ( 1955) o Nuestro fantasma ( 1956).

Es va educar en el Col·legi Estudi , hereu de la Institució Lliure d'Ensenyament, fundat per Ángeles Gasset, Jimena Menéndez Pidal i Carmen García del Diestro. [2]

Va començar al món de la televisió des de les seves primeres emissions en 1957, sent un dels principals responsables de programes de ficció durant gairebé dues dècades. També escriu guions per al cinema sobretot amb el director José María Forqué, col·laborant en La becerrada ( 1962) o Yo he visto la muerte ( 1965).

A la fi de la dècada de la dècada del 1960, Jaime de Armiñán debuta com a director cinematogràfic amb Carola de día, Carola de noche ( 1969), i va consolidant el seu propi estil fins a estrenar Mi querida señorita ( 1971), pel·lícula escrita al costat de José Luis Borau, amb la qual va aconseguir la candidatura en els Oscars de Hollywood. La pel·lícula aborda la temàtica de l'amor heterodox i les vides marginals, elements comuns al llarg de la seva filmografia que es repetiran en pel·lícules com El amor del capitán Brando ( 1974), Al servicio de la mujer española ( 1978), El Nido ( 1980) —novament designada per a l'Oscar— o Stico ( 1984), pel·lícula en què es planteja el conflicte d'un catedràtic de Dret Romà que, incapaç de viure amb certa autonomia la seva vida diària, s'ofereix com a esclau a un dels seus pitjors alumnes.

A la fi de la dècada del 1980, torna a la televisió amb sèries tan populars i reeixides com Juncal ( 1988) i Una gloria nacional ( 1992), interpretades per Francisco Rabal. Després de rodar Al otro lado del túnel (1994), que va significar el comiat del cinema de Fernando Rey, i El palomo cojo (1995), va tornar a la direcció en 2008 amb 14, Fabian Road, que van protagonitzar Julieta Cardinali, Ana Torrent i Ángela Molina i que amb prou feines va tenir recorregut comercial.

Hat continuat la seva tasca com articulista, principalment als diaris ABC i El Mundo. [3] [4] [5] [6]

Està casat des de 1956 amb Elena Santonja, amb la que té tres fills. Els seus fills Álvaro (1959) i Eduardo de Armiñán (1962) també són professionals de la direcció en cinema i televisió. [7]

Altres idiomes