Història de les Illes Canàries

Mapa de les Illes Canàries

La història de les Illes Canàries és molt antiga, ja que eren habitades des d'abans de la conquesta europea pels guanxes. El terme «guanxe» era el gentilici dels habitants de l'illa de Tenerife, però després va ser usat per referir-se a tots els habitants originals de l'arxipèlag. Eren un poble relacionat amb els antics berbers del nord d'Àfrica. No es coneixen amb precisió els detalls de la colonització de les illes, encara que les teories més acceptades suggereixes que aquestes poblacions hi van ser portades pels fenicis o romans. Les principals activitats econòmiques d'aquests pobles eren el pasturatge, l' agricultura, la recol·lecció de fruits i la pesca a les costes.

El segle XIV les illes van ser descobertes per les monarquies i els estats feudals europeus. S'hi van produir diverses visites de mallorquins, portuguesos i genovesos. El navegant genovès Lancelloto Malocello es va establir a l'illa de Lanzarote el 1312. Els mallorquins van establir una missió a les illes (a partir del viatge de Francesc Desvaler) amb un bisbat que va romandre des del 1350 fins al 1400 i del qual procedeixen algunes imatges de verges que eren venerades pels guanxes. Durant els següents cinquanta anys, amb el permís papal i el suport de la corona castellana, es van organitzar diverses expedicions a la recerca d' esclaus, pells i tints.

El 1402 es considera l'any del començament de la conquesta de les illes amb l'expedició a Lanzarote dels normands Jean de Bethencourt i Gadifer de la Salle, subjectes, tanmateix, al vassallatge de la corona de Castella i amb el suport de la Santa Seu. Atesa l'orografia, la manca d'interès comercial i la resistència dels nadius, la conquesta no va finalitzar fins al 1496, data en què es rendeixen els últims nadius de Tenerife, i les illes són incorporades a la corona de Castella. La conquesta de les Illes Canàries, que va durar gairebé 100 anys, foren el precedent de la conquesta del Nou Món.

Tan bon punt fou conclosa la conquesta de les illes, s'hi va imposar un nou model econòmic basat en el monocultiu, al començament la canya de sucre. En aquesta època es van constituir les primeres institucions i els òrgans de govern. Amb el descobriment d'Amèrica i la posterior conquesta, les illes es van convertir en punt d'escala de les rutes comercials amb Amèrica, l' Àfrica i l' Índia –el port de Santa Cruz de la Palma es va convertir en un dels ports més importants de l' Imperi Espanyol– la qual cosa va ser acompanyada d'una gran prosperitat per a determinats sectors socials de les illes. Les crisis dels monocultius del segle XVIII i la independència de les colònies americanes durant el segle XIX hi van produir greus recessions econòmiques. Arran de les crisis econòmiques que va patir l'arxipèlag, es van produir grans onades d' emigració cap al continent americà.

Al començament del segle XX es va introduir a Canàries el nou monocultiu de plàtan, l'exportació del qual va ser controlada per companyies comercials com ara Fyffes. La rivalitat entre les elits de les ciutats de Santa Cruz i Las Palmas per la capitalitat de les illes va dur a la divisió de l'arxipèlag en dues províncies el 1927.

Després de la mort de Francisco Franco i la instauració del règim democràtic de monarquia parlamentària es va elaborar un Estatut d'Autonomia aprovat el 1982. Actualment Canàries és governat per la Coalició Canària, malgrat que és minoria al Parlament.

Edat antiga

La mitologia grecollatina situava a l'entorn de les Canàries, situades "més enllà de les Columnes d'Hèrcules", en l'Oceà Tenebrós, en els límits del món conegut ("l' Ecumene"), molts dels relats fantàstics de la seva tradició. Podrien ser la ubicació dels mitològics Camps Elisis, les Illes dels Benaventurats, les Illes Afortunades, el Jardí de les Hespèrides o l' Atlàntida.

Per a molts investigadors, la primera al·lusió històrica a les Illes Canàries podria trobar-se en les obres d'historiadors grecs com Plutarc. [1] Però la descripció més precisa d'un autor antic sobre les Illes Canàries és la que fa Plini el Vell en la seva obra Naturalis Historia, on relata una expedició realitzada fins a l'arxipèlag pel rei de Mauritània Juba II. Els romans van donar nom a diverses d'aquestes illes. A una la van anomenar Nivaria per tenir neu a les muntanyes ( Tenerife), a una altra Herbania per les seves pastures ( Fuerteventura), a una altra Junonia per estar plena de coloms, au consagrada de Juno, ( La Gomera), i a una d'elles la van anomenar Canària, per tenir una fera raça de gossos (Gran Canària). D'aquí deriva el nom de l'arxipèlag: Canàries, del llatí canis canis. De qualsevol manera, el coneixement que els clàssics van tenir sobre les illes va ser pobre, barrejant mite i realitat.