Hugues de Payns

Infotaula de personaHugues de Payns
Hugues de Payens (Versailles).jpg
Retrat imaginat d'Hugues de Payns del segle XIX conservat al Palau de Versalles.
  Gran mestre de l'orde del Temple
Cross-Pattee-red.svg
1125 –  1136
Dades biogràfiques
Naixement c. 1070
Payns?
Mort 24 de maig del 1136
Palestina
Es coneix per ser el primer gran mestre de l' orde del Temple
Activitat professional
Ocupació Cavaller

Escut d'armes de Hugues de Payns
Modifica dades a Wikidata

Hugues de Payns o de Payens ( Payns?, c. 1070 - Palestina, 24 de maig de 1136) Paganus amb el nom llatinitzat, va ser un noble i cavaller d'origen incert, molt probablement francès, es creu que de la Xampanya, conegut per ser un dels fundadors de l' orde del Temple i el seu primer gran mestre (1125-1136).

Biografia

No se sap gran cosa sobre la vida d'Hugues abans de la fundació de l'orde dels templers. Es creu que era originari de la vila de Payns, situada a prop de Troyes. Hauria estat un vassall del comte Hug I de Xampanya, noble que va participar en la primera croada, que tenia la seva cort establerta en aquesta ciutat. Tampoc se sap res amb certesa sobre la seva dona o llinatge. Tanmateix, es diu que també era parent, precisament, del comte Hug, almenys d'una branca secundària de la dinastia Xampanya. Alguns creuen que va tenir un fill (d'altres diuen que era un nebot) anomenat Teobald, que va esdevenir abat de Saint Columbe-de-Sens el 1139. [1]

Després de la presa de Jerusalem el 1099, vers el 1119, ell i el seu company i col·laborador, el flamenc Godofreu de Saint-Omer, i uns altres set companys, van fundar una mena de confraria consagrada a la protecció i custòdia dels pelegrins que visitaven i travessaven Terra Santa. A més, havien de fer vots religiosos, per la qual cosa esdevenia un orde militar. [2] Balduí II de Jerusalem va concedir-los una ala de palau que donava a la mesquita d'al-Aqsa, a l'àrea de l'antic temple de Salomó, d'on van prendre el nom de l'orde: Pauperes commilitones Christi templique Salomonis. [3]

Al començament, el Temple no va tenir gaire èxit, per les característiques de l'orde, marcat per la pobresa i la duresa de la vida; que va fer que no hi hagués gaires vocacions. Això va empènyer Hugues a tornar a Europa i, entre 1128 i 1129, visitar diversos territoris amb alguns dels seus companys per aconseguir donacions i més membres. Va viatjar àmpliament per França, i també va visitar Anglaterra i Escòcia. El major èxit va ser a partir del concili de Troyes del gener de 1129, presidit per un llegat papal i amb la presència de nombrosos alts càrrecs eclesiàstics, inclòs l'abat Bernat de Claravall. Allà, el Temple va rebre plena aprovació i se'ls va donar una regla inspirada en la de sant Benet, amb setanta-dos capítols, escrits almenys en part pel mateix Bernat de Claravall. D'altra banda, també van rebre un mantell blanc, al qual es va afegir una creu roja octogonal patent, que va ser atorgada pel papa Eugeni III. [4] [3]

En acabar el concili, Hugues i els seus companys van tornar a Terra Santa, on van intentar prendre, sense èxit, Damasc, per falta de suport logístic en un setge de llarga durada. Això va fer que Hugues replantegés la forma de funcionar de l'orde i va utilitzar les terres i rendes europees per a tenir una base fora de Terra Santa que pogués proveir amb soldats, diners, menjar, roba i armes als combatents. [4] Entre 1128 i 1136, Bernat de Claravall va dedicar i adreçar una de les seves obres als templers, De laude novae militae, que va donar un nou impuls a l'orde; això succeiria almenys en vida d'Hugues, la mort del qual es fixa el 24 de maig de 1136. [5]

Altres idiomes
العربية: هيوجز دي بانز
български: Юг дьо Пайен
brezhoneg: Hugues de Payns
čeština: Hugues de Payens
Ελληνικά: Ούγος ντε Παιν
Esperanto: Hugo de Payns
español: Hugo de Payns
français: Hugues de Payns
hrvatski: Hugo de Payens
Bahasa Indonesia: Hugues de Payens
italiano: Hugues de Payns
latviešu: Hugo de Peins
македонски: Иг де Пајен
Nederlands: Hugo van Payns
português: Hugo de Payens
română: Hugo de Payens
русский: Пейн, Гуго де
srpskohrvatski / српскохрватски: Hugues de Payens
slovenčina: Hugues de Payens
српски / srpski: Ig de Pejen
українська: Гуго де Пейн