Imperi Mede

Infotaula de geografia políticaImperi Mede

Localització
Median Empire.svg
37° N, 47° E / 37° N, 47° E / 37; 47
Capital Ecbatana
Població
Religió zoroastrisme
Història
Fundació 625 aC
Organització i govern
feudalisme
• Cap d'Estat Cir II el Gran
Modifica dades a Wikidata

L'Imperi Mede o també Mèdia (grec Μηδία, assiri Mataa) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l' Iran a l' Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC. A l'est s'estenia fins a Bactriana i Ària o Ariana. És esmentada a les tauletes cuneïformes com a Mada. A l' Imperi Persa (successor de l'Imperi Mede) va formar una satrapia. Després de la conquesta d' Alexandre el Gran va quedar dividia en dues satrapies, la Mèdia Atropatene i la Matiana coneguda també com a Mèdia Magna. La primera va restar independent i la segona va passar als selèucides vers el 312 aC.

Geografia econòmica i humana

Els medes eren un poble indoeuropeu que es va establir a l'altiplà iranià que va agafar el nom de Mèdia. Inicialment format per tribus lliures almenys parcialment tributàries d' Assíria, que es van independitzar i unificar sota un rei. Són esmentats com madai a la Bíblia ( Madai és el fill de Jàfet al Gènesi). Segons Heròdot es dividien en sis tribus: buses (busae), paretacens (paraetaceni), estrucats (struchates), arizantins (arizantini), budis (budii) i mags (magi); però sembla tenir una certa confusió amb els perses i escites. Els mags eren una classe sacerdotal més que una tribu. La seva religió i sistema va passar després als perses.

L'agricultura era possible solament en les zones orientals i occidentals d'aquesta immens altiplà. La part central es presentava com un desert salat quasi privat de vegetació, on l'agricultura estava restringida als escassos oasis. Les zones occidental i oriental estaven unides al litoral meridional del mar Caspi per una estreta franja de terra fèrtil, tota coberta de boscos i quasi inaccessible.

La regió occidental de l'Iran (Mèdia i Pèrsia) es trobava sota la directa influència de l'antiga civilització de l' Àsia occidental, mentre que la població que habitava les regions septentrionals i orientals es trobava lligada més estretament amb els pobles de l'Àsia central i de l'Índia nord-occidental.

A finals del segon mil·lenni va aparèixer una tribu de llengua iraniana que en el segle IX aC és citada en les font escrites amb el nom de medes. La població de la zona més desenvolupada del nord-oest de l'Iran no era encara de llengua iraniana.

Per les dades que ens subministren les inscripcions assíries i l'historiador grec Heròdot, la societat mede dels segles VIII i VII es presenta en un moment de descomposició dels llaços gentilicis, amb un règim de vida basat en l'agricultura i la ramaderia, ensems que els oficis artesanals anaven assolint un incipient desenvolupament.

Els medes havien après a treballar el coure, el bronze, l' or i l' electró. Les inscripcions assíries ens narren expedicions realitzades pels assiris contra els medes en les que un gran contingent de medes, especialitzats en oficis artesanals, foren reduïts a l'esclavitud i col·locats al servei de l'Estat assiri.

Seria la necessitat de defensar-se contra els assiris la que implicaria l'establiment d'una confederació de les tribus medes. [1]

Els sobirans eren els reis dels medes i governaven també sobre altres prínceps i senyors de les regions de la rodalia.

La capital de la Mèdia en conjunt i de la Mèdia Magna fou Ecbatana ( Hamadan). A part de la ciutat de la capital eren ciutats importants Rhagae i Heracleia.

Com a districtes del país s'esmenten: Sagàrtia poblada pels sagartis (sagartii) a les muntanyes Zagros; Coromitrene al sud d'Ecbatana; Elimais (Elymais) al nord de l'anterior; el país dels tàpirs (taryri i taphyrrhi) a la part propera a Pàrtia; Rhagiana a la comarca de Rhagae; Sigriane; Daritis; i Siromèdia (Syromedia).

Heròdot parla de sis tribus medes, algunes de noms similars a tribus escites. Aquestes tribus foren:

  • Els busae (iranià antic = indígena)
  • Els parataceni (de les muntanyes de Paratacene)
  • Els estruci
  • Els arizanti (derivat de arya = noble i de zantu = clan)
  • Els budi
  • Els magi

Els descriu com a similars als perses en vestimenta i costums, i practicaven en general la religió zoroastriana que s'havia imposat a les formes locals.

La llengua dels medes era similar a la dels perses i altres iranians segons Estrabó. Els medes i perses es podien comprendre entre ells.

Altres idiomes
azərbaycanca: Midiya
تۆرکجه: ماد
беларуская: Мідыя
беларуская (тарашкевіца)‎: Мідыя
čeština: Médie
dansk: Medien
Deutsch: Medien (Land)
Ελληνικά: Μηδία
Esperanto: Medio (regiono)
suomi: Meedia
Հայերեն: Մարաստան
қазақша: Мидия
Kurdî: Meda
lietuvių: Medijos imperija
occitan: Empèri Mède
português: Império Medo
русский: Мидия
srpskohrvatski / српскохрватски: Medijska Monarhija
slovenčina: Médska ríša
slovenščina: Medijsko cesarstvo
српски / srpski: Медија
татарча/tatarça: Мидия
українська: Мідія (держава)
oʻzbekcha/ўзбекча: Midiya